Guerra oberta entre les monges jerònimes i el bisbe de Mallorca: misses prohibides en un cobejat convent
LLEGIR EN CASTELLÀ
Quan el mossèn va despenjar el telèfon, ningú no podia imaginar que aquella cridada els deixaria amb la paraula de Déu a la boca. Sense missa de Matines. Era el migdia del 24 de desembre. L’església era plena de persones sense recursos i de benefactors. Tothom, al voltant de la imatge del Nen Jesús. El sacerdot va penjar el telèfon i va explicar públicament el que li acabaven de dir: prohibida l’Eucaristia. Les indicacions del bisbe no les pot desobeir el clergue.
“M'han cridat dient-me que aquesta església no està oberta al culte i que no puc celebrar la missa. Em correspon callar i pregar perquè la Justícia es manifesti. De totes maneres, vull felicitar-vos a tots, donar-vos les gràcies i desitjar-vos un Nadal agradable. Creiem en la bondat que Jesús va expressar amb el seu naixement... Ell vol que ens humanitzem i feim el bé”. No hi va haver Missa del Gall, però un nin va recitar el Sermó de la Calenda, es va cantar la Sibil·la, i el Cor del Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears va entonar Adeste Fideles, i, després, rics i pobres es van asseure a dinar a la mateixa taula.
L'escena hauria estimulat la imaginació de Luis García Berlanga; encaixaria en diverses pel·lícules de la carrera del cineasta valencià. Entre d’altres coses, perquè passa, a la riba de la Mediterrània, dins d'una de les grans joies arquitectòniques del casc antic de Palma: el Convent de Santa Elisabet. Els fets, tot i que pareguin berlanguians, no daten dels anys cinquanta, seixanta o setanta. Són del passat Nadal i tenen un rerefons clar. Fa deu anys que l'ordre de monges jerònimes i el Bisbat de Mallorca mantenen una disputa per la propietat de gairebé una hectàrea de territori monacal (església, amb les seves capelles i cors, cel·les, refectori, sala capitular, jardins, horta, magatzems...) en sòl urbà. Si sortís al mercat immobiliari, el complex podria assolir un valor milionari. El metre quadrat a sa Calatrava es paga a més de 6 mil euros; fa només trenta anys l’Ajuntament de Palma subvencionava els joves perquè llogassin pisos i revitalitzassin aquest barri medieval assetjat per la venda de drogues.
Avui, sa Calatrava és un dels focus que irradien gentrificació a la capital balear. I, potser per això, el camp de batalla judicial entre dues institucions de l’Església Catòlica.
Des de fa deu anys, l'ordre de germanes jerònimes i el Bisbat de Mallorca mantenen una disputa per la propietat de gairebé una hectàrea de territori monacal en sòl urbà. De sortir al mercat immobiliari, el complex podria aconseguir un valor milionari
Una lluita judicial
28 de novembre de 2014. El Bisbat de Mallorca introdueix diversos documents al Registre de la Propietat per a immatricular el Convent de Santa Elisabet. Cinc mesos abans, al juny, les vuit jerònimes que vivien allà s'han traslladat a Inca. Acabava una estada ininterrompuda de més de cinc segles. Es van establir a Palma el 1485 (hi ha més de cinc-centes monges enterrades sota la terra de la sala capitular, gairebé una germana per any d’estada), però decidien marxar per reunir-se amb les religioses de Sant Bartomeu, l'altre monestir que les jerònimes tenen a Mallorca. Quina va ser la raó? Tot i que el monestir d'Inca també és molt antic, del Barroc, es va reformar el 1999. Aquestes instal·lacions eren més còmodes i modernes. Una llar.
Entre maletes, objectes religiosos i quadres, la mudança també va incloure un bon nombre de papers que, segons les jerònimes, cobejava el bisbat. L'arxiu, molt ben conservat i ordenat, documentava els últims cinc segles del Convent de Santa Elisabet. La relació de les monges amb un lloc que, malgrat els consells de Josep Miralles i Sbert, bisbe de Mallorca entre 1930 i 1947, no van voler immatricular durant la II República. Aquest tràmit, a les portes de la Guerra Civil, hauria evitat, probablement, el litigi actual.
El 2014, quan l'arquebisbe Salinas va reclamar-los l'arxiu, i abans de saber que el Bisbat de Mallorca immatriculava el monestir, les germanes van buscar assessorament jurídic. Intuïen, expliquen, que seria un error desfer-se del munter de documents que, durant dècades, va compilar Pere Estelrich i Costa (un sacerdot i historiador que va arribar a escriure una obra completa sobre el Convent de Santa Elisabet). Les monges no van deixar anar els papers. No en tenien cap obligació de fer-ho. L'Ordre de Sant Jeroni (OSH, les seves sigles en llatí) està considerada com una institució de dret pontifici; és una societat de vida apostòlica des que es va fundar a Betlem (on va morir Sant Jeroni, on va néixer Jesús de Natzaret). Segons reivindiquen les jerònimes, han de deure d’obediència directa al Vaticà, no a la Diòcesi on es trobin.
El 2019, cinc anys després de la immatriculació realitzada pel Bisbat de Mallorca, les monges van demandar aquell registre davant el jutjat de primera instància. Les claus de la mitja dotzena de portes per les quals es pot entrar al Convent de Santa Elisabet –des de tres carrers diferents i una plaça– seguien a mans de les monges.
En 2014, el Bisbat de Mallorca va introduir diversos documents en el Registre de la Propietat per a inmatricular el Convent de Santa Elisabet. Cinc mesos abans, les vuit jerònimes que vivien allí es van mudar a Inca. Segons reivindiquen elles, deuen obediència directa al Vaticà, no a la Diòcesi en la qual es trobin
El cronograma es podria resumir així: el 24 de setembre de 2019 comença el procés, amb la petició de que es cancel·li la immatriculació del monestir a nom del bisbat, que decideix anar a judici, tot i saber que la petició bloqueja el seu tràmit d’immatriculació; el 30 de juny de 2022, el jutjat número 9 de Palma falla a favor de les jerònimes (atenent, en gran part, als 143 documents de l’arxiu que es presenten per demostrar que, de facto, el monestir pertanyia a les germanes des del segle XV); el bisbat recorre la sentència, i fa falta esperar fins al 6 de maig de 2024 perquè l'Audiència Provincial ratifiqui la primera sentència.
No hi ha matisos, diuen les jerònimes, en aquesta segona sentència. El jutjat entén que el Convent de Santa Elisabet no es va desamortitzar a través de la llei aprovada pel liberal Pascual Madoz quan va ser ministre d'Hisenda durant els primers sis mesos de 1855. Cal retrocedir a mitjans del segle XIX per entendre l'origen del trull. A diferència de l'argument que defensa el Bisbat de Mallorca per sol·licitar la propietat del monestir, el lloc mai va deixar de pertànyer a aquest grup de religioses, una comunitat molt independent tot i estar federada amb altres comunitats de jerònimes repartides per la resta d'Espanya.
Per què no es va desamortitzar el Convent de Santa Elisabet? Els edificis estaven habitats i en bon estat, la comunitat superava la dotzena de monges i les jerònimes no tenien cap altre monestir a Palma. Acomplien amb totes les excepcions incloses a la Desamortització de Madoz. Tot i haver de pagar el peatge de no admetre novícies durant gairebé dues dècades (renunciant al dot i a les donacions que aportaven les famílies), mai es va firmar una Reial Ordre per expropiar el monestir. Si això hagués passat, aquesta hectàrea al cor de sa Calatrava tindria avui un aspecte ben diferent. Fins fa menys de dos-cents anys, el Mercat de l’Olivar o la seu del Parlament de les Illes Balears també van ser convents.
Tornam al 2024. El procés judicial continua: el Bisbat de Mallorca no es rendeix i intenta elevar la causa al Tribunal Suprem. Actualment, ambdues parts esperen notícies de Madrid. Encara no saben si el segon recurs episcopal s’admetrà a tràmit. Si supera el filtre, les jerònimes sol·licitaran la seva impugnació. Si no passa el filtre, la guerra judicial haurà acabat. Aquest moviment, clau en la partida, podria conèixer-se durant els mesos de fred; com a màxim, a la primavera. Des del bisbat, es neguen a explicar el seu punt de vista sobre el embolic legal. Les jerònimes expliquen que, tot i començar a veure un desenllaç, aquesta pròrroga allarga una pesadilla difícil de digerir. Sobretot, pel que fa a la salut del monestir. Sobretot, pel darrer episodi. Cinc anys, dues sentències, amb els seus dos recursos, i una prohibició de celebrar l'Eucaristia que, paradoxalment, podria afavorir el desig de les jerònimes: que torni la vida al Convent de Santa Elisabet.
El Convent de Santa Elisabet mai es va desamortitzar. El Suprem ha de pronunciar-se sobre una sentència de l'Audiència Provincial de Palma que ratifica que el monestir pertany a les germanes des del segle XV
El monestir està en stand by, però la seva memòria és una caixa negra: allà, l'ordre va fer tractes comercials amb Felip II; allà, Antoni Gaudí volia brodar uns tapissos que il·lustressin motius eucarístics; allà, van caure diverses bombes llançades per l'aviació republicana durant la Guerra Civil (danyant el claustre i matant diverses germanes); allà, a finals del segle XVII, ja es va lliurar una escomesa legal entre Pere d'Alagó, bisbe de Mallorca, i l'ordre jerònima, que es resistia a plegar-se a la regla que tractava d’imposar-li la diòcesi. Van guanyar, amb molta paciència, les germanes, capitanejades per la priora: sor Anna Maria Sureda, una dona de Valldemossa que llegia Ramon Llull i es comportava amb la determinació de Santa Teresa de Jesús.
Els benefactors
Ángel Jaudenes Gual de Torrella obre el WhatsApp i busca un àudio al xat que manté amb la seva germana Teresa. Play. Veu masculina i madura, que demana, amb proximitat però amb molta educació, el número d'Ángel. Es intueix la confiança que atorga conèixer-se des de fa molts anys. Es intueixen els exquisits modals d'una altra època, ser de casa benestant. L'àudio és curt, però dura el temps suficient per connectar el passat proper amb el passat remot. És un túnel a la infància. La veu, masculina i madura, ha vist publicat a la premsa local el que va succeir al Convent de Santa Elisabet la passada Nit de Nadal i està indignada.
De petit, explica la veu masculina i madura, acompanyava la seva mare fins al monestir, es ficava al torn i les monges (saltant-se, idò, un poc la clausura) li entregaven en mà una capsa de madritxos. Pasta de rovell, sucre, farina. Rectangle dolç. Una magdalena de Flaubert a la mallorquina. L'ancoratge a un temps perdut, la raó que du la veu masculina i madura a preguntar, tants anys després, què s’ha de fer per convertir-se en un Amic de Sant Jeroni.
“No estem constituïts com a associació, però si ho veiem necessari, mirarem com i a on registrar-nos”, explica Jaudenes Gual de Torrella, ja amb el mòbil a la butxaca del seu pantaló clar. Porta unes bambes còmodes i una jaqueta de tons marins que talla el vent, igual d’útil per embarcar-se en un veler, sortir a fer un passeig pel camp o inspeccionar un monestir que, per a ell, té un gran valor sentimental. Com la persona que li ha fet arribar, a través de la seva germana, aquell missatge sonor, aquest home, que va treballar reformant cases i ara està jubilat, també es va criar a sa Calatrava.
La casa dels Torrella apareix a qualsevol llibre d'Història balear. Aquesta família de nobles empordanesos va assistir Jaume I per conquerir Mallorca, Eivissa i Formentera, i per sotmetre Menorca. Més tard, la nissaga produiria polítics o artistes. Però un dels primers avantpassats mallorquins de Jaudenes Gual de Torrella va ser, de fet, el primer benefactor que van tenir les monges de Santa Elisabet. “Aquesta és una de les raons”, explica, “que em porta a col·laborar, voluntàriament, amb elles, a més de ser catòlic i practicant. Entre els Amics de Sant Jeroni –el nom informal que ens hem donat– tots tenim algun vincle amb el monestir. Per exemple, hi ha persones que van tenir una tieta jerònima. Molts són o han estat veïns d'aquest barri”.
A què es dediquen? “A mantenir presentable el monestir”, resumeix Jaudenes Gual de Torrella. Els membres més actius són uns trenta. Aporten doblers per ajudar a l’economia d’una ordre que no s’escapa de la davallada de vocacions religioses a Espanya. A més, a causa de la situació judicial, les jerònimes no poden sol·licitar subvencions al departament de patrimoni del Consell de Mallorca. I l’edifici reclama atenció: només en els últims temps s’ha hagut de reparar una paret (10.000 euros) o arreglar una part de l’immens sostre (només les teules van costar uns altres 20.000 euros). Però el suport d’aquest grup de laics a les religioses no és exclusivament econòmic.
Tot i ser a Inca, diu Jaudenes Gual de Torrella, les germanes volen que el monestir palmesà tingui vida “seguint el carisma jerònim”. El tarannà de l'ordre. D’aquí neixen propostes com els concerts de música sacra, on vibra un orgue fabricat entre els segles XVI i XVIII i que segueix sonant net i clar a través del tub de la corneta, que tornaran a celebrar per Pasqua. O exposicions, aprofitant el fons artístic i religiós del monestir, traslladat en part a Inca. El destí del Convent de Santa Elisabet, diuen les jerònimes, és convertir-se, total o parcialment, en un museu que no perdi la seva vocació evangèlica. D’aquí, que vulguin seguir organitzant jornades de caritat com el dinar –sense Missa de Matines– que van servir el 24 de desembre, una iniciativa que Amics de Sant Jeroni va dur a terme amb Creu Roja i l’Ajuntament de Palma.
La polèmica celebració de la missa
“Durant els últims anys s’han celebrat diverses misses al monestir, sense cap problema. Al setembre es va oficiar el funeral de la meva mare i, després, sí sé que el sacerdot que la va presidir va rebre una reprimenda. De totes maneres, no m’esperava que ens prohibissin l’Eucaristia perquè l’església, tot i que fa molt de temps que no té missa diària, no s’ha desacralitzat”, explica Jaudenes Gual de Torrella.
Durant els últims anys s’han celebrat diverses misses al monestir, sense cap problema. Al setembre es va oficiar el funeral de la meva mare i, després, sí sé que el sacerdot que la va presidir va rebre una reprimenda. De totes maneres, no m’esperava que ens prohibissin l’Eucaristia perquè l’església, tot i que fa molt de temps que no té missa diària, no s’ha desacralitzat
Els fets del 24 de desembre han aixecat polseguera. L'advocat Carlos Portalo, que era al temple aquell migdia, entre cites a Joan Manuel Serrat i Oscar Wilde, va qualificar d’hipòcrita el bisbe en una columna d'opinió publicada a Diario de Mallorca el 8 de gener. Sis dies abans, Jaudenes Gual de Torrella, ja havia enviat una carta, com a portaveu ofició d’Amics de Sant Jeroni, a monsenyor Taltavull: “La prohibició episcopal –que no arribam a entendre– és una cosa tan grossa que ens porta a sol·licitar-li, en nom propi i en el dels nostres voluntaris de la família jerònima, una audiència amb la seva Excel·lència, a fi que una comissió integrada per mi i una representació dels mateixos, puguem tractar aquest assumpte personalment amb vostè”.
El menorquí Sebastià Taltavull i Anglada era bisbe auxiliar de Barcelona quan el van posar al capdavant de la diòcesi de Mallorca després de la caiguda en desgràcia del valencià Xavier Salinas i Vinyals, denunciat per mantenir una suposada relació sentimental amb la seva secretària. El relleu bisbal va tenir lloc l'any 2017. El monestir ja estava immatriculat pel bisbat, i la demanda de les monges encara no s'havia interposat. Segons les jerònimes, a instàncies de Sor Natividad (nom religiós d'Ángela Sanz, la mare federal de l'ordre a Espanya), hi va haver diverses trobades amb el bisbe per resoldre el litigi sense passar pels tribunals. Cap d'elles va prosperar i, des de 2019, la comunicació es va tallar.
Al maig de 2024, quan es va conèixer la sentència de l'Audiència Provincial i la mare federal va viatjar des de Guadalajara, on viu la seva vida contemplativa, fins a Palma per atendre els mitjans de comunicació, gairebé es podien escoltar les paraules de Sor Natividad des del despatx de monsenyor Taltavull: entre el monestir i la seu del Bisbat de Mallorca hi ha només vuitanta metres, l'amplada de la Plaça de Sant Jeroni; menys d'un minut caminant:
–Ara es persegueix que el monestir es convertesqui en alguna cosa social, que la societat hi participi, per crear el que es decidesqui, però que no sigui una altra cosa, perquè el que ens ofereixen és fer hotels, i és un lloc consagrat.
Un futur hotel?
La tarda declina, allargant les ombres i projectant una llum taronja sobre les almenes de la muralla àrab, una muralla mil·lenària que tanca el monestir per llevant. En forma de u, els tres edificis del complex envolten jardins i horts, un dels últims horts que resisteixen al casc antic de la ciutat, avui sense treballar i habitat per quatre gallines, que picotegen entre els fruiters.
Mirant cap avall, el gran pati del monestir pareix un fotograma italià. Una mescla, a parts iguals, de bellesa i decadència. Mirant cap amunt, però, no es veu el cel. Les terrasses estan cobertes per un porxo: aquestes galeries, típiques de l'arquitectura mallorquina, permetien que passàs l'aire i, alhora, aïllaven de la calor i el fred els pisos inferiors. Com que l'altura és considerable, mirant al davant, per una finestra oberta a la paret del porxo i sobre els carrers que baixen cap al passeig marítim, sí que es pot veure la mar. La línia de l'horitzó és nítida i dibuixada en blau intens pel sol de gener.
És fàcil imaginar-se la terrassa descoberta i rebatejada com a rooftop. És fàcil imaginar-se l'hort convertit en una piscina. És fàcil imaginar-se un dels portals, verd i metàl·lic, convertit en una porta corredissa i transparent. Sobre el vidre, les cinc estrelles de l’hotel al qual les jerònimes tanta por li tenen.
0