La impunitat del milionari alemany el iot del qual va matar un jove a Mallorca: “Una persona 'normal' acabaria al calabós”
LLEGIR EN CASTELLÀ
“Una persona normal, aquella mateixa nit, hauria acabat als calabossos”. A Cala Bona, un petit port pesquer situat a la costa nord-est de Mallorca, la indignació es palpa entre els seus residents. Fa tot just una setmana, una embarcació de luxe de 20 metres d'eslora va atropellar una barca en què un jove de 20 anys, amb el seu oncle i el seu cosí, es trobava pescant. Com a conseqüència de l'impacte, el noi va morir a l'acte, però el iot, impertorbable, va seguir el camí a la mateixa –i gran– velocitat a què havia impactat contra la llanxa, segons els investigadors. El seu patró, Dennis Viehof, de 35 anys, pilot aeri i integrant d'una de les famílies més acabalades d'Alemanya, es torna a trobar al seu país després d'haver estat imputat per aquests fets i posat en llibertat amb càrrecs.
No és l'únic esdeveniment daquestes característiques que es produeix a Balears en menys duna setmana. Dimecres passat, una embarcació xàrter s'enduia per davant la barca d'un altre pescador a Binissafúller, al sud de Menorca. L'home va aconseguir saltar a l'aigua i va resultar finalment il·lès, però la seva llanxa va acabar enfonsada i destrossada per complet. “Últimament, la gent, sobretot gran, té molt de respecte a l'hora de sortir a pescar. Un ja no sap si tornarà o no amb vida”, comenta Pep Prieto, veí de tota la vida de Cala Bona, que subratlla que a la zona “s'han presenciat accidents, com a qualsevol altre costat; però mai havíem vist una cosa així”.
A 71 quilòmetres de Palma, la calma plana sobre aquesta colònia de pescadors l'activitat dels quals es remunta als anys trenta. Cala Bona escapa de la massificació i els turistes que hi passegen són, sobretot, famílies i parelles. Al moll treuen el cap petites embarcacions tradicionals, els llaüts, utilitzades principalment per a la pesca d'arrossegament i testimoni d'èpoques passades en què la vela llatina impulsava la seva navegació. Pocs vaixells de gran eslora s'aprecien en aquestes aigües, però divendres passat, a una milla del port, un luxós Riva Ribelle 66 anomenat La Luna es cobrava la vida de Guiem Comamala Fiol.
El iot, al qual algunes webs de venda i lloguer d'embarcacions li atribueixen una “ànima atrevida i inconformista” i el preu del qual oscil·la entre els 2,5 i els 3 milions d'euros, el patronejava Viehof, de 35 anys, fill del multimilionari Klaus Viehof, fundador d'una cadena de cosmètics de luxe, Allkauf, que va vendre el 1998 per 2.400 milions de marcs que van acabar repartits entre els quatre fills. Dècades abans, el patriarca de la família, Eugen Viehof –avi de l'actual investigat–, havia posat en marxa la majorista Selgross, repartida per diversos països europeus i de la qual més tard sorgiria Allkauf.
Festa amb magnificència
Segons les investigacions, divendres de la setmana passada, mentre Guiem pescava calamars a Cala Bona, Dennis Viehof celebrava una festa amb magnificència i va decidir sortir a navegar, al costat d'altres acompanyants, des de la Costa dels Pins fins a Portocristo, al municipi mallorquí de Manacor, on el seu pare té una luxosa finca i una empresa, Sunset Group, dedicada a la construcció i venda d'habitatges a la zona costanera del llevant mallorquí i integrada a Vibro Beteiligungs–GmbH & Co. KG., holding d'inversió de la família Viehof. A Portocristo va ser, a més, el lloc on la Guàrdia Civil va localitzar i va precintar el iot La Luna.
A Cala Bona, Guiem, alumne de segon de Matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya –que assenyala que era “un estudiant brillant”–, es preparava amb els seus familiars per a la jornada vespertina de pesca. Col·locant-se a l'alçada del motor, va deixar anar el seu esquer dins de l'aigua. Passades les 21.30 hores, i a gran velocitat, es dirigia cap a ells el vaixell de Viehof, la llanxa auxiliar del qual, tot just minuts abans –i segons diverses imatges registrades per diversos testimonis–, havia intentat acovardir els ocupants d'una altra embarcació, com estan ara intentan aclarir els investigadors. Guiem, el seu oncle i el seu cosí van advertir la gran potència a què se'ls aproximava el vaixell, però quan van voler encendre el motor per apartar-se, l'embarcació ja havia passat per sobre pel costat de popa, on hi havia el jove, emportant-se a més per davant el propulsor de la petita llanxa. Les hèlixs van acabar arrossegant el jove, que no va poder sobreviure a la col·lisió.
Pel que sembla, la velocitat de La Luna era tan elevada que amb prou feines va ser suficient un cop de la mida d'un pam per causar la desgràcia. La nau ni tan sols va frenar i va continuar la seva trajectòria amb rumb a Portocristo, allà on la família Viehof té part de les seves possessions i on immobiliàries de nom internacional ofereixen cares mansions per als que “busquen un estil de vida exclusiu” –com anuncien a la seva web–, mentre la compra estrangera massiva i l'especulació expulsen de l'illa els residents locals. Al punt de la col·lisió, un pescador que es trobava a les proximitats i que va escoltar els crits d'auxili ajudava a treure de l'aigua el cos del jove i amarrava l'embarcació a la seva llanxa per conduir-los fins al moll.
En llibertat amb càrrecs
Immediatament, els equips d'emergències van iniciar una exhaustiva batuda. “Vam buscar un iot gran de color negre”, va ser el missatge que va difondre la Guàrdia Civil. Finalment, el vaixell va ser trobat a Portocristo, on, no obstant, no hi havia ni rastre del seu patró. Les investigacions van permetre descobrir que almenys sis persones havien estat de festa a La Luna. Van passar cinc dies fins que, estret el setge sobre ell i citat per la Guàrdia Civil, Viehof es va personar a les dependències de l'Institut Armat. L'empresari alemany es va negar a declarar i, després d'això, va quedar en llibertat amb càrrecs i va agafar un vol de tornada a Alemanya.
Fonts de la defensa de Viehof, sobre el fet que el seu patrocinat ni tan sols arribés a passar a disposició judicial, responen sobre això a elDiario.es: “Tu saps què va passar? Qui és el culpable de l'accident? Si la llanxa portava els llums posats? A quina distància de la costa es va produir? No es poden criminalitzar comportaments sense tenir dades objectives. Ara l'assumpte està en instrucció”, es limita a apuntar, apel·lant a la prudència fins que les indagacions facin llum sobre el que ha passat i determinin quines van ser les circumstàncies exactes que van provocar el sinistre.
Per la seva banda, Prieto, coneixedor de la família Viehof, reflexiona: “El pitjor no és que una persona es pugui haver equivocat, sinó que no es pari immediatament després del succés, se'n vagi i passin diversos dies fins que es presenti a la Guàrdia Civil”, recrimina respecte a l'actitud del patró. “Et presentes amb el teu advocat, et negues a declarar i et tornes a Alemanya? Això no té ni cap ni peus. El poder que aquest noi té al darrere és enorme”, llisca.
“És una cosa que ha xocat molt, no estem acostumats que passi aquest tipus de coses i sent a més un xaval jove. Només cal veure el dia que es va fer el minut de silenci”, reconeix, per la seva banda, el cap de la Policia Local de Son Severa, José Luis Soler, que va estar present a l'operatiu que immediatament es va personar al lloc després del succés. Soler assenyala cap al moll: “Com pots veure, aquí les barques són petites, de cinc o sis metres d'eslora, alguna potser de vuit metres. Però no arribem a més. Els grans són a Portocristo”, explica a el Diario.es.
El retorn al moll
El responsable policial relata quines van ser les primeres declaracions d'Andreu, el rescatista que es va trobar amb la tragèdia quan tornava de pescar i navegava de tornada a casa. En aquell instant, va sentir uns crits d'auxili al mig del mar, a una milla del port, va parar el motor i els va exhortar que “no paressin de cridar” per poder visualitzar d'on procedien les veus. Moments després, Andreu va trobar l'embarcació i va veure com un d'ells subjectava Guiem, ja mort. Després de pujar-lo al petit llaüt, van amarrar amb cordes la petita llanxa a l'embarcació del rescatista per llastar-lo al port i procedir a donar avís del que va passar a familiars i autoritats.
Mentre explica com va passar tot, Soler es mostra dubitatiu davant la possibilitat que el iot no veiés la barca: “Quan la gent està pescant, encara que estiguis molt despistat, pots veure deu o vint nivells diferents de barquetes amb llum”. En aquest sentit, els investigadors apunten que els tres ocupants de la llanxa, inclòs Guiem, portaven llanternes frontals al cap, però intenten determinar si la barca tenia algun tipus d'il·luminació.
Mentrestant, el regidor de Policia, mobilitat i modernització de Son Servera, Bernat Grimalt, que juntament amb altres autoritats també va ser present al moll després del succés, recorda l'escena: “Estava el rescatista amb les cordes amarrades a la llanxa, sortint del seu vaixell i començaven les primeres declaracions. Em vaig quedar com a representació del Consistori i, a partir d'aquí, vaig romandre a les ordres del subinspector i en allò que necessités. La meva funció és donar suport logístic i econòmic en un moment delicat, com pot ser una mort, un homicidi o un incendi”. Grimalt assenyala que, durant els últims anys, “hi ha hagut molts esdeveniments a Son Servera, però que en un moll tan petit succeeixi això és una cosa que no havia passat mai”.
Els investigadors s'afanyen ara a esbrinar els detalls del succés i si Viehof va incórrer en un delicte d'homicidi imprudent i en un altre d'omissió del deure d'auxili. Dimecres passat, agents de la Guàrdia Civil es personaven a Portocristo per tornar a inspeccionar el iot i reunir noves proves que els permetin avançar en les seves indagacions. Al contrari que Viehof, els seus acompanyants al vaixell sí que van prestar declaració en dependències de l'Institut Armat, on van reconèixer que havien consumit begudes alcohòliques aquella tarda, però van negar que estiguessin borratxos quan es va produir la col·lisió, segons publica Diario de Mallorca.
“Impunitat” al mar
Mentrestant, residents illencs i ecologistes lamenten la “impunitat” amb què naveguen alguns vaixells de gran eslora a prop de la riba. L'entitats conservacionistes Mallorca Blue i Grup d'Ornitologia Balear (GOB) n'han llançat, de fet, una campanya per reclamar que s'endureixin les limitacions de velocitat de les embarcacions i motos d'aigua a les zones properes a la costa, freqüentades per banyistes i usuaris de caiacs o taules de pàdel surf i que pateixen sovint situacions de perill.
Fa un mes, a més, es va viralitzar un vídeo en què diversos joves, entre rialles i alcohol pel mig, intentaven treure l'aigua que inundava la seva barca sense llicència a Mallorca fins acabar pràcticament enfonsada, cosa que va posar a la picota una activitat sobre la qual no deixen de sobrevolar les suspicàcies: mentre uns atribueixen a la responsabilitat individual el maneig prudent de les embarcacions, altres alerten dels riscos que comporta sortir al mar sense cap titulació. “És una gran temeritat”, adverteixen.
Després de la mort de Guiem Comamala, nombroses veus recriminen en xarxes socials el que a Balears consideren “un abús desmesurat per terra, mar i aire”, en al·lusió a la pressió a què es veuen sotmeses les illes i les conseqüències que això comporta. “Ho veu tothom, però ningú fa res, és més, es recolza i es finança perquè així sigui: quart carril, creuers, ampliació ports, aeroports, sembrat de plaques solars... La Mallorca del Happy Hour, del dos per un”, manifesta Prieto al seu perfil de 'X'. Un altre usuari apel·la a “seguir lluitant” perquè el jove mort “no caigui en l'oblit”: “Volem justícia per a Guiem. Que sigui l'última víctima dels que creuen que poden fer el que volen de vacances a les Balears per molts diners i poder que tinguin. Han de pagar a la presó el que han fet”.
1