La inspecció a l'empresa d'un líder de Vox a Balears terroritza els seus caps: “Si et pregunten digues que treballes vuit hores”

Quan divendres passat els inspectors de Treball i la Policia Nacional van irrompre a les instal·lacions de l'empresa Terracor després de la publicació, per part d'elDiario.es, de les seves condicions laborals i de l'habitatge, la por es va expandir per aquest conglomerat agrícola mallorquí. Les possibles conseqüències de la investigació oberta després de tenir coneixement el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per un presumpte cas d'explotació laboral han fet que alguns caps, segons relaten els treballadors, intentin coaccionar el personal davant d'una possible inspecció: “Si et pregunten, tu digues que treballes vuit hores”. Des de Terracor, no obstant, eludeixen fer declaracions sobre això.

La realitat, reconeixen molts, és una altra de ben diferent. Tal com ha pogut constatar aquest mitjà, els temporers van signar contractes per jornades de 40 hores setmanals, encara que la mitjana real de les treballades ronda les 70. “En algunes empreses del grup ens diuen que treballar els diumenges és opcional, en d'altres és obligatori, però només de 7 a 12 del matí”, expliquen. Mentre que alguns han aconseguit una còpia dels quadrants reals, altres asseguren que s'han vist “forçats” a signar-ne d'altres amb l'horari que els indicaven els seus caps. “Arriben al mig de la jornada, no et donen temps a parar i et diuen '¿però per què el vols llegir? Si està bé, tu signa'”. Tal com va revelar elDiario.es, els documents mostren jornades de 13, 14 i fins a 17 hores en alguns casos, cosa que suposaria més del doble de la jornada legal.

Segons ha pogut saber elDiario.es, la inspecció de treball duta a terme la setmana passada –a la qual va acudir el mateix Toni Gili, secretari general de Vox a Balears, malgrat que, segons la seva versió, va deixar de ser soci del grup a finals de juliol- ja ha tingut les primeres conseqüències. D'una banda, almenys un dels temporers ha interposat de manera oficial una denúncia davant de la Policia Nacional de Manacor per la seva situació laboral. De l'altra, una de les empreses investigades –Terracor agrupa fins a cinc companyies diferents– va anunciar als seus empleats que a partir d'ara treballaran només vuit hores diàries. És a dir, les que legalment estableix el contracte. “Però ens van advertir que s'havien acabat les hores extres, de manera que és força possible que a més ens abaixin el sou”, assenyalen.

Insults i pressions

La investigació oberta pel Govern ha generat nerviosisme a la cúpula de Terracor –una de la quatre majors empreses agrícoles de Mallorca- on, segons alguns dels seus empleats, els advertiments són constants. “Quan vaig arribar fa quatre mesos vaig dir que jo no volia treballar els diumenges. El meu contracte no ho posava i això significava no tenir ni un dia lliure, però aquí va començar tot”, recorda l'Enrique. Un nom fals amb què poder explicar la seva història.

A partir d'aquí, diu, el van posar a treballar sol, separat dels seus companys. Després va arribar la “pressió” i els objectius impossibles. Després, els crits “ets ximple” perquè no complia els objectius. Quan inevitablement va arribar l'accident laboral, el van acompanyar al centre de salut de Manacor i el van deixar sol, segons el relat. “Com vaig dir que l'accident havia estat treballant, em van enviar a la mútua i el cap es va enfadar perquè no volen que diguem que ha estat treballant”, afirma. A tot això s'hi va sumar el problema de no tenir encara la targeta sanitària perquè els descompten del sou les hores que triguin a gestionar-la.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb Terracor per corroborar les queixes dels temporers, però remeten al comunicat oficial que la setmana passada l'empresa va difondre després de la publicació del reportatge d'elDiario.es. “De moment, no farem més declaracions”, assenyalen aquest mitjà. A la nota, la companyia assenyala que el grup sempre ha posat el seu afany “a complir amb la normativa vigent” i que compta amb “l'aval” d'Unió de Pagesos. Així mateix, asseguren que l'empresa s'ha “sotmès i superat” verificacions dels allotjaments de temporers per part de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG). Tot i això, no concreten si les instal·lacions revisades van ser les mateixes a què fa referència el reportatge d'elDiario.es. Per part seva, Gili assegura que no és soci de l'empresa des del mes de juliol passat.

“A l'últim que va parlar el van enviar a Colòmbia”

Tot i que és la primera vegada que la denúncia dels temporers colombians ha desembocat en una investigació, les queixes internes a Terracor existeixen des de fa temps. Algunes, també, perquè, malgrat que el seu conveni estableix que arriben per treballar a la temporada agrícola, l'empresa ha destinat diversos dels treballadors de temporada com a ajudants de cuina del seu restaurant.

L'amenaça ha estat una de les formes amb què s'ha intentat contenir el descontentament de la plantilla de temporada. “Ens diuen 'et deixo una setmana a la casa' –cosa que suposaria una setmana sense feina i sou a la casa que comparteixen entre deu persones- i després et mano de tornada”, asseguren. El xantatge de tornar-los al seu país és sovint sobre la taula. Tant que ja s'ha estès entre els mateixos companys. “A l'últim que va parlar el van enviar per Colòmbia”, adverteixen els que arriben per primera vegada.

“Nosaltres vam caure innocents, no sabíem res de l'empresa. Fa anys que contracten colombians, però a la tornada ningú no explica res per por”, explica Ricardo, un altre dels temporers. La veritat és que tant si els acomiaden com si és un d'ells qui renuncia, la seva situació legal es torna força complicada, ja que el conveni pel qual arriben a Espanya lliga els seus permisos a l'empresa per a la qual treballen. “De fet ens terroritzen dient que si no treballem durant quatre anys per a ells perdrem el NIE perquè van ser ells els que ens van empadronar”, afegeixen.

“Unió de Pagesos no avala res”

Després de la publicació del reportatge d'elDiario.es i després que Terracor assegurés que compta “amb l'aval d'Unió de Pagesos” -un dels dos sindicats agrícoles que hi ha a Mallorca-, atès que supervisen “el compliment de totes les normatives”, el seu coordinador, Joan Gaià, puntualitza que l'única tasca del sindicat dins del conveni és la gestió i la tramitació dels permisos per a l'arribada dels temporers. “Actuem com una gestoria, nosaltres no avalem res perquè no som una entitat certificadora”, corregeix.

Gaià assenyala que cal que a Balears s'obri el debat de la situació dels temporers, que qualifica de “drama social”. “D'una banda, perquè fa vint anys que vénen i no l'hem pogut solucionar. De l'altra perquè es podria preguntar com pot ser que l'agricultura depengui de la mà d'obra exterior. És una cosa dramàtica que no siguem capaços de donar feina aquí”, assenyala en referència al fet que tots els contractes de temporers s'ofereixen primer al servei balear d'ocupació, el SOIB, però queden deserts.

Segons el coordinador d'Unió de Pagesos, el panorama dels temporers a Mallorca “no és tan greu” com a Andalusia, ja que la gran majoria estan regularitzats i arriben amb contracte. “De fet hi ha experiències molt positives que són les que hem de reivindicar”, subratlla. Pel que fa als allotjaments, reconeix que la normativa és “molt laxa”, cosa que pot desembocar en situacions residencials amb estàndards molt per sota del desitjable.

Si tens més informació sobre aquest cas o situacions similars, escriu-nos a pistas@eldiario.es