LLEGIR EN CASTELLÀ
Javier Sanz Fernández (Madrid, 1949) va assumir la presidència de l'Autoritat Portuària de Balears (APB) fa poc més d'un any. Des d'aleshores es troba immers en dos grans projectes destinats a canviar la imatge de la capital balear: la remodelació del Passeig Marítim de Palma, les obres del qual acabaran la propera Setmana Santa, i la reordenació d'usos del port de la ciutat, que compta amb unes línies mestres consensuades amb la societat civil i aprovades per unanimitat pel Consell d'Administració de l'APB i que podria estar a punt, sent “optimistes”, en “quatre o cinc anys”, segons Sanz.
“Volem una ciutat totalment diferent i més moderna. El ciutadà podrà gaudir quan tingui una vorera molt més gran i pugui passejar i veure el mar. Potser la millor solució seria que el Passeig Marítim fos només pels vianants. Però això ja és un pas de gegant”, comenta aquest llicenciat en Econòmiques. Així mateix, el projecte que afecta el port inclou l'augment de l'espai destinat a vianants, bicicletes i zones verdes (del 50 al 70%) i la reducció de les zones de trànsit rodat (del 50 al 30%). “Farem un museu marítim, una escola de vela i piragüisme, etc.”, emfatitza.
Sanz, que va ser el president del Reial Club Nàutic de Palma i actualment presideix la Reial Federació Espanyola de Vela, atén elDiario.es a la seu de l'Autoritat Portuària, que en els últims anys ha capitalitzat titulars pel conegut com a 'cas Ports'. La Justícia investiga si l'antiga cúpula de l'organisme va afavorir el Club Nàutic d'Eivissa perquè continués amb l'explotació del port de l'illa. Sanz reconeix que això “ha deteriorat una mica la imatge de l'Autoritat Portuària”, però defensa que el cas està judicialitzat, que cal “respectar la justícia” i que, encara que “la visió de la gent és que s'ha afavorit el Club Nàutic d'Eivissa”, creu que “no és així”.
L'Autoritat Portuària gestiona cinc ports d'interès general dels 44 que hi ha a Espanya. Dos a Mallorca, un a Eivissa, un a Formentera i un altre a Menorca. Tot i això, i malgrat la importància del sector nàutic a les Illes, encara resulta una entitat desconeguda per a molts ciutadans.
És veritat. Un dels nostres objectius és donar-nos a conèixer. L'Autoritat Portuària és una institució totalment desconeguda a Balears. Som culpables d'això perquè no hem sabut comunicar la importància que tenen les zones portuàries. És una institució vital per al desenvolupament de l'activitat socioeconòmica de les Illes Balears.
L'entrada de mercaderies és una de les nostres principals raons de ser. El 90% de les mercaderies que entren a Balears ho fan per la mar. Això té una importància vital. Una altra missió importantíssima és la connectivitat de les Illes amb l'exterior. Hem de ser conscients de buscar l'eficiència, l'eficàcia i, sobretot, la seguretat. També és molt important l'apartat socioeconòmic a nivell de productivitat, mà d'obra, etc., en definitiva, la nostra contribució al PIB. Estem comunicant tot això i també estem treballant en molts projectes, com la reordenació del port de Palma.
Parla d'aquesta reordenació d'usos del port de Palma. Què implica aquest projecte?
Al port de Palma, la primera entrada que tenim són els ferris, l'entrada de mercaderies i de passatgers. Una altra part important és la zona industrial, la de reparacions d'embarcacions. Tenim una altra zona també important, que és la nàutica esportiva: la dels clubs nàutics i el club de mar. I, finalment, la zona de Pelaires, la dels creuers. És a dir, el port de Palma té quatre eixos.
Nosaltres hem d'ordenar el port de Palma perquè no hi hagi conflictes. Què ens trobem? Hi havia un pla aprovat el 2022, validat pel Consell d'Administració de l'APB, que estipulava que tots els ferris havien d'operar a la zona del dic de l'Oest. Vam estudiar amb molt de detall aquest projecte i vam veure que era complicat per un problema de simultaneïtat a l'entrada dels passatgers. Els vaixells arriben a les 6 del matí, ho fan ràpidament, distribueixen la mercaderia i el mateix dia marxen per tornar a carregar. I, per un problema de seguretat i de costos de matèria primera, no tothom pot entrar alhora. Era inviable. Entorpiríem tot el model logístic.
Aquí ens plantegem el canvi d'usos. Vam dir: els ferris continuaran operant a les quatre zones que tenim, de manera que guanyem eficàcia i seguim treballant. I aprofitem per fer la remodelació del port de Palma a la zona industrial. El projecte consisteix en la integració del port a la ciutat. Busquem espais a la zona industrial per sortir al dic de l'Oest, on hem fet una obra important, i dins de la zona comercial deixem una part per als ciutadans perquè gaudeixin del seu port.
Com comenta, una de les principals apostes és la integració del port amb la ciutat de Palma. Per exemple, tenen planejat portar la zona industrial, que és davant de la Catedral, a la zona del dic de l'Oest, per Porto Pi. En què consisteix aquesta visió “d'integrar el port a la ciutat”? Què planegen fer en aquesta zona industrial que ara passarà a ser més “ciutadana”? Parlen de, per exemple, crear una escola municipal de vela o una FP Nàutica.
El port de Palma ara mateix és tancat. Amb aquest projecte, recuperem una part per a la ciutat. La nostra obligació és recuperar espais per a la ciutat, espais que estan obsolets o deteriorats, perquè la gent gaudeixi del port. L'enfocarem a l'esport i la cultura. Per exemple, farem un museu marítim, una escola de vela i piragüisme, etc. Començarem a créixer i a recuperar espais. L'objectiu és que el ciutadà pugui gaudir de la ciutat i que aquesta es modernitzi.
La remodelació d'usos del port de Palma consisteix en la integració del port, que ara mateix està tancat, a la ciutat. Ho enfocarem en l'esport i la cultura. Per exemple, farem un museu marítim, una escola de vela i piragüisme, etc. L'objectiu és que el ciutadà pugui gaudir de la ciutat i que aquesta es modernitzi
És un projecte que neix d'un procés participatiu en què han estat consultats més de 65 grups (Astilleros de Mallorca, l'Associació de Clubs Nàutics de Balears, PIMECO-PIMEM, CAEB, ARCA, l'Associació de Veïns del Passeig Marítim, els diferents grups parlamentaris de la Cambra balear, el Fòrum de la Societat Civil, etc.). A més, el Consell d'Administració de l'APB va aprovar-lo per unanimitat fa un mes. Com han anat les reunions?
Volem informar, escoltar i participar. És la nostra cultura. Ens hem reunit amb grups d'interès que han d'opinar sobre el port de Palma. Nosaltres tenim un projecte i hem tingut un procés participatiu per escoltar tothom i treure'n conclusions. La gent ha entès que recuperar el port per a la ciutat és interessant. També s'ha posat alguna objecció clara –per exemple, algú reclama un pàrquing o un bar–, però realment hem escoltat molt i, al final, hem pres la millor decisió amb un consens majoritari. Ha estat una tasca dura, però crec que gratificant per a tots nosaltres.
Quin és el següent pas? Quines dates tenen al cap?
Hem d'obtenir els permisos, treure a concurs les obres, contractar els constructors, etc. És una tasca força llarga. Soc molt optimista i em plantejo quatre o cinc anys. Però durant aquest període intentarem que es pugui fer un transvasament d'usos d'un lloc a l'altre. Serà un període també d'anar cedint espais i anar col·locant la gent. Començarem a treballar en conjunt i simultàniament amb les obres. Un procés que duri més de quatre o cinc anys... ja canvia el projecte, es queda obsolet. D'aquí poc podrem anar fixant dates i encertar més en els terminis. Jo t'ho dic com un sentiment, res més. No tinc cap dada.
La reordenació no afectarà els creueristes?
No. Al port de Palma tenim tres àrees: el dic de l'Oest, on implantarem tota la zona industrial, la zona Pelaires, on seguiran arriben els creuers -encara que hi ha una limitació diària-, i una zona comercial.
Comenta vostè l'acord voluntari de les navilieres amb el Govern, on l'APB no interfereix, que estipula que només poden arribar el mateix dia a Palma un total de tres creuers. Sovint, les entitats ecologistes i ciutadanes assenyalen els creuers com un dels factors que produeix massificació turística. Què opina l'APB sobre les manifestacions i les queixes sobre la saturació que generen els creuers?
Ho entenem com a ciutadans. Hem sentit de tot dins les més de 65 entrevistes que hem tingut: gent que vol més creuers, altres que no els volen… No entra dins de les nostres possibilitats. Nosaltres intentem oferir un servei excel·lent. Som gestors d'espais, no decidim si vénen creuers. Som operadors portuaris, si ve un vaixell, l'hem de rebre, no podem dir-li que no vingui perquè hi ha molta gent. Estem al marge. És evident que hi ha més turistes i més cotxes i el Govern ja ha iniciat la Mesa per al pacte social per la sostenibilitat a les Balears per prendre decisions.
Som gestors d'espais, no decidim si vénen creuers. Som operadors portuaris, si ve un vaixell, l'hem de rebre, no podem dir-li que no vingui perquè hi ha molta gent. Estem al marge
A més de la reordenació del port de Palma, vostès també estan immersos en la remodelació del Passeig Marítim. Per què creuen que era necessària aquesta obra?
Crec molt en l'aliança pública-privada. És una inversió finançada per Autoritat Portuària. El Passeig Marítim és una artèria molt important per a Palma. Era una zona totalment deteriorada, gairebé ja era una autopista. Hem elaborat un projecte de millora del Passeig Marítim. Estem contents. Se seguirà remodelant l'artèria. No sé quan, però segur que ho farà. És un pas de gegant i la part de terra ja està acabada. Això millorarà. Generarà espais d'hostaleria i botigues.
Una de les finalitats és fer que el Passeig Marítim sigui més “amable” per als ciutadans, és a dir, que la mobilitat dels vianants i l'ús de la zona per part dels mateixos sigui més favorable. Per exemple, amb la creació de més passos de zebra o l'augment de l'espai destinat a vianants, bicicletes i zones verdes (del 50% al 70%). Sense anar més lluny, tenen planificada la plantació de 1.820 arbres nous. Això va en detriment dels vehicles de trànsit rodat, els espais dels quals es redueixen del 50% al 30%. Quan estiguin les obres acabades, com afectarà en el dia a dia la reforma del Passeig Marítim els conductors de cotxe i els vianants?
Ho millorarem moltíssim, sobretot en vials, carrils de bicicletes i voreres molt més grans. La gent podrà passejar. Hem reduït COâ‚‚ i hem canviat la il·luminació. És una millora important, sobretot adreçada al medi ambient. Potser la millor solució seria que el Passeig Marítim fos només de vianants. Però això ja és un pas de gegant. El que era il·lògic era mantenir-ho com està, deteriorant-se constantment. Això entra dins de la remodelació del port de Palma, que ja ha començat pel Passeig Marítim. D'aquí a mesos estarà acabat. Volem una altra imatge per a la ciutat, totalment diferent i més moderna. El ciutadà podrà gaudir quan tingui una vorera molt més gran i pugui passejar i veure el mar.
El Passeig Marítim era una zona totalment deteriorada, ja gairebé era una autopista. Ho millorarem moltíssim, sobretot en vials, carrils de bicicletes i voreres molt més grans. La gent podrà passejar. Volem una altra imatge per a la ciutat, totalment distinta i més moderna
Com van els terminis?
El projecte està plantejat per a 28 mesos. Com és normal, a totes les obres sempre hi ha algun retard per una sèrie de raons, però sobretot pel tema de les infraestructures subterrànies. En destapar alguna cosa, mai no saps què et pots trobar. Això és una obra molt antiga que van anar emplenant com van poder i s'hi han trobat moltes dificultats. Això retarda una mica l'obra. Però estem contents perquè per Setmana Santa estarà totalment llesta. Així, no tornarem a tenir obres a l'estiu, que causen molèsties als ciutadans i comerciants.
Les obres del Passeig Marítim estaran acabades per Setmana Santa. Així, no tornarem a tenir obres a l'estiu, que causen molèsties als ciutadans i comerciants
Vostè ha estat president del Reial Club Nàutic de Palma. Els clubs nàutics són, en teoria, entitats sense ànim de lucre que busquen potenciar l'esport de vela i el piragüisme des de la base. Tot i això, els clubs estan preocupats perquè cada cop més ports de les Illes cauen en mans de marines mercants, empreses que estan pujant per aconseguir les adjudicacions de les concessions. Fins i tot, els clubs asseguren que estan en un camí que els portarà a la desaparició: la pèrdua de les llicències esportives, asseguren, es traduirà en “la desaparició de regates que avui estan plenament consolidades”, cosa que també tancaria “l'accés al mar als residents”. Què opina sobre aquest model?
Som gestors d'un espai públic d'interès general. A l'interès general hi caben tots: grans iots, clubs socials i nàutics, pesca, indústria…. Un club nàutic compleix una funció social important, sobretot amb vista a l'esport. A la llei queda reflectit que tenen unes condicions especials quant a concessions en comparació a una marina. L'APB és conscient de la seva situació i contemplarem la seva filosofia i la seva tasca. No ens podem saltar la llei ni afavorir-los. Si tenen la concessió durant 20 anys, no en poden tenir 40.
Aquesta circumstància està vinculada a una de les notícies que més ha perseguit l'Autoritat Portuària els darrers anys: el processament judicial de l'antiga cúpula de l'APB i una advocada de l'Estat per l'arreglament de contractes a favor del Club Nàutic d'Eivissa. Estan acusats d'afavorir el Club Nàutic perquè tingués la concessió del port de l'illa -el Club Nàutic d'Eivissa ocupa aquest domini públic des del 1927-. Vostè va assumir el càrrec fa un any, és un cas que involucra la direcció de l'expresident Joan Gual de Torrella, també imputat, però com afecta aquesta situació la imatge de l'APB actual?
És el famós cas Ports, que ens ha desbordat. Ha deteriorat una mica la imatge de l'Autoritat Portuària. La visió de la gent és que s'ha afavorit el Club Nàutic d'Eivissa. Jo crec que no és així. Està judicialitzat. Respectem la justícia. Ara el Club Nàutic està gestionant l'explotació amb una autorització temporal de màxim tres anys i després el traurem a concurs i hi podrà optar qualsevol.