Balears és la setena Comunitat Autònoma que compta amb un nombre més gran d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que tenen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, una xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. Un percentatge, a més, lleugerament superior al de la mitjana nacional, que se situa al 4,3% (més d'un milió d'immobles), segons la investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre a què ha tingut accés a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada a la llei de transparència.
Les dades mostren que 6.672 habitatges a les illes pertanyen a tenidors amb més de cent immobles (un 1,16% del total); 6.926 són de propietaris amb entre 25 i cent habitatges (1,2%), i 12.463 estan en mans de tenidors amb entre 10 i 25 habitatges (2,17%). Tot això en una Comunitat que arrossega greus problemes d'accés al lloguer ia la compra d'un primer habitatge per part de milers de persones com a conseqüència dels preus elevats del mercat immobiliari, travessat des de fa anys per l'especulació, la voracitat dels fons d'inversió i l'oferta turística il·legal.
En concret, Palma concentra la major part d'aquests habitatges, amb 8.652 immobles (un 4,85%) en mans de grans tenidors (2.621 pertanyents a propietaris amb més de cent cases). La ciutat d'Eivissa és, però, un dels nuclis on el percentatge és més gran, amb un 10,28% (2.493) del total de propietats en mans de grans tenidors, 327 pertanyents a forquilles amb més de cent vivendes.
Cal tenir en compte que les xifres del Cadastre són conservadores, ja que l'organisme comptabilitza com un sol immoble els edificis amb diversos habitatges que no tenen executada la divisió horitzontal de la propietat, ja que està a nom d'un únic propietari. Per exemple, el cas de la ciutat de Barcelona, les estimacions de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de la capital calculen que el nombre d'habitatges de propietaris amb més de 10 passa de 53.264 a 136.324, segons explica el director, Carles Donat.
A més, les dades del cadastre no permeten relacionar directament aquests immobles amb el lloguer. Tot i això, la tinença d'habitatges sol estar vinculada directament amb l'obtenció de rendes. “Si tinc més de 10 vivendes, es comprèn que les tindré llogades, encara que també poden estar buides”, assenyala l'economista i presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, per a qui “el nombre d'habitatges no és el més significatiu, sinó el tipus de forquilla”. Per exemple, aquesta experta diferència entre “una entitat financera, a la qual es va rescatar amb diners públics i a la qual no li interessa res el sector ia sobre té l'habitatge buit” o els fons d'inversió i un “promotor que aixeca un bloc per llogar i aplicar bones pràctiques”.
Per a aquesta informació s'han utilitzat el llistat de titulars cadastrals amb més de 10 immobles d'ús residencial donats d'alta com a subjectes passius de l'IBI i els registres del nombre d'immobles d'ús residencial d'aquests tenidors a cada municipi. Les dades han estat obtingudes per elDiario.es després de presentar dues sol·licituds d'accés a la informació pública davant del Ministeri d'Hisenda.
Gràcies a les dades obtingudes és possible conèixer el nombre d'immobles que es troben en mans de propietaris amb més de 5, 10, 25, 50 i 100 habitatges al seu nom a cada municipi i saber quin és el nombre d'habitatges del parc que hi ha a les mans de grans propietaris. Les dades per municipi engloben els titulars amb +10 habitatges a la província a què pertany el municipi, una xifra que coincideix al 99% amb les xifres del llistat de casolans amb més de 10 habitatges a nivell nacional.
El llistat facilitat pel Cadastre està anonimitzat, per la qual cosa no es pot conèixer la identitat de les empreses o entitats públiques que tenen més de 10 habitatges al territori. Les dades trameses per l'organisme sí que diferencien segons el tipus de propietari: persona física, jurídica o pública, identificades a partir dels seus codis d'identificació fiscal (NIF). Cal tenir en compte que cada NIF es comptabilitza de forma independent a les xifres. Per exemple, els grups empresarials no tenen agregades les xifres de les filials.
En un primer moment, el Ministeri d'Hisenda va inadmetre l'accés a la informació a les dues sol·licituds (estadística amb el nombre d'immobles en mans de grans tenidors i titulars de béns immobles) al·legant que es tractava d'una informació que requeria una “ acció prèvia de reelaboració” i que “l'obtenció de les dades sol·licitades requeriria una nova i complexa explotació de la base de dades”. Després de dues reclamacions presentades per aquest mitjà davant el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), l'organisme, independent i encarregat de resoldre en matèria d'accés a la informació pública, va estimar les dues reclamacions i va resoldre a favor de conèixer les dades, recordant el ministeri que “l'extracció de la informació sol·licitada d'una única base de dades no es pot considerar una tasca que excedeixi la reelaboració bàsica o general que comporta tota sol·licitud d'accés”.
Finalment, Hisenda va lliurar tots dos llistats, encara que sense la totalitat de la informació sol·licitada.