Menorca prova un nou sistema de recollida de residus: entre les crítiques fervents i els elogis ambientals

Al novembre de 2023 es va inaugurar a Menorca la nova metodologia de recollida de residus Porta a Porta, un sistema que, per ara, s'ha implementat en només dos municipis encara que està previst que arribi a tota l'illa i que des dels inicis ha recollit crítiques furibundes i elogis ambientals a parts iguals. El Porta a Porta consisteix a retirar dels nuclis urbans els clàssics contenidors de colors destinats al cartró, plàstic i vidre, respectivament, i lliurar un cub contenidor per domicili, en què es fracciona i separa les escombraries per dia i per residu. Segons afirmen des del Consell Insular de Menorca, l'objectiu d‟aquesta forma de recol·lecció d‟escombraries és augmentar el percentatge de residus reciclats. Abans de la implementació del sistema, a Menorca es reciclaven prop del 20% del total de residus produïts.

Segons afirmen des del Consorci de Residus, des del mes de novembre passat, els municipis en què s'ha implementat el Porta a Porta han augmentat significativament el percentatge. Aquest increment es produeix gràcies al fet que la separació domiciliària de les escombraries facilita -segons les directrius del programa- un processament millor dels residus un cop arribats a l'àrea de gestió del Parc de Milà. “Amb el nou Porta a Porta, podem arribar a xifres de recollida separada de més del 70%”, insisteixen des del Consorci. Segons afegeixen, “garantir la correcta separació dels nostres residus no és només un desig, és un deure recollit a la llei”.

Durant les setmanes prèvies a la implantació del Porta a Porta, el passat mes de novembre, els ajuntaments de Maó i Es Castell van impulsar rondes de reunions informatives, especialment als veïnats de les primeres urbanitzacions involucrades -Sant Climent, Es Canutells, Binidalí, Binixíquer i Llucmaçanes- amb l'objecte de facilitar informació “de primera mà sobre el funcionament del servei, així com tot el material necessari per utilitzar-lo”. Poc després, els veïns van rebre un “cub multi fracció” i un altre “airejat” on van els residus, classificats en tipus diferents -tèxtil sanitari, paper i cartró, orgànic, vidre, envasos lleugers i restes-, un per dia de la setmana .

A Menorca, el sistema va començar a mostrar algunes deficiències i hi ha certa incomoditat entre grups de veïns des Castell i Maó, que s'han organitzat a l'anomenada 'Plataforma Solo Menorca', un espai autodefinit com “sense ideologies polítiques” que agrupa “gent de diferents sensibilitats i inclinacions” -segons asseguren-, i el principal acord del qual és oposar-se ferventment a la implantació del sistema Porta a Porta.

El debat sobre com reciclar és una discussió d'interès públic sempre legítima. Tot i això, la impugnació a tot el programa Porta a Porta per part de la Plataforma inclou un aspecte ideològic al voltant dels drets individuals que va més enllà de com i què reciclar. En diàleg amb aquest mitjà, la portaveu del col·lectiu, Mar, assegura que, de fons, la intenció és oposar-se a la Agenda 2030, a la qual vinculen directament amb la implementació del sistema de reciclatge.

“A nosaltres ens sembla meravellós que l'oceà estigui net i que es vulgui reciclar, però hi hauria d'haver un reciclatge real. Això té a veure amb l'Agenda 2030 i des de la Plataforma ens posicionem absolutament en contra perquè considerem que cerca el control de l'individu”, afegeix Mar, fent-se ressò d'alguns dels bulls difosos per l'extrema dreta contra els 17 objectius de desenvolupament sostenible que contemplen la fi de la pobresa, la igualtat de gènere, l'aigua neta i l'acció pel clima.

La portaveu assenyala una alternativa possible, encara que sense aclarir com es podria desenvolupar concretament. “Per nosaltres el millor sistema seria un amb contenidors intel·ligents amb targeta magnètica. També creiem que és clau que siguin contenidors amb horaris lliures, és a dir que la gent hi pugui accedir sempre que necessiti i finalment que es faci una inversió i un estudi profund de la planta de Milà”.

Un operari amb llarga trajectòria en la gestió de residus assenyala, no obstant, una virtut indiscutible del sistema Porta a Porta, a més de les xifres oficials de reciclatge, celebrades unànimement per administracions de diferent color polític. “El que té de positiu aquest sistema és que crea una consciència molt real del volum de residus que un genera. El que m'agrada aquest canvi és que la merda la veus amb els ulls. A veure si així ens comprometem i comencem a reciclar de debò”, emfatitza.

Una implantació gens fàcil

Tot i que les xifres oficials assenyalen que aquesta metodologia de recollida i separació en origen amplia significativament el percentatge de reciclatge, també és cert que la implantació del sistema a Menorca ia altres ciutats espanyoles no està sent gens fàcil. El mes d'abril passat la Plataforma de Veïns del Casc Antic de Logronyo va exigir a l'Ajuntament el cessament immediat del Porta a Porta després de considerar que el barri s'estava convertint en un “abocador”. A altres ciutats com Càceres o Toledo el sistema va començar el seu camí el mes de juny passat i en altres com Gipúzkoa ja s'utilitza des del 2012, encara que els seus inicis van ser tempestuosos i difícils per a veïns i comerciants.

En el cas de Menorca, Mar explica que la seva oposició al nou mètode de gestió de residus es basa en dos eixos centrals: segons la seva opinió, el sistema no garanteix el reciclatge i es vulnera el dret a la privadesa dels ciutadans.

“Els cubs incorporen un microxip que reté dades de l'inquilí o propietari de cada domicili. Cap dels usuaris no ha estat informat pel que, entenem des de la Plataforma -assessorats pel bufet d'advocats Herrera i Herrera-, que existeix una vulneració de drets de l'individu, pel qual aquest sistema porta a porta hauria de ser substituït per altres formes que no vulnerin la protecció de dades”, explica Mar. Tot i que molts integrants de la Plataforma assenyalen la manca d'informació pública a propòsit del microxip, des del Consell Insular i de l'Ajuntament de Maó asseguren que durant tot el mes de maig es van fer xerrades i es van col·locar taules informatives, on es van brindar detalls sobre el funcionament del Sistema Porta a Porta.

Acumulació d'escombraries

“Jo vaig assistir perquè vaig pensar que era obligatori, allà van explicar com funciona el sistema i van assenyalar el tema del microxip, que només serveix per garantir que, si es roba o es perd el cub, es pugui refer al domicili corresponent”, ha detallat aquest mitjà un veí del barri Tanques del Carme que, no obstant, reconeix que el sistema té errors. “De vegades s'acumula les escombraries perquè els veïns no treuen el residu corresponent el dia que toca i s'omple tot de mala olor”, assenyala.

Amb tot, i específicament en relació al tema del microxip des de la Plataforma Solo Menorca sostenen que pretenen portar davant dels jutjats el que consideren que és una infracció de la llei de protecció de dades per part de les autoritats insulars. “Hi ha una jurisprudència anterior de Pamplona on l'Ajuntament va ser sancionat per un projecte pilot de recollida d'escombraries amb targetes magnètiques en què els individus no van ser degudament informats”, explica Mar.

Per la seva banda, un operari que va participar a la campanya informativa prèvia a la implementació del Porta a Porta ha explicat a elDiario.es quins han estat els límits informatius de l'administració. “No és un microxip, és un lector que acull informació cadastral que es recopila en una base de dades informatitzada que permet saber quantes galledes s'han repartit i on. Crec que des de la pandèmia hi ha una mica d'alarmisme i de ciència-ficció en alguns sectors”, ha expressat l'operari. “De totes maneres, estic d'acord que les administracions van haver d'obrir un procés més participatiu, més transparent, més informatiu i exhaustiu per explicar què és, com funciona i per què cal apostar per noves maneres de reciclar”, explica.

Reciclar o reciclar… aquesta és la qüestió

Amb o sense Porta a Porta, la importància de fomentar una cultura compromesa amb el medi ambient i el reciclatge apareix com un imperatiu per a qualsevol administració pública des de fa, com a mínim, dues dècades. L'element nou en aquest sentit és el canvi de paradigma: on abans reciclar era una opció o una elecció conscient del ciutadà corrent avui és una obligació i una urgència. El debat públic aleshores és quina és la forma més adequada i eficient de fer-ho i si eventualment la responsabilitat del reciclatge en origen ha de caure sobre la ciutadania.

“Hi ha dos grans problemes, un és que la gent no està educada mediambientalment i un altre és com està muntat el sistema de producció en relació al reciclatge”, explica en diàleg amb aquest mitjà un treballador d'una de les subcontractes que gestionen el reciclatge a Menorca. “S'hauria d'apostar en primer lloc per limitar la producció d'embalatges de plàstic en lloc de traslladar el 100% de la responsabilitat al consumidor”, explica, i afegeix que “si realment a les administracions els interessés fomentar el reciclatge i apostar per un canvi sostenible a l'illa ia nivell estatal i europeu haurien d'obligar les empreses a limitar la producció d'embalatges de plàstic. Al final el gran afavorit d'aquest canvi de sistema aquí són les empreses com Ecoembes, perquè es garanteixen que se separin els residus des de casa però sense limitar-ne la producció, en una roda que al final no redueix ni limita el consum de plàstics ”.

Per la seva banda, des de la Plataforma sostenen que el Porta a Porta tampoc no garanteix un reciclatge adequat. “Tenim sobrades mostres documentals que evidencien que l'empresa FCC barreja els residus a l'hora de la recollida Porta a Porta, vulnerant flagrantment la normativa”, explica Mar, que adjunta un vídeo on es pot apreciar com operaris de la citada empresa barregen cartó amb residus orgànics. Així mateix, fan extensiu l'assenyalament per la presumpta manca de reciclatge al Parc de Milà, destí de tots els residus de l'illa. “Vam anar a Milà a investigar i vam veure que tampoc reciclen sinó que ho barregen tot. Les estadístiques de reciclatge que ens donen, que parlen del 70% no són reals. Tot allò que no es recicla s'enterra, quan dic tot és tot: una caixa de pizza amb greix no la reciclen. Un got de cafè no es recicla. Una ampolla d´oli no es recicla, un iogurt brut no es recicla” insisteixen des de la Plataforma.

Després de fer-se públic el vídeo, publicat per la Plataforma a les xarxes, des del Consorci de Residus de Menorca van elevar una queixa formal a l'empresa FCC i van advertir a l'empresa de la seva mala praxi. “Alhora, l'empresa ens va comunicar que aplicarà les mesures correctores i disciplinàries oportunes”, assenyalen des del Consorci. D'altra banda, una font del Consell Insular consultada per elDiario.es a propòsit de la presumpta manca de reciclatge a Milà respon: “És clar, no es recicla perquè el Parc de Milà no és una planta de reciclatge, és una instal·lació per a la separació , tractament i preparació per al reciclatge que eventualment es fa a altres llocs”.