La mort sobtada d'un rector l'eximeix de càstig en dos casos d'abusos a menors a Mallorca

“Un capellà bo”, una “gran pèrdua humana, eclesiàstica, cultural i social”, “el rector que volia acostar l'Església a la societat”... Les paraules en memòria del prevere diocesà Guillem Feliu i Ramis, que va morir fa uns dies a Mallorca als 64 anys, no han deixat de succeir-se des de llavors. Tot i això, les ombres planegen sobre aquest sacerdot natural del municipi de Llubí, on es va treure la vida, segons Diari de Mallorca: sobre ell pesen dues recents denúncies per presumptes abusos a menors el desenllaç dels quals, pel que fa a la responsabilitat del suposat autor, quedarà en foc d'encenalls després de la mort de l'eclesiàstic.

Divendres passat, mitjançant un comunicat, el Bisbat de Mallorca sortia al pas de la publicació que apuntava a la interposició d'aquestes denúncies i confirmava que, després, “immediatament es va procedir a aplicar els protocols vigents” i “es va decretar l'obertura d'una investigació prèvia”. Després de lamentar “profundament” la mort del prevere, a qui va encomanar a la “infinita misericòrdia de Déu”, la Diòcesi assenyalava que, atès que es tractava d'un rector actualment en actiu, “es van intimar les mesures cautelars previstes davant aquest tipus de denúncies” , sempre respectant i acompanyant les presumptes víctimes“ i sense per això ”deixar de defensar la presumpció d'innocència a què té dret el prevere“.

El Bisbat precisava que la investigació es trobava en fase inicial, “sense haver pogut arribar a cap conclusió” al moment de la seva mort, motiu pel qual va demanar que “es respecti la seva memòria i la dels denunciants”. Consultades sobre els fets pels quals el rector va ser denunciat, fonts de la institució religiosa eludeixen oferir més informació i remeten a la nota de premsa enviada divendres passat.

Feliu es trobava exercint de rector a la parròquia palmesana de Gènova així com de capellà a l'església Mare de Déu de la Bonanova quan van ser presentades les denúncies arran d'uns episodis que haurien succeït fa uns quants anys al col·legi religiós de Sant Pere, a Es Rafal, tal com publicava la setmana passada Diari de Mallorca. La víctima va cursar els seus estudis al Centre d'Estudis Teològics de Mallorca (CETEM) i va rebre l'ordenació sacerdotal el 24 de maig de 1992.

Després de la seva mort, nombroses veus van elogiar la seva tasca i el seu “compromís amb la llengua” catalana i amb la identitat, les festes i les tradicions locals de Sineu, un dels llocs on va ser rector, i on es va bolcar amb diferents obres de restauració de l'església local, així com en la recuperació de diferents immobles religiosos. També l'Ajuntament de Santa Margalida va lamentar “profundament” la mort de l'exrector, que “va servir amb dedicació i amor” a aquesta localitat entre el 2001 i el 2013: “Va ser un home d'esperit obert, amigable i proper a tota la ciutadania, connectant de forma especial amb els joves i promovent un sentit d´unitat a la comunitat”.

Altres casos a l'illa

No és la primera vegada que un rector de Mallorca salta a la palestra per presumptes abusos. Un dels casos més greus va ser el protagonitzat per José Barceló Rigo, exparroc de la localitat de Can Picafort i primer sacerdot d'Espanya a qui l'Església, el 2013, va aplicar la màxima pena contemplada pel dret canònic: l'expulsió de l'estat clerical. El motiu: haver violat en més de deu ocasions una escolà de deu anys, uns fets que van causar gran commoció a Mallorca i pels quals el 2016 va acabar condemnat a sis anys de presó. Un altre procés judicial el va portar a la banqueta per presumptament abusar d'una menor de 13 anys que anava a rebre la catequesi a la parròquia sota una petició fiscal de deu anys de presó.

Mentrestant, el mes de juny passat, un sacerdot mallorquí denunciat per un presumpte cas d'abusos sexuals reconeixia davant una jutgessa que va mantenir relacions sexuals amb la seva víctima, una dona amb discapacitat, defensant que van ser sempre consentides i sent ella adulta. La dona va interposar una denúncia davant la Guàrdia Civil el 2023 en què assegurava que l'home la va violar de manera continuada al llarg de dècades des que ella tenia 24 anys i l'home, 50. Amb el sacerdot diocesà va denunciar dos jesuïtes.

L'estremidor relat de les víctimes al llarg dels últims anys ha portat els tribunals a posar el focus en una greu pràctica delictiva envoltada, durant dècades, pel mantell de la impunitat, l'opacitat i el silenci. Precisament, el Defensor del Poble denuncia com l'Església ha amagat milers de casos d'abusos i agressions sexuals a menors en congregacions, col·legis i altres institucions religioses. Es tracta de la primera vegada que un informe oficial i independent posa sobre la taula les “dinàmiques d'ocultació i encobriment” de l'Església, alhora que reclama la creació d'un fons estatal per pagar indemnitzacions als perjudicats.

Davant la gravetat de la situació, el Govern central aprovava el mes d'abril passat un pla per indemnitzar les víctimes de la pederàstia clerical en virtut de l'informe elaborat pel Defensor del Poble a instàncies del Congrés i que calcula que l'1,13% de la població ha patit abusos en àmbits relacionats amb l'Església (unes 450.000 víctimes potencials), i recull expressament el cas de 487 persones. En concret, la iniciativa contempla el reconeixement i la reparació de les víctimes d'abusos sexuals a menors en l'àmbit de l'Església catòlica en els casos prescrits o en què no hagi estat possible l'exercici de l'acció penal.