LLEGIR EN CASTELLÀ
L'Ajuntament de Palma proposarà prohibir l'obertura de nous pisos turístics així com limitar el nombre de creuers, l'entrada de cotxes de lloguer i els grups de visites turístiques. Tot i posicionar-se en contra d'aquest tipus de mesures en els últims anys, el PP, que actualment governa la capital balear, ha llançat un paquet d'iniciatives la via de les quals ja va deixar marcada l'anterior Govern autonòmic d'esquerres i que van dirigides a la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental del turisme. L'anunci té lloc després de les històriques manifestacions celebrades la setmana passada contra la massificació turística i la carestia d'habitatge a Balears.
Així ho ha donat a conèixer en roda de premsa el batle, Jaime Martínez, que ha assenyalat que aquestes propostes es debatran al ple que se celebrarà aquest dijous. El primer edil ha assenyalat que la idea és que els grups polítics “vagin en la mateixa línia”, però que, s'aprovin o no, es portaran a la Mesa per al pacte social per la sostenibilitat per a la seva anàlisi i debat.
L'equip de govern proposa, a més, una sèrie de qüestions que van més enllà de les seves competències municipals i que consideren que s'han de prendre sobre la base de diverses dades. En concret, posen sobre la taula limitar o prohibir determinats creuers, cobrar dues taxes als creueristes, revisar a l'alça les taxes de residus i aigua per a creuers i grans iots i regular o limitar els grups organitzats de turistes, així com el nombre de persones a les visites guiades que es fan a la ciutat.
Al paquet inclouen també que s'estudiï la possibilitat de prohibir o limitar les 'party boats' -festes que ja van ser limitades per l'anterior Govern autonòmic d'esquerres a través del Decret de Turisme d'Excessos-, limitar el nombre màxim de cotxes de lloguer que poden entrar a la ciutat, augmentar el nombre d'efectius policials, incrementar les tasques d'inspecció de lloguer turístic il·legal, prohibir el consum de begudes alcohòliques al carrer a tot el municipi, crear més aparcaments dissuasius, millorar les freqüències del transport públic, col·laborar entre totes les administracions en les 'operacions núvol' i crear una taxa especial de residus per als locals 'take away'.
Per al batle, es tracta de mesures que cal estudiar per veure si són necessàries. “Si el grup d'experts diu que no ho són, no ho discutirem”, ha dit, tot remarcant que es tracta de qüestions que “com a mínim s'han d'analitzar”.
Prohibició del lloguer turístic i limitació de locals d'oci a zones madures
Martínez ha anunciat una sèrie de mesures que s'aplicaran a curt termini, entre les quals es troben modificar el Pla General per prohibir el lloguer turístic a qualsevol tipus d'habitatge, així com per limitar els establiments de pública concurrència, com a locals d'oci a les zones madures -Cala Major, Passeig Marítim i Platja de Palma-. Aquesta darrera proposta es produeix després de l'esfondrament, la setmana passada, d'un establiment d'oci a la Platja de Palma, la terrassa del qual no tenia llicència d'activitat municipal per poder acollir clients. La caiguda va deixar quatre morts i setze ferits.
Les activitats legals continuaran, però la intenció, ha explicat, passa per disminuir la densitat en aquest tipus de locals d'oci, de manera que si una activitat tanca, no es podrà tornar a obrir. “El decreixement està assegurat amb el Pla General”, ha subratllat, explicant que si un habitatge de vacances es dóna de baixa, no se'n podrà establir un altre a Palma.
La modificació podria prolongar-se entre sis i vuit mesos, de manera que les mesures podrien aplicar-se de cara a la temporada que ve. També es modificarà l'ordenança cívica per incorporar l'obligació dels establiments 'take away' de mantenir net l'exterior del local a un perímetre de 50 metres.
Segons Martínez, aquestes mesures van “en la línia” del que proposa el PP des de “fa temps”, que és anar cap a un turisme de qualitat, tot i que el seu partit sempre s'ha mostrat severament crític amb l'aplicació de mesures restrictives encaminades en aquest sentit. Així, ha posat èmfasi en la necessitat d'adoptar mesures “valentes” de contenció per assegurar la convivència entre turistes i residents.
Així mateix, el batle ha reclamat que una capital turística com Palma “mereix un finançament com a toca”. “Tota aquesta riquesa que estem donant al conjunt de l'Estat s'ha de repartir amb un finançament adequat a les capitals turístiques”, ha reivindicat.
Manifestacions inèdites contra la massificació
Cal recordar que, el cap de setmana passat, milers de mallorquins van sortir al carrer per denunciar els efectes negatius de la massificació turística, especialment l'increment dels preus de l'habitatge, que expulsa la població local. La protesta estava convocada pel Banc del Temps de Sencelles (Mallorca), una petita agrupació de veïns que va aconseguir congregar aquest dissabte 10.000 persones segons la Policia Nacional i 25.000 segons els mateixos organitzadors.
“Això ens ha servit com a ànim per participar a la primera acció de protesta per reclamar el dret a l'habitatge i instar els responsables polítics perquè apliquin les mesures necessàries perquè els residents puguem viure a Mallorca com mereixem”, comentava Carme Reynés, una de les organitzadores, a elDiario.es. Als cartells de la manifestació hi havia frases com “Vull viure aquí”, “Sense sostre no hi ha futur”, “Es ven, però no ho puc pagar”, “No és turismefòbia, és mallorcacidi” o “Rebels sense casa”.
Així mateix, el Consell de Mallorca, també governat pel PP -en coalició amb Vox-, va anunciar fa dues setmanes que reduirà per primera vegada el sostre de places turístiques per posar fre a la massificació. El Consell Insular disminuirà el nombre de places en 18.000, l'equivalent a la meitat de les que té la Platja de Palma, passant així d'un límit de 430.000 a 412.000, fet que suposa una baixada del 4,2%. “S'han de posar límits”, va remarcar el president de la institució, Llorenç Galmés.
En opinió de Macià Blàzquez, catedràtic de Geografia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigador sobre turisme, sostenibilitat i ordenació territorial, la reducció de places plantejada pel PP pot tenir “una motivació de fons”: l'elitització del turisme. Així mateix, Blàzquez considera que les mesures impulsades actualment passen per un “decreixement fake”. “Aquest decreixement és el menys just socialment, perquè és el de gent rica que consumeix més energia i més aigua i el que deixa una empremta ecològica més gran. No és pas un turisme de qualitat, és turisme de luxe. Perquè la qualitat va amb altres paràmetres”, abunda.
La presidenta del Govern, Marga Prohens, que no vol ni sentir parlar del decreixement, va presidir la setmana passada la primera reunió de la Mesa per al pacte social per la sostenibilitat a Balears, plantejada per traçar un full de ruta que permeti la transformació del model turístic pensant en el resident i en la ciutadania i des de la triple sostenibilitat social, econòmica i ambiental. La presidenta no va anunciar noves mesures, simplement va comunicar que el director tècnic de la Fundació Impulsa s'encarregarà de la coordinació del comitè d'experts que liderarà els equips de treball que està previst que es formin.
Alhora, el Govern balear del PP ha aprovat un decret de simplificació administrativa que inclou l'eliminació de la Comissió de Medi Ambient contra el criteri dels grups ecologistes. De fet, des del GOB Mallorca opinen que aquest decret suposa una “desregulació que aboca a l'abisme”, motiu pel qual estan analitzant “totes les vies” per exigir-ne la suspensió cautelar i impugnar-lo, si és possible, davant del Tribunal Constitucional. En un comunicat, el grup ha detallat que el text modifica més de 50 normes que provoquen “conseqüències greus pel que fa a les garanties de protecció dels recursos naturals i de sòl”.