Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El poble que lluita per un convent d'un milió d'euros posat a la venda com a “xalet apariat”: “No volem que especulin”

Convent de les Monges Agustines de Campanet (Mallorca), posat a la venda per 945.000 euros

Esther Ballesteros / Joe Curtin

Mallorca —

0

Davant l'abandonament gradual a què s'ha vist abocat els últims anys el patrimoni religiós, els convents i monestirs en desús s'han convertit en un pastís llaminer per als grans inversors i els interessos de capital estranger. Alguns portals immobiliaris es dediquen, fins i tot, de manera específica a la venda d'aquest tipus d'edificacions, convertides avui en un caramel per a aquells que volen treure el màxim profit a l'espai que ocupen i rendibilitzar-les amb la conversió en hotels o altres tipus de negocis. Les darreres setmanes, un nou convent s'ha incorporat a la llista d'immobles històrics en venda: Ca ses Monges, al municipi mallorquí de Campanet, ofert per 945.000 euros i anunciat a internet com un “xalet apariat amb grans possibilitats”.

Amb característiques pròpies de l'arquitectura popular, l'edifici va ser inaugurat el 1877 per les Monges Agustines, que s'havien establert al poble tres anys abans. Entre 1921 i 1923 va ser aixecada una capella de caràcter neogòtic que roman intacta actualment i que, tal com assenyalen a elDiario.es fonts pròximes a l'operació, ha despertat l'interès de possibles compradors locals i estrangers. Tot i això, la incertesa plana sobre aquest històric immoble, que es troba a la venda a Idealista per prop d'un milió d'euros. L'anunci el publicita com una “casa al centre” de 1.043 m2, en quatre plantes, amb un pati de 275 m2 i construïda sobre un solar de 589 m2. La publicació especifica que disposa d'una capella amb sostres voltats i compta amb orientació sud amb vistes a les muntanyes.

L'anunci de la venda ha aixecat la polseguera dins i fora d'aquest municipi de prop de 3.000 habitants d'acord amb la destinació a què els últims anys s'han vist abocats aquests immobles, reconvertits, principalment, en exclusius i luxosos allotjaments turístics, malgrat que molts es troben inclosos en els catàlegs municipals de patrimoni o han estat declarats Bé d'Interès Cultural (BIC), grau màxim de protecció. Un reconeixement que comporta restriccions a la reforma i el canvi d'activitat, però que no n'ha impedit la transformació.

Moció perquè l'immoble sigui d'ús públic

Per evitar que l'immoble caigui en mans estrangeres o grans inversors privats, la formació municipal Mou Campanet va presentar una moció, aprovada en ple, amb l'objectiu que l'Ajuntament de la localitat estableixi les converses i les negociacions necessàries perquè el conjunt del convent, ubicat a la cèntrica plaça del Rector Tamorer, pugui ser de propietat municipal. Aquest primer punt de la moció va tirar endavant amb els vots a favor de Mou, PSIB-PSOE i PP i en contra de Més –formació que governa el poble i que apunta a la manca de pressupost per dur a terme l'operació–, mentre que el segon apartat de la iniciativa, dirigit a instar el Consell de Mallorca i el Govern balear perquè habilitin partides econòmiques perquè els ajuntaments amb menys recursos econòmics de l'illa puguin accedir a la compra d'edificis històrics, va ser aprovat per unanimitat.

“La proposta va sorgir quan vam veure en un portal immobiliari per internet que el convent de la localitat és a la venda”, assenyala Joan Tomeu Pons, regidor de Mou Campanet. En declaracions a elDiario.es, Pons recorda que les Monges Agustines van marxar de l'edifici el 2019, després de 145 anys presents al municipi i, des d'aquell moment, l'immoble és buit. “Som conscients que l'adquisició de l'edifici per part del Consistori suposaria destinar un fons econòmic considerable i que l'Ajuntament no té els recursos econòmics per poder comprar-lo, però com a mínim que negociï i vegem si es pot arribar a un acord”, abunda.

L'agrupació electoral, tal com apunta Pons, vol evitar que el convent “caigui en mans d'estrangers, com passa amb la majoria de cases senyorials de pobles i ciutats”. Un cop d'ull als portals immobiliaris en línia dedicats a les transaccions a cop de talonari -inassumible per a la majoria de residents locals- permet corroborar les paraules del regidor. L'empresa First Mallorca ven per 6,1 milions d'euros “una de les darreres casa senyorials de Palma”, que, amb 11 habitacions i 935 metres quadrats construïts, ofereix “fabuloses vistes a Palma i al mar”. En els darrers anys, nombroses edificacions que van gaudir de màxima esplendor en segles anteriors per al gaudi de la noblesa mallorquina han acabat en mans de grans inversors que les destinen a la comercialització turística.

“Com les monges van donar un servei a la comunitat de Campanet, ja fos mitjançant l'escola, en assumptes religiosos o a través de l'ajuda sanitària quan encara no hi havia metges a tots els pobles, creiem que el convent ha de seguir prestant un servei per a la ciutadania”, destaca Pons, que subratlla que també “hi ha una part sentimental” cap a l'històric edifici.

L'alcalde: “No tenim diners per comprar-ho”

Per part seva, l'alcalde de Campanet, Guillem Rosselló, explica que ja s'ha posat en contacte amb el responsable immobiliari de la venda amb l'objectiu d'abordar l'assumpte. El primer edil assevera a aquest mitjà que no està en contra que l'edifici sigui d'ús públic, encara que justifica les seves discrepàncies amb l'adquisició municipal de l'immoble per l'elevat preu que suposaria: 945.000 euros per la compra, sumats a la reforma que requeriria en tractar-se de un edifici públic i el cost de la qual calcula entre un milió i 1,5 milions d'euros. Una quantitat que sacrificaria la major part del pressupost de què disposa l'Ajuntament, xifrat en tres milions d'euros. “Vull veure quines condicions de venda exposen des de la immobiliària i després aniré a veure les institucions per saber si es pot obtenir alguna subvenció o de quina manera es podria articular l'adquisició”, confirma a elDiario.es.

L'alcalde de Campanet, Guillem Rosselló, aclareix que no està en contra que l'edifici sigui d'ús públic, encara que justifica les seves discrepàncies amb la compra municipal de l'immoble davant de l'elevat preu que suposaria: 945.000 euros per la compra, sumats a la reforma que requeriria en tractar-se d'un edifici públic i el cost del qual calcula entre un milió i 1,5 milions d'euros

En aquest sentit, indica que acudirà al Govern i al Consell amb un projecte ja acotat en què s'expliqui a què destinaria el convent el municipi. “Per l'experiència que tinc, si vols comprar un edifici, el primer que et pregunten és a què el dedicaràs. I això encara no s'ha decidit”, admet.

Mentrestant, fonts de la immobiliària que ha posat a la venda l'immoble precissen que, fins ara, hi ha hagut diversos interessats en adquirir-los, tant locals com estrangers, ateses les “particularitats” de l'edificació, en al·lusió a la capella neogòtica del convent. Construïda en una sola nau de tres trams, està coberta amb volta de creueria i finestres cegues a cada costat de tram. A la paret de l'entrada, a més, hi ha un petit cor i, a sobre, un rosetó. Les mateixes fonts postil·len que l'edifici està assenyalat a l'anunci com a xalet apariat ateses les limitades categories que ofereix el portal immobiliari a l'hora d'especificar quin tipus d'immoble es vol posar a la venda.

A Mallorca, diversos municipis han decidit apostar per donar una nova oportunitat als seus antics convents, com en el cas de Santa Margalida, el Ajuntament del qual va adquirir recentment la seva Ca Ses Monges per un total de 400.000 euros i preveu convocar un concurs d'idees per determinar-ne el futur ús. De la mateixa manera, a finals del 2024, el Consistori de Calvià va formalitzar la compra, per un valor de 544.000 euros, de l'edifici de les Germanes Franciscanes d'Es Capdellà amb l'objectiu de rehabilitar-lo i convertir-lo en un espai públic destinat principalment per a joves. Amb tres alçades i 655 metres quadrats construïts, l'edificació compta des del 2012 amb la consideració de Bé Arquitectònic. A Son Macià, els veïns s'han mobilitzat perquè l'antic convent de les Monges de la Caritat continuï en mans d'aquest nucli de 800 habitants.

A Mallorca, diversos municipis com Santa Margalida i Calvià han adquirit els seus antics convents per rehabilitar-los i convertir-los en espais públics. A Son Macià, els veïns s'han mobilitzat perquè l'immoble de les Monges de la Caritat continuï en mans d'aquest nucli de 800 habitants

Pisos de luxe sobre un convent enderrocat

Per contra, a Portocolom, al nord-oest de l'illa, fins fa unes setmanes hi havia un altre convent amb més de cent anys d'història. El temple va ser venut fa dos anys i les excavadores ja han iniciat la seva demolició per edificar habitatges de luxe, cosa que ha despertat la indignació de veïns i entitats conservacionistes. La llicència d'enderrocament va recaure a les mans de la filial espanyola de Taylor Wimpey, que, com s'anuncia a la seva web, es dedica a la promoció immobiliària “en zones privilegiades com les Illes Balears, la Costa Blanca i la Costa del Sol, construint urbanitzacions de manera sostenible i respectuosa, tant amb el medi ambient com amb l'entorn i les comunitats locals”.

La controvèrsia al voltant de la nova promoció immobiliària va fins i tot més enllà, atès que amenaça d'afectar una de les càmeres de la Cova des Coll -considerada la cova subaquàtica més extensa d'Espanya-, amb el risc de col·lapse que suposaria tant per a la nova edificació com per a la pròpia estructura natural.

Actualment, immobiliàries com Lançois Doval s'han llançat a intermediar en la compravenda de convents i monestirs, que, tal com assenyalen a la seva web, estan vivint en les últimes dècades “una nova edat daurada”. “Aquest tipus de propietats singulars s'han convertit en les millors eleccions per a empreses o particulars que desitgen iniciar projectes turístics d'autor”, publiciten. I asseveren: “Apostar per aquest tipus d'espais permet als nous propietaris formar part de la història i donar una segona vida a aquests edificis”, malgrat que aquest tipus de reconversions han acabat en realitat expulsant els residents locals, que, incapaços de fer front als desorbitats preus, han acabat reemplaçats per estrangers d'elevat poder adquisitiu, mentre que grans grups inversors busquen treure el màxim rendiment a les seves operacions.

Etiquetas
He visto un error
stats