El PP del poble amb més fosses del franquisme a Mallorca s'oposa a derogar la Llei de memòria democràtica

En contra de les consignes enarborades pel PP a nivell autonòmic, la formació conservadora al municipi mallorquí de Porreres ha mostrat la seva oposició a derogar la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, la supressió del qual serà aquest dimarts presa en consideració al Parlament. L'Ajuntament de Porreres, la localitat on més víctimes del franquisme han estat recuperades, ha mostrat la seva disconformitat per unanimitat i ha expressat el seu “compromís perquè la recuperació i difusió de la memòria democràtica segueixi sent un element de progrés dins de la nostra societat, així com una inspiració contra els discursos feixistes”.

En concret, aquest punt apareix recollit en una moció presentada per la formació ecosobiranista Més per Porreres per a la senyalització, dignificació i protecció de la zona de fosses comunes de la repressió feixista durant la Guerra Civil al cementiri d'aquest municipi. La iniciativa va ser recolzada per l'equip de govern integrat pel PP i El Pi durant el darrer ple del consistori, tal com informa Ara Balears i ha confirmat elDiario.es.

Mitjançant la mateixa moció, l'Ajuntament reclamarà al Govern balear que col·loqui una pedra de la memòria (Stolspersteine) en record de tots els regidors que formaven part de l'últim equip de govern de la II República i que van ser assassinats a l'inici de la contesa. L'historiador Bartomeu Garí, regidor a més de Més per Porreres, recorda que, ja el juliol del 1936, després que el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded declarés l'estat de guerra a les illes, es va desfermar una dura repressió que ja hi havia estat planificada mesos abans del conflicte.

La repressió, tal com recalca l'investigador, va ser perfectament executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans i, fins i tot, per familiars de les mateixes víctimes. En aquest context, van entrar en escena els camps de concentració i la utilització dels presos franquistes per erigir i acomodar les infraestructures als interessos dels colpistes.

El passat 14 de juliol, Porreres va retre homenatge a les víctimes que van lluitar per la II República, amb especial menció a les dones, moltes vídues, que van patir la repressió franquista i ho van sacrificar tot per tirar endavant.

Al cementiri d'aquest municipi, el Govern balear va impulsar durant la legislatura passada d'esquerres diferents campanyes d'excavacions i exhumacions que van permetre recuperar 114 víctimes de la repressió franquista, sotmeses la majoria a pallisses, tortures i amenaces, entre les qui es troba Aurora Picornell, més coneguda com la Passionària de Mallorca i icona del republicanisme a l'illa.

La Llei de memòria democràtica que a nivell autonòmic preveuen derogar PP i Vox ha permès a les institucions públiques investigar i aclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets dutes a terme durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La supressió d'aquesta normativa, aprovada el 2018 -durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol- figura a l'acord de legislatura aconseguit entre conservadors i extrema dreta pel qual els de Santiago Abascal, a canvi del seu suport, es comprometien a abstenir-se a la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar passant.

Coincidint amb el debat de la iniciativa (previst aquest dimarts al voltant de les 13.00 hores), l'associació Memòria de Mallorca ha convocat una concentració a les 12.00, davant de les portes de la Cambra autonòmica, per rebutjar aquest “atemptat contra els drets de les víctimes”. El passat 2 de juny, una manifestació organitzada per la Plataforma per la Memòria Democràtica (que integra més de 80 entitats de la societat civil) va exigir a PP i a Vox que no eliminin la llei i va advertir que la convocatòria era “un avís més que la societat civil no acceptarà polítiques antidemocràtiques” de les dretes.