Protesta contra el pla de PP i Vox per eliminar la llei de memòria balear: “No tanquen ferides, ataquen la democràcia”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Una concentració convocada per la Plataforma per la Memòria Democràtica (que integra més de 80 entitats de la societat civil) ha exigit aquest diumenge a Palma a PP i Vox que no eliminin la Llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears, més coneguda com a Llei de memòria democràtica. Des de la plataforma afirmen que això “no és una concentració per l'eliminació o la substitució” d'una normativa, sinó “un avís més que la societat civil no acceptarà polítiques antidemocràtiques” de la dreta, que governa a les Illes.
La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, assegura a elDiario.es que “una altra vegada” tornen a viure “amb por”. La por es manifesta sobretot en forma d'incertesa: des de fa mesos, els familiars de les víctimes li llancen preguntes davant la possibilitat que la Llei de memòria democràtica sigui eliminada. “Ara què passarà amb tot el que havíem aconseguit? Em diuen això amb por, saps?”, comenta Oliver. I les preguntes segueixen: “Escolta, que a mi m'han entrevistat, gravat i pres mostres d'ADN, què passarà amb això? I tota la documentació que s'ha generat a les mans de qui caurà? I amb les restes que encara no han estat identificades?”.
“No hauríem de tornar a tenir por, ni passar per aquest dolor, o sentir-nos fora de les nostres institucions públiques”, diu Oliver a la concentració que s'ha celebrat aquest diumenge a les 19.00 hores a la Plaça d'Espanya de Palma i que ha congregat mil persones segons la Policia Nacional. Oliver, que també és familiar d'una víctima del franquisme, assegura que sent “dolor” perquè “després de tot el que s'havia aconseguit és molt injust” que ara PP i Vox vulguin eliminar la normativa, aprovada durant el mandat de la socialista Francina Armengol.
Pacte PP-Vox
Aquest temor es va instaurar entre els familiars de les víctimes quan van llegir el punt 48 dels 110 que contenia el pacte entre PP i Vox. Un document de 15 pàgines que va portar la popular Marga Prohens a la presidència del Govern. El punt 48 és el darrer dins de la categoria 'Món rural, aigua, litoral i patrimoni'. Una categoria on es defensa la caça, el relleu generacional al sector agrícola i pesquer o l'entrada de menors a les curses de toros, fins a arribar, per sorpresa temàtica, al punt següent: “48. Es derogarà la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears”.
L'acord 48 no explica per què s'abolirà la Llei, sinó que “es buscarà sempre la reconciliació, evitant la manipulació històrica i l'ús partidista de les víctimes”. A més, i ho han repetit els populars en seu parlamentària aquestes darreres setmanes, parla de realitzar “polítiques per facilitar la recuperació de persones mortes, sense discriminacions per motius ideològics o religiosos”. I conclou amb una oració: evitar “la destrucció de monuments i elements històrics”.
“Quan el vam llegir ens vam posar en contacte en repetides ocasions amb les noves autoritats, però no ens contestaven”, diu la presidenta de Memòria de Mallorca. Fins que va arribar el 30 d'agost del 2023, el Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades. “Ja estava tot l'acte preparat per l'executiu anterior i no els va quedar més remei que rebre'ns i penjar la pancarta amb les fotos de les víctimes del balcó presidencial”, relata. En aquesta reunió els van “manifestar que tombarien la Llei, perquè així constava al pacte”, diu Oliver, i van tornar a aclarir que “no tocarien la Llei de fosses”, l'altra norma de memòria històrica vigent a les Illes. Al desembre van presentar la creació de la Plataforma per la Memòria Democràtica que els dies previs a aquesta concentració ha estat a punt d'integrar 90 entitats.
Maria Antònia Oliver, la presidenta de Memòria de Mallorca, ha estat la conductora de la concentració i ha arrencat l'acte dirigint-se als assistents. “Veig aquesta plaça plena de dignitat”, els ha dit. Després ha volgut recordar les víctimes “assassinades a la guerra civil i el franquisme, als que van patir repressió i a les dones que van viure el dolor en silenci”. Però ha estat molt breu i ha llançat un missatge clar: “El Partit Popular ha venut la memòria a l'extrema dreta i no els deixarem”. A continuació, la intèrpret Raquel Pérez ha tocat, davant les mirades vidrioses dels assistents, el preludi núm. 1 de Bach a Do Major i, després, el Cant dels ocells.
La concentració d'aquest 2 de juny és la reacció d'haver passat de la dita al fet. El 10 d'abril passat, Vox va decidir que ja era hora de cobrar-se el punt 48 de pacte de govern i va registrar al Parlament una proposició de llei per derogar la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de Balears. Van argumentar que la Llei “promou la rancúnia”, “atenta contra la igualtat de tots els espanyols” i “vulnera la llibertat ideològica”. Vox considera que la normativa actual discrimina segons el bàndol en què es va lluitar durant la Guerra Civil i el franquisme, i promou un relat oficial que impedeix la llibertat de pensament i expressió. L'oposició, per la seva banda, critica aquesta derogació com un “retrocés” i una violació de normatives de drets humans internacionals.
De nou a la concentració, Maria Antònia Oliver anuncia que cinc nétes d'assassinats llegiran fragments de l'exposició de motius de la Llei que PP i Vox van acordar eliminar. “Volem deixar clar que aquesta Llei ens empara tota la ciutadania, no només les víctimes i els seus familiars”, diu Oliver. La primera no titubeja, i amb veu clara llegeix: “Aquesta llei té com a objecte el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, a la veritat i a la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista”. Les paraules provinents d'aquesta veu ressonen. El silenci és absolut, la gent mira fixament cap a l'escenari. I segueix: “Així mateix, amb aquesta llei el Parlament de les Illes Balears condemna per primera vegada la dictadura franquista i rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic. Només des d'aquesta premissa democràtica podem restablir la memòria de les víctimes”. I es trenca el silenci amb aplaudiments.
Què s'ha aconseguit amb la Llei de memòria?
Des que es va conèixer la intenció de PP i Vox de derogar la Llei de memòria històrica, els conservadors han afirmat que mantindran la Llei de fosses, l'altra normativa de memòria històrica vigent a les Illes. El 2015, després de guanyar l'esquerra les eleccions a Balears, en aquesta legislatura (2015/2019) van tirar endavant dues lleis: la 'Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme', més coneguda com la llei de fosses, i la de memòria democràtica, que és la que derogaran PP i Vox.
La de fosses va ser aprovada per unanimitat i amb el vot favorable del PP (Vox encara no tenia representació al Parlament) i la que es defensa aquest dissabte (la de memòria democràtica) va tirar endavant amb la seva abstenció. Mentre que la Llei de fosses se centra principalment en la recuperació de persones desaparegudes i la seva identificació, la Llei de memòria democràtica pretenia ampliar aquesta feina segons els cànons internacionals de veritat, justícia i reparació. Com ha llegit una de les nétes a la concentració, la Llei per començar va condemnar, per primera vegada en aquesta comunitat, la dictadura franquista.
El PP mantindrà la llei de fosses, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament, però derogarà la llei de memòria històrica, en la qual ells mateixos es van abstenir durant la seva votació a la Cambra autonòmica. És una exigència de Vox per a donar estabilitat al PP en el Govern balear
Des de la seva aprovació, les institucions públiques han pogut investigar de manera oficial els fets i les violacions de drets humans durant la Guerra Civil i la Dictadura. I s'ha ampliat el reconeixement de víctimes a col·lectius com, per exemple, els docents, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, feministes i persones del col·lectiu LGTBI, víctimes de bombardejos, nadons robats, etc., amb el resultat de la creació d'un cens de víctimes oficial. A més, a partir d'aquesta normativa, s'ha pogut declarar la nul·litat de ple dret de totes les sentències i les resolucions de les causes penals i civils administratives dictades per raons polítiques a les Illes.
També va propiciar la creació d'una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars. Aquesta iniciativa va ser pionera a Espanya i va facilitar la consolidació del cens de víctimes i tots els elements per poder anar identificant les restes de més de 334 persones trobades a les exhumacions de l'arxipèlag. De la mateixa manera, s'ha creat una nova figura de protecció a les Balears: els Espais i Itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques. Va servir per a la creació de materials didàctics que volien transmetre tota aquesta memòria recuperada i que han quedat paralitzats.
La norma que volen eliminar PP i Vox va ser pionera a Espanya i va facilitar la consolidació del cens de víctimes i tots els elements per a poder anar identificant les restes de més de 334 persones trobades en les exhumacions
En aquest sentit, la presidenta de Memòria de Mallorca ha manifestat que sense una llei autonòmica hauran de fer “un doble esforç” per ser escoltats, ja que “tenim la condició d'insularitat”. Ha volgut apuntar que continuar amb les exhumacions com “una cosa privada” és un greuge per a les famílies i “no té en compte la societat”, perquè “no es tanquen les ferides si no hi ha a més justícia i reparació”. Segons ella, la derogació de la llei de memòria democràtica per part de PP i Vox -que tenen majoria parlamentària- afectaria “les bases de la democràcia”.
Mocadors vermells
Entre els manifestants hi ha gent de totes les edats. Sobretot, criden l'atenció els que porten nuat al coll un mocador vermell, un element característic dels familiars de víctimes de desaparicions forçoses a les Balears. La majoria dels mocadors, de fet, ho porten elles. En femení. Algunes persones també porten fotos plastificades penjades dels familiars. A prop de l'escenari hi ha dues dones que el porten i una, que prefereix mantenir-se a l'anonimat, vol manifestar el seu descontentament davant els plans del PP i Vox. “He vingut des de Menorca expressament, imagina't com ens està afectant tot això”, diu, amb la cara alta, però amb veu entretallada. “Ara ens toca a nosaltres defensar la memòria, no ja per nosaltres, sinó pels que venen. No podem retrocedir”.
He vingut des de Menorca expressament, imagina't com ens està afectant tot això. Ara ens toca a nosaltres defensar la memòria, no ja per nosaltres, sinó per als que venen. No podem retrocedir
Torna la música abans de la lectura del manifest. Pau De Vilches amb la seva guitarra interpreta algunes cançons reivindicatives de Víctor Jara i acaba amb “Què volen aquesta gent?”, de Maria del Mar Bonet, i els manifestants l'acompanyen a l'uníson i la finalitzen amb un fort aplaudiment i crits. La lectura i l'escriptura del manifest d'aquesta concentració va a càrrec de l'escriptor Sebastià Alzamora. Hi ha destacat que “la memòria històrica és un pilar imprescindible per a la construcció d'una societat democràtica, plural, lliure, culta, igualitària i avançada”. Com ja ha anunciat la plataforma, ha conclòs el parlament d'aquesta concentració anunciant que seguiran “lluitant per defensar el dret a la memòria democràtica”.
Divendres passat, més de 200 personalitats de diversos àmbits van signar un manifest en rebuig a la derogació de la Llei de memòria democràtica a Balears proposada pel PP i Vox, segons la Plataforma per a la Memòria Democràtica. Entre els signants hi ha actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem, juristes com José Castro i Ana Messuti, artistes com Maria del Mar Bonet i Pau Debon, i polítics com Francina Armengol i Irene Montero. El manifest destaca la importància de la llei per atorgar drets a les víctimes del franquisme. La llista d'adherits inclou a més figures com l'exalcalde de Palma Antoni Noguera, l'exvicepresident del Govern Pablo Iglesias, i la presidenta de les Kellys, Sara del Mar García, entre altres professionals destacats dels àmbits periodístic, jurídic, artístic, sindical, polític, acadèmic i activista.
L'ONU podria “prendre cartes a l'assumpte”
Fins al passat 1 de maig, Fabián Salvioli va ser Relator Especial de les Nacions Unides per a la Veritat, la Justícia, la Reparació i les Garanties de No Repetició. A la primavera del 2023, durant el seu mandat, va visitar Balears i va ressaltar la qualitat de les seves polítiques en matèria de memòria històrica. Avui, des de Buenos Aires, aporta el seu punt de vista a elDiario.es.
“La memòria és una qüestió de futur”, diu Salvioli, i afegeix que no fer els passos necessaris per “el seu manteniment” compromet fins i tot “la qualitat democràtica de la comunitat”. A més, segons el seu criteri, “les iniciatives de derogació de lleis de memòria revictimitzen les víctimes i constitueixen una violació de drets humans”.
Les iniciatives de derogació de lleis de memòria revictimitzen les víctimes i constitueixen una violació de drets humans
En el seu darrer informe com a relator, Salvioli va ser contundent contra la substitució de lleis de memòria per les “de concòrdia”, impulsades des de la dreta i la ultradreta en comunitats com ara Aragó, Castella i Lleó o el País Valencià. Les reaccions entre la dreta no es van fer esperar. “Em va sorprendre molt el grau d'atac personal per part de líders polítics”, diu el professor Salvioli atònit. A l'informe no es va valorar el cas de Balears, ja que, encara que havien rebut l'avís de les associacions locals, encara no hi havia res en ferm més enllà de la declaració d'intencions del pacte de governabilitat.
Sobre Balears, l'exrelator ha insistit que amb la llei de fosses no n'hi ha prou, perquè “no es tracta només de trobar els cossos”, segons diu, “es tracta de reivindicar degudament les víctimes, i d'assumir la responsabilitat de l'Estat, que en molts casos va ser directament victimari, i establir-hi processos de memòria”. Tot i haver conclòs el seu mandat, Salvioli expressa la seva confiança que el seu successor “prendrà cartes a l'assumpte” en cas que la proposta de llei presentada per Vox avanci i, afegeix, “segur que tindrà en compte qualsevol comunicació remesa des de Balears”.
Sobre Balears, Fabián Salvioli, ex relator de l'ONU, ha insistit que amb la llei de fosses (la que mantindran PP i Vox) no és suficient, perquè 'no es tracta només de trobar els cossos', segons diu, 'es tracta de reivindicar degudament a les víctimes, i d'assumir la responsabilitat de l'Estat
Pel que fa a les possibles conseqüències internacionals d'aquests “retrocessos democràtics”, apunta que “l'Estat s'ha d'assegurar que les comunitats compleixin les seves obligacions en drets humans i estàndards de memòria, veritat i justícia”. En cas que no es compleixin “efectivament, l'Estat pot ser condemnat internacionalment per l'incompliment en alguna de les autonomies”. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, encapçalat per Ángel Víctor Torres, va anunciar que portarà al Tribunal Constitucional l'ofensiva de Vox contra la memòria històrica.
Del consens a la negació de la memòria democràtica
Margalida Capellà va ser la ponent -qui es va encarregar de tirar endavant- la Llei de fosses. Ella es va presentar a les eleccions com a independent a les llistes del partit ecosobiranista MÉS, amb un objectiu principal: “Fer una llei de fosses” perquè havia detectat “un buit legal de competències que dificultava la recuperació de víctimes”, explica. Des de la seva experiència com a activista per la memòria democràtica i com a jurista experta en la matèria, va proposar des de l'inici necessitat dues lleis: una de fosses i una altra de memòria històrica. “Em vaig fixar que als debats la dreta no posava pegues en les exhumacions i vaig pensar que així seria més senzill arribar a un acord ampli”, diu.
Una vegada al Parlament com a diputada independent va començar a treballar a la Llei. “Hi va haver els que em van dir que seria impossible aconseguir el vot a favor de la dreta”. Però ella tenia una estratègia: treballar amb tot l'arc parlamentari fins a l'acord. Per exemple, va mantenir moltes trobades amb el llavors diputat -i ara senador- Miquel Àngel Jerez, que, segons Capellà, “va tenir sempre molt bona predisposició”. “Vam aprendre molt tots dos, i temps després va acabar donant un discurs davant de les famílies de les víctimes que va ser molt emotiu”, recorda la jurista. El nivell de treball i complicitat va ser tal que la dreta va proposar que el nom de la Llei parlés de persones desaparegudes i no de fosses, “per posar el focus a les persones i no als llocs”, explica.
Finalment, aquest treball d'orfebreria semiòtica va concloure quan tots els partits van estar satisfets i van veure incloses les seves propostes al text, i “el dia de la votació ja se sabia que sortiria aprovada per unanimitat”. Tot i que tenien la majoria parlamentària, Capellà explica que va ser per assegurar que “si hi havia un canvi de govern, es continués la feina iniciada fins a exhumar la darrera fossa”.
Silvia Cano va ser diputada socialista del Parlament i la ponent de la Llei de memòria democràtica. La unanimitat de la Llei de fosses els “va animar” a intentar també un “treball de negociació” tot i que “aconseguir la unanimitat aquí era més complicat”. Durant mesos, el grup socialista el va treballar entre l'esquerra i va tirar endavant amb els seus vots. Cano diu que “la dreta va fer un discurs molt dur quan es va exposar la llei”, cosa que els va portar a treballar “per assegurar que la llei perdurés en el temps”.
Per això, “es van revisar tots els articles i es va treballar amb experts per garantir la rigorositat històrica”, fins al punt de fer “moltes autoesmenes a partir del que anàvem negociant”, diu. Diverses d'aquestes negociacions, apunta Cano, es van fer sense “la presència de lletrats per intentar arribar a acords de manera més pausada i arribar a l'hemicicle havent debatut els temes amb temps i calma”. Per exemple, el nom final de la Llei també va ser una proposta de la dreta que es va acabar integrant, “així com altres moltíssims matisos”, remarca.
L'objectiu de la negociació de Cano “era tenir tota la predisposició i que abandonessin el camí fàcil per a ells, que era votar en contra”. Ho van aconseguir parcialment: “Ho vam posar molt difícil i finalment no van votar en contra de l'exposició de motius, sinó que es van abstenir”. Segons la socialista, “sense l'acord de Vox, el PP no s'hauria plantejat l'eliminació de la llei i, si finalment passa, el PP serà responsable de faltar a la memòria de les víctimes”, conclou.
0