Vox exigeix 250.000 euros al PP per crear una oficina antiokupació a Balears a canvi de donar suport als Pressupostos

En plena negociació dels Pressupostos autonòmics del proper any, Vox ha exigit al PP una partida de 250.000 euros per impulsar una Oficina Antiokupació a Balears, similar a la recentment posada en marxa a l'Ajuntament de Palma. A canvi, la formació d'extrema dreta ha renunciat a la creació de la seva polèmica Oficina de Llibertat Lingüística, que pretenia lluitar contra “la imposició” del català a les illesamb multes de fins a 100.000 euros a qui no complissin les seves disposicions. El mes de setembre passat, els populars, que governen en solitari les illes amb el puntual suport extern de Vox, van frenar amb la seva abstenció la posada en marxa d'aquest ens dirigit a equiparar el castellà amb la llengua pròpia de les illes, el català.

Així ho ha anunciat aquest dimecres, en roda de premsa, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, que ha assenyalat que el seu partit no ha demanat, en la negociació dels comptes autonòmics, una partida específica per a l'oficina lingüística, encara que sí que ha sol·licitat una assignació econòmica per difondre i informar a través dels mitjans de comunicació a les famílies que existeix el dret de lliure elecció de llengua.

Després de la intervenció de Cañadas davant els mitjans, la portaveu adjunta del PP, Marga Duran, ha assegurat desconèixer que hi hagi una assignació prevista per a una Oficina Antiokupació, tot i que ha manifestat que des del seu partit “no els semblaria malament que se'n destinés una partida” per a això. La popular ha remarcat que la okupació “és un problema ciutadà” i “no és un invent” de determinats partits polítics, sinó que “es pateix” a pobles de les Illes ia Palma i fins i tot a finques les claus de les quals “no han pogut ser lliurades” per aquest motiu.

Pel que fa al decret llei de simplificació administrativa, que previsiblement es convalidarà al proper ple, Cañadas ha assegurat que el seu partit està “encara negociant” amb el PP les últimes esmenes. “Si tot segueix com fins ara no hi haurà problema per donar el nostre vot favorable”, ha lliscat.

Preguntada per la possibilitat de permetre construir a zones inundables, com preveu ara el decret, ha dit que no creu que “ningú construeixi en zona inundable” i que “això és fer demagògia pura”. “Hi ha zones considerades inundables per experts que no sabem de què són experts”, ha criticat.

D'altra banda, en relació amb les comunitats afectades per la DANA, la portaveu ha indicat que Vox està “atent a les necessitats dels afectats” i que treballa perquè les ajudes necessàries arribin. En aquesta línia, ha fet referència a la proposta dels de Santiago Abascal de sol·licitar un destacament de la UME a les Balears i ha celebrat que la presidenta del Govern, Marga Prohens, s'hagi mostrat disposada a estudiar la iniciativa.

Precisament, sobre la DANA, la diputada i líder de Vox a Balears, Patrícia de les Heras, criticava al ple celebrat aquest dimarts que la gestió del PP “ha estat nefasta i la de Pedro Sánchez, demoníaca, deixant morir a la gent com a gossos”. En línia amb el discurs propagat aquests dies per l'extrema dreta, que cerca.capitalitzar la tragèdia mitjançant bulls, denúncies i querellesi assenyala el president del Govern com a responsable de la crisi social i humanitària desencadenada a València, De las Heras va recriminar que [des de l'Executiu central], “com ja van fer en pandèmia, ens oculten les xifres de morts, sense decretar l'emergència nacional, sense enviar a l'Exèrcit. Només els veïns i els voluntaris traient fang amb pales i cubs”.

D'altra banda, Cañadas ha posat en valor el projecte de llei dels comptes públics per al 2025, subratllant que el Govern “torna a demostrar, un any més, que és compatible baixar impostos als ciutadans amb elaborar els pressupostos més socials de la història”. “Es tracta de voluntat política”, ha afegit.

Des del PP, Duran ha recalcat que els pressupostos per al 2025 compten amb un augment de 86,7 milions d'euros a Salut, 63,8 milions més a Educació i 37,1 milions a Serveis Socials. “Tot això amb una reforma fiscal que, a banda de permetre que els ciutadans de Balears comptin amb més diners a les butxaques, suposa l'augment de la despesa no financera, la previsió d'equilibri pressupostari i la reducció del deute”, ha destacat.

Igualment, ha ressaltat la partida de 186,7 milions d'euros a Habitatge, un augment de 37,8 milions respecte als comptes d'aquest exercici, amb l'objectiu de “seguir implantant mesures d'accés a l'habitatge per als ciutadans de les Illes i acabar amb el problema que l'esquerra va deixar que s'enquistés durant els vuit anys que va governar Armengol”.

Finalment, ha aplaudit que un altre increment substancial de recursos vagi destinat al cicle de l'aigua, passant dels 145,1 milions d'aquest any als 160,2 milions del 2025. Una xifra que, segons ha destacat, augmentarà amb els fons de l'impost de turisme sostenible una vegada s'hagi aprovat el repartiment a la Comissió d'Impuls del Turisme Sostenible.