Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Tensions entre CiU i PP al Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Pancartes i estelades a la manifestació de la Diada. / Edu Bayer

Marc Ustrell

Barcelona —

La convivència entre Convergència i Unió i el Partit Popular al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) s’ha deteriorat mig any després de l’acord entre les dues formacions per col·locar Roger Loppacher i Daniel Sirera (expresident del PP de Catalunya) com a nous membres de l’ens públic. Un informe sol·licitat pel PP sobre la cobertura informativa de la manifestació de l’11 de setembre ha reobert el debat sobre la independència del CAC després que el passat mes de juliol, arrel dels nomenaments de Loppacher i Sirera, entitats i professionals del sector critiquessin la politització d’aquest òrgan de control audiovisual. Les funcions del CAC són, principalment, la defensa de la llibertat d'expressió i de la neutralitat informativa en l'àmbit audiovisual. Tot i això, el mecanisme de CiU a l’hora de signar l’acord per “constatar el pluralisme polític” en la cobertura de la manifestació de l’11 de setembre, deixa força dubtes sobre el compliment de les missions d’un ens públic independent.

Informe “esbiaixat”

Dues setmanes després de la Diada, el PP va demanar al CAC un informe sobre el tractament informatiu de la manifestació, així com els programes dedicats a la Diada als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El portaveu adjunt del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Santi Rodríguez, considerava que s’havia perdut “la neutralitat i l’equilibri” d’aquests mitjans i també va sol·licitar un anàlisi de les despeses dels mitjans que van cobrir la jornada. Gairebé dos mesos després, el CAC ha conclòs que en la cobertura informativa de la manifestació de l’11 de setembre hi va haver “respecte al pluralisme polític i un cert equilibri pel que fa a la presència de les diferents opcions i opinions”. Tot i això, admet que les opinions crítiques amb la manifestació van tenir “un paper molt menor” en la freqüència de les entrevistes realitzades a TV3 i Catalunya Ràdio.

L’informe analitza els informatius diaris, programes i els espais de programació especial emesos a TV3 i Catalunya Ràdio (no es té en compte el 3/24 ni Catalunya Informació) entre els dies 9 i el 13 de setembre. En l’acord del Ple del CAC es recorda que per complir la missió de servei públic, els mitjans han d’utilitzar “tots els llenguatges, els formats i els gèneres propis de la comunicació audiovisual”. Pel que fa a l’aparició de polítics i agrupacions polítiques, en els espais analitzats, l’informe afegeix que “hi ha presència de totes les forces presents al Parlament, així com del diputat no adscrit”. A més, el CAC constata que “s’ha observat el principi de pluralisme en els teleinformatius analitzats” perquè apareixen representant del Govern de Catalunya, del Govern de l’Estat, dels governs d’altres comunitats autònomes, de representants de la Unió Europea i de l’Assemblea Nacional Catalana.

Després de conèixer l’informe i l’acord del CAC, signat per Loppacher i Sirera, Santi Rodríguez (PP) assegura que el document és “totalment esbiaixat” i denuncia que el vot de qualitat del president del CAC ha estat utilitzat per silenciar la publicació de tres vots particulars (dos dels representants del PSC i un del PP) que reiteren la manca de pluralisme en el tractament informatiu de l’11 de setembre. “No tenim cap dubte que l’informe ha estat redactat des de la seu de CIU”, assegura Rodríguez, que veu en l’ocultació dels vots particulars “un ús barroerament electoral de les institucions catalanes” per part de la federació nacionalista. La resposta de Santi Rodríguez sorprèn després que la seva formació pactés amb CiU el control de l’òrgan i de rebot, deixar-lo sense periodistes

CiU i PP: del pacte a la discrepància

L’anterior llei del CAC establia un Consell format per deu membres, però la reforma de la normativa a principis d’aquest any fixa que n’hi hagi sis escollits pel Parlament de Catalunya i que un d’ells sigui el president de l’ens públic. L’expresident del CAC, Ramon Font, va dimitir del seu càrrec el 20 de juny malgrat que encara li quedaven dos anys i mig de mandat. D’aquesta manera, a banda de Carme Figueras, Esteve Orriols, Josep Pont i Elisenda Malaret; restaven dues places que es van disputar Roger Loppacher, Daniel Sirera i Salvador Alsius. En aquest context, CiU i el PP van apostar pels perfils polítics de Loppacher i Sirera, mentre que ICV-EUiA i ERC van proposar la candidatura d’Alsius, l’únic candidat amb una trajectòria i perfil periodístic.

L’aposta conjunta de CiU i el PP va ser aprovada pel Parlament el 4 de juliol després d’una votació secreta en què Loppacher va obtenir 79 vots a favor, 21 en contra i 29 abstencions. D’altra banda, Sirera va rebre 77 vots a favor, 23 en contra i 28 abstencions. En tercer lloc, Alsius, l’únic periodista que aspirava al lloc, es va quedar en 24 vots a favor, 18 en contra i 86 abstencions. En una segona volta de votacions, Roger Loppacher va rebre el suport de CiU i el PP (79 vots favorables) per ser escollit president del CAC. L’acord entre les dues formacions va ser criticat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) que en un comunicat alertava sobre el “greuge” que suposaria “per a la independència del Consell” votar com a membres del CAC uns “candidats connotats per la seva afinitat política” en detriment de Salvador Alsius, que no milita en cap de les formacions polítiques de les quals n’era el candidat. L’SPC també acusava CiU d’estar “mimetitzant les posicions més retrògrades i contràries” a la independència dels mitjans públics.

Etiquetas
stats