Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9-N

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per desobediència en la consulta del 9-N. Les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau també han estat condemnades a un any i nou mesos i un any i sis mesos d'inhabilitació. Així mateix, hauran d'abonar una multa de 36.500, 30.000 i 24.000 euros, respectivament. Els tres polítics han estat absolts del delicte de prevaricació, el que comportava més anys d'inhabilitació.

Segons el parer del TSJC, Mas, Rigau i Ortega “van ignorar i van imposar la seva voluntat” sobre la suspensió de la consulta que havia ordenat el Constitucional el 4 de novembre de 2014. “Es va veure alterat en termes inacceptables el normal funcionament de l'Estat de Dret” , afegeix el tribunal en la seva sentència, que els advocats dels condemnats acusats ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem.

El president del TSJC, Jesús María Barrientos, que va presidir el judici a Mas, Ortega i Rigau, ha estat el ponent de la sentència, a la qual s'han adherit per unanimitat els altres dos magistrats que van formar el tribunal, Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez . En paral·lel a la sentència coneguda aquest dilluns, el Tribunal Suprem està pendent de dictar la seva sentència del 9-N sobre l'exconseller de Presidència i ara líder del PDECat al Congrés, Francesc Homs.

Barrientos ha trigat poc més d'un mes a redactar la sentència. El judici va quedar vist per a sentència el passat 10 de febrer. Mas, en el seu torn d'última paraula, va proclamar davant el tribunal: “No vam desobeir al Constitucional, vam plantar cara al Govern espanyol”. La frase resumeix l'estratègia de defensa seguida per Mas, Ortega i Rigau: capitalitzar políticament el 9-N davant del tribunal sense declarar-se desobedient.

El tribunal rebutja els dos arguments que van al·legar els tres polítics per negar la desobediència, és a dir, que la suspensió del Constitucional era inconcreta i que després de l'ordre de l'Alt Tribunal van deixar la consulta en mans dels voluntaris un cop el Constitucional la va suspendre. “Els voluntaris van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern de la Generalitat”, assegura la sentència.

A més, els togats sentencien que la providència del Constitucional que va suspendre la consulta “resultava d'una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana”, i titllen de “pretext inconsistent” l'argument defensiu de Mas. Així mateix, el TSJC considera “manifestament infundada” i un “subterfugi” la sol·licitud d'aclariment que va demanar el Govern el 4 de novembre sobre la suspensió de la consulta.

I tampoc accepta el tribunal l'al·legat que va llançar Mas, assegurant que després de la suspensió es va veure obligat a escollir entre “dos deures”, l'ordre del Constitucional i els mandats del Parlament per dur a terme la votació.

“Aquest conflicte no és real, i d'existir, estaria exclusivament en la incumbència del Tribunal Constitucional”, conclou el tribunal, que assenyala que Mas “va pervertir els principis democràtics de divisió de poders i va trencar una regla bàsica i imprescindible per a una convivència pacífica , la qual passa indefectiblement per la submissió de tots a l'imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials ”.

Mentre el Suprem no resolgui el recurs, Irene Rigau –l'única dels tres condemnats que manté un càrrec públic– podrà conservar el seu escó al Parlament. No obstant això, tot i no ser ferma, la sentència del TSJC sí que tanca la porta, segons les fonts jurídiques consultades, a que Mas es presenti a la reelecció en unes eventuals eleccions al Parlament la propera tardor. I és que l'article 6.2 de la llei electoral declara inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per “delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les Institucions de l'Estat”, dins dels quals s'emmarca la condemna per desobediència de Mas.

Absolts de la prevaricació

No obstant això, el TSJC ha decidit absoldre Mas, Rigau i Ortega del delicte de prevaricació pel qual també estaven acusats. La Fiscalia demanava 10 anys d'inhabilitació per a Mas i altres nou per a les exconselleres pels dos delictes. El tribunal considera que Mas, Rigau i Ortega no van actuar amb l'“arbitrarietat” que exigeix el delicte de prevaricació.

Així mateix, els magistrats argumenten que si els condemnessin per prevaricació castigarien amb dos delictes (prevaricació i desobediència) un mateix fet, una cosa que el tribunal recorda que no pot fer. “Mantenir [la consulta] en contra de l'ordenat pel Constitucional no pot incorporar més elements que els inherents a l'acte desobedient”, resol la sentència.