Balanç dels CIE a Espanya: 19 menors internats i 200 migrants que van demanar asil
Un total de 19 menors d'edat van ser internats en 2015 als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). A més, 196 immigrants que havien demanat asil a l'Estat també van estar reclosos en aquests centres. Aquestes són dues de les principals xifres que ha divulgat el Servei Jesuïta a Migrants (SJM), que aquest dimecres ha presentat a Barcelona les conclusions del seu informe Vulnerables i vulnerabilitzats. L'estudi es basa en les dades oficials del ministeri de l'Interior i en més de 1.500 visites als set CIE que hi ha a Espanya. Els jesuïtes han denunciat que els drets i condicions de vida dels interns “segueixen vulnerats”, pel que ha reclamat el tancament immediat dels CIE.
Es tracta del sisè informe sobre els CIE presentat pel SJM i, com dicta el títol, el servei a migrants ha volgut prestar especial atenció aquest any als interns que presenten “major vulnerabilitat”. A part de l'internament de menors, els jesuïtes van visitar l'any passat fins a 49 dones només a Madrid. Algunes d'elles “havien passat per situacions de violència o d'explotació sexual”. 19 persones visitades més també presentaven algun tipus de lesió o de malaltia mental que, segons el SJM, no s'atenia com corresponia.
En global, segons dades de l'informe, fins 6.930 persones van ser internades en algun dels set centres d'internament a Espanya. I, malgrat que els internaments van baixar (7.340 en 2014 i 26.032 el 2009), les peticions d'asil es van disparar el 2015: 14.000 sol·licituds només en un any, de les quals 196 procedien de persones recloses en centres d'internament.
El SJM també ha alertat un 41,4% dels interns dels CIE van ser expulsats en 2015, el que significa que el 59% de les persones va patir una “privació de llibertat injustificada”, en paraules l'advocat del programa CIE a Pobles Units, Santiago Yerga. Yerga ha explicat que l'internament s'ha convertit en una “pràctica que criminalitza i priva de llibertat de forma gratuïta, sense que es dugui a terme l'expulsió”.
Un reglament sense aplicar
Migra Studium, una altra de les fundacions que ha col·laborat en la realització de l'informe, ha lamentat que dos anys després de la seva aprovació, el reglament de funcionament dels CIE “no garanteixi els drets de les persones internades”. Des de l'entitat s'ha denunciat que als CIE segueix imperant un “model policial”.
Per la seva banda, el SJM ha criticat que el ministeri de l'Interior segueix “sense elaborar una normativa de règim intern homogènia per a tots els CIE”. De fet, l'informe recull les interlocutòries dictades pels jutges de control dels CIE, en els quals es posa en relleu situacions quotidianes com impedir la comunicació telefònica, privar els interns dels seus efectes personals, no comptar amb els mínims recursos per la seva higiene personal i l'atenció sanitària, o no comunicar-los prèviament i amb prou temps que serien expulsats.
Per tot això, Migra Studium i SJM han demanat al ministeri de l'Interior que fins que no es tanquin els centres es “redueixin al mínim” els interns i es “dignifiqui les condicions i les vides de les persones privades de llibertat”. Fins ara Interior no ha fet cas a la petició.
De fet, Migra Studium va realitzar en 2015 més de 300 visites al CIE de la Zona Franca de Barcelona, un espai que l'Ajuntament de Barcelona va intentar tancar –per falta de llicència– però que finalment va ser reobert per Interior. No només l'Ajuntament i els moviments socials de Barcelona s'han posicionat en contra dels centres els últims mesos; Madrid i València han vist créixer moviments anàlegs que també han demanat el tancament dels respectius centres d'internament.
