Barcelona demana (i espera) projecte

Barcelona viu somorta i silenciada tractant de sobreviure als efectes de la profunda crisi europea de model econòmic i social. I al mateix temps, la ciutat és l'escenari central del procés d'autodeterminació català, acollint i multiplicant l'energia col·lectiva de la societat catalana que ha decidit no resignar-se sinó, ben al contrari, construir el nou país que ara sap possible.

Aquest és el repte, tornar a ser ciutat lliure, viva, creativa tot assumint un nou rol que, de fet, ve de molt lluny: el de seu principal d'una nació orgullosa i una cultura vella que volen ser actors implicats i coresponsables de l'Europa que també demana nou impuls i construcció democratica.

Barcelona no es deixa manar. Les grans ciutats poden ser gestionades, millor o pitjor, o bé governades amb un rumb definit i un projecte entès i compartit, però en cap cas “manades” contra la voluntat dels seus ciutadans conscients. En els últims anys, Barcelona ha sigut administrada, mantinguda per la inèrcia acumulada de períodes anteriors, però no ha sabut generar cap impuls creatiu ni, encara menys, obtenir la complicitat social que la greu crisi demanava amb urgència.

Ens sentim, doncs, carregats de raó per ser presents amb proposta i projecte propi quan els i les barcelonines són a punt de decidir sobre qui i com ha de governar la ciutat en els propers quatre anys, per respondre a les expectatives que tot procés electoral genera, però encara més per ser a l'alçada de les exigències que la ciutat té plantejades, en sigui o no conscient com a resultat del efecte “anestèsic” que el govern convergent ha tractat d'administrar i mantenir.

En els últims mesos s'ha volgut fer creure a l'opinió pública que la única decisió a prendre era la de triar entre la continuitat “segura” de l'alcalde Trias i el risc associat a l'alternativa de l'esquerra “radical” representada per l'equip d'Ada Colau i Barcelona en Comú. És moment de trencar explícitament aquesta falsa dicotomia. Diguem-ho fort i clar, Barcelona amb l'acord de coalició entre ERC, MES i Barcelona Ciutat Oberta compta amb una opció guanyadora i equipada per obrir un nou periode de màxima ambició i de plena complicitat ciutadana.

Comptem, certament, amb les persones, les idees i les propostes que avalen aquesta convicció positiva. Potser més important, partim de l'actitud d'implicació i connexió amb la ciutadania que va definir el caràcter propi que la ciutat va saber construir en els últims 20 anys dels segle XX i que ara sembla haver oblidat o abandonat. En tot cas, però, no es tracta de recuperar o reproduir processos o etapes superades sinó, precisament, de crear el nou motllo econòmic, social i democràtic que el moment reclama i la ciutat és del tot capaç d'assolir. El debat electoral permetrà il·lustrar i concretar aquestes reflexions. Barcelona, n'estem convençuts, compta amb els actius i la capacitat efectiva per generar un nou projecte de gran ciutat europea, amb valor propi, contingut profundament renovador i generador de transformació social i democràtica. Un projecte per afegir i enriquir el debat sobre grans espais urbans i metropolitans que avui torna a formar part del gran debat sobre la construcció d'Europa com a marc comú i compartit per més de 500 milions de ciutadans.