Barcelona expedirà un carnet de veïnatge per evitar l'internament de migrants al CIE
L'Ajuntament de Barcelona manté el seu pols amb l'Estat pel tancament del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca i vol evitar la deportació de veïns de la ciutat. El Govern municipal d'Ada Colau ha presentat aquest dilluns una bateria de mesures entre les quals es troba la posada en marxa, a partir de setembre, d'una 'Targeta de Veïnatge' que acreditarà com a mínim la residència dels veïns durant un any a Espanya i sis mesos a la ciutat.
El document recollirà els vincles familiars, el coneixement de l'entorn i la llengua o l'estatus jurídic dels migrants de la ciutat que es troben en situació irregular. El tinent d'alcaldia i director de l'Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha recordat la “lluita que portem endavant per tancar els CIE” per assenyalar que faran “l'impossible perquè cap veí de la ciutat hagi de entrar mentre no aconseguim tancar-lo”.
Segons els responsables municipals, aquest document servirà com a prova perquè els jutges reconeguin la situació d'arrelament dels migrants i que en el cas dels procediments sancionadors no es contempli ni l'internament al CIE ni l'expulsió, donat el vincle a la ciutat que l'Ajuntament acreditarà.
Asens ha contextualitzat aquesta iniciativa amb d'altres que ja es troben en marxa com l'impuls a les cooperatives de venedors ambulants, els plans d'ocupació per a les persones migrants i la implicació de l'ajuntament per resoldre situacions d'irregularitat sobrevinguda. Una compromís que el responsable municipal ha contraposat a l'actitud del Govern espanyol: “A diferència de l'Estat, que tracten aquestes persones com números, nosaltres les tractem com a persones”.
El quart tinent d'alcalde ha assegurat que aquesta proposta té com a objectiu “apuntalar Barcelona com a ciutat lliure de CIE” que lideri “un paradigma de política migratòria diferent, amb un pacte de ciutat on tots els veïns puguin ser tractats de manera igual”. Asens s'ha mostrat convençut que aquesta iniciativa situarà la ciutat en el lideratge en la lluita per una ciutadania plena i ha avançat que altres ciutats s'han interessat per les propostes presentades.
Polítiques d'ocupació per la regularització
Fonts municipals destaquen que aquestes mesures no es concreten només amb aquest document que farà constar el veïnatge del titular, sinó que parteix de l'interès de l'administració per “aturar les amenaces de les deportacions i oferir assessorament jurídic”. Així, han recordat que tot i que hi ha “persones que han fet un gran esforç per a regularitzar la situació, en una situació de crisi poden caure de nou en la irregularitat” per trobar-se sense feina i no poder renovar el seu permís de residència.
Per això, el consistori detalla que s'han posat en marxa plans d'ocupació de 12 mesos a Barcelona Activa, l'organisme de promoció de l'ocupació municipal, per facilitar la regularització. “Si les detectem a temps, poden cotitzar en aquests plans de formació”, ha assegurat Lola López, comissionada d'Immigració del Govern municipal.
En la presentació d'aquest programa municipal ha comparegut el Degà de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), Oriol Rusca, que ha denunciat la “hipocresia d'un estat que no aporta solucions, perquè aquestes persones no poden fer res, no els deixen ni respirar i en canvi l'Estat no té gens d'interès a buscar una solució”. El degà del Col·legi de l'Advocacia s'ha felicitat del programa de mesures perquè sorgeixin “iniciatives que aprofitin el marc legal per construir en positiu”.
