Barcelona triplicarà els pisos públics de lloguer en deu anys
El lloguer a la ciutat de Barcelona és un problema de primer ordre, i més després que a l'estiu arribés a màxims històrics en el preu. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha elaborat un pla a deu anys vista (Pla pel dret a l'Habitatge 2016-2025) per mitigar el problema. El consistori multiplicarà per tres els pisos públics de lloguer, amb preus per sota de mercat, passant dels 10.000 actuals a prop de 30.000. La proposta del govern d'Ada Colau ha rebut el suport de CiU i Ciutadans, el que suposarà el primer gran pacte 'a la dreta' del govern de BComú-PSC.
Això suposarà augmentar fins al 4% el nombre de lloguers públics del total de lloguer de la ciutat en els pròxims anys. L'objectiu però és arribar al 8% quan finalitzi el pla, l'any 2025. El propòsit de l'Ajuntament quedarà lluny encara del 15% que proposava la llei catalana de l'habitatge, la 18/2007, com a xifra òptima de lloguer de titularitat pública. El pla preveu 59 accions, amb 318 milions d'inversió, en relació a l'habitatge. Segons ha dit l'Ajuntament, se'n farà un seguiment anual, d'aquestes accions.
Dels 20.000 nous pisos que pretén augmentar el consistori en deu anys, 8.500 seran construïts directament per l'Ajuntament i la resta es faran a partir de col·laboracions público-privades, amb la cessió de sols de titularitat municipal. “Estem disposats a treballar amb tots els operadors que vulguin a aportar a l'habitatge assequible”, ha dit el gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, que ja havia considerat el parc públic de lloguer de la ciutat de Barcelona com a “diminut” mesos enrere en una entrevista amb Catalunya Plural.
El regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner, ha qualificat el pla com una eina “essencial” per eixugar la situació d'emergència habitacional que viu la ciutat. Per aquest motiu, el regidor ha insistit en la importància d'un “gran acord de ciutat” entre les formacions del ple, que aquest divendres hauran de referendar el pla. “De les 196 al·legacions rebudes al pla pel consistori, se n'han acceptat un 75%”, ha dit Montaner, que ha explicat que l'acció ha estat desenvolupada també amb Habitat 3, la PAH o l'Observatori DESC.
De moment, les úniques formacions que s'han mostrat favorables a la iniciativa del govern de Barcelona han estat Convergència i Ciutadans, que ja han avançat el seu 'sí' en el ple d'aquest divendres. Si es concreta el suport de convergents i taronges, aquesta serà la primera gran política pactada amb formacions de dretes de Colau. Per contra, ERC i la CUP han mostrat el seu rebuig a la proposta presentada aquest dijous i han avançat que hi votaran en contra. El líder d'Esquerra, Alfred Bosch, ha estat especialment sagnant en les seves declaracions, titllant el pla de “poc ambiciós”.
Unificar els serveis públics d'habitatge
Fins ara, el Patronat municipal de l'habitatge, amb cent treballadors, i altres consorcis amb fins a 150 treballadors s'encarregaven de gestionar les problemàtiques relacionades amb l'habitatge a la ciutat. El Pla pel dret a l’Habitatge 2016-2025 crearà ara l'Institut Municipal de l'Habitatge per evitar “dispersió”, ha matisat Josep Maria Montaner.
“La pretensió del pla no és només fer més habitatge públic, amb més recursos i el més ràpid possible, sinó de fer un alt i transformar l'esforç públic d'habitatge municipal cap a un servei públic unificat”, ha explicat en Javier Burón. L'Institut Municipal de l'Habitatge, segons el consistori, ha de garantir que hi hagi una “agència que vetlli pel compliment del pla”.
En paral·lel al nou institut, es crearà un Observatori Metropolità d'Habitatge, en col·laboració amb l'àrea metropolitana, amb l'objectiu de disposar de dades per a l'elaboració d'un índex del preu de lloguer.
