Els manters de Barcelona s'organitzen davant de la pressió del govern d'Ada Colau
Pape Diop és senegalès i porta sis anys a Barcelona treballant de manter. “Al carrer no hi ha futur, carregant cada dia una maleta de 20 o 30 quilos, tens molts problemes físics”, explica al costat de la seu manta dins de l'estació de tren de Passeig de Gràcia. Espera aquí amb els fulards que ven a la principal artèria comercial de la capital catalana que passi la policia. “Això és normal, quan passa la policia marxem fins que se'n van”, diu, però lamenta la presència constant d'agents de paisà aquests últims dies, que els requisen la mercaderia i poden posar-los una denúncia. Amb el canvi del codi penal, el top manta torna a ser considerat un delicte, de manera que els venedors que no tenen permís de treball tenen antecedents si els denuncien i no poden regularitzar la seva situació.
Els venedors ambulants passen per uns mesos difícils. L'oposició i la dreta mediàtica els ha usat com a arma llancívola contra el govern d'Ada Colau des de la presa de possessió de l'equip de Barcelona en Comú. Aquests tampoc han reaccionat com esperarien els manters. A principi de setembre, després de tot un estiu de tensió, la Guàrdia Urbana va desplegar els antiavalots per fer fora els venedors de l'estació de metro de Plaça Catalunya, en una situació de tensió en què es van veure afectats policies, venedors i turistes.
Enmig d'aquesta situació, va néixer el Sindicat Popular de Manters, treballadors autorganitzats que, amb el suport de moviments socials de la ciutat, lluiten per tenir condicions de vida digna. Diop és un d'ells, que es xifren en prop de 200 venedors de la zona més turística de la ciutat. “La gent està molt motivada, esperant que alguna cosa canviï després de molts anys en el top manta, patint la repressió policial”, diu. Reclamen poder tenir una zona on vendre la seva mercaderia de forma legal o alternatives per regularitzar la seva situació. Al cap i a la fi, recorda el manter sindicalista, van arribar aquí esperant un treball digne.
Més pressió policial
Des dels incidents de setembre i les posteriors manifestacions la venda ambulant del centre de la ciutat s'havia centrat a la zona del port de la ciutat, amb cada vegada més intensitat, segons els venedors, perquè la Guàrdia Urbana hi enviava a manters d'altres punts de la ciutat. Mentrestant, l'ajuntament busca una resposta social a una situació que, asseguren, no és un problema d'ordre públic sinó de “precarietat vital” de persones que no tenen una altra alternativa. No obstant això, des del passat 9 de novembre un desplegament conjunt de la Guàrdia Urbana, la Policia Portuària i els Mossos d'Esquadra impedeix que despleguin les seves mantes, i per si la presència policial no fos prou dissuasòria, un camió cisterna mulla el terra de la zona diverses vegades durant el dia.
“Hi ha gent que no ha sortit de casa a vendre en 10 dies, però segur que sortiran, perquè no podem estar sense treballar”, assegura Diop. És dels pocs valents que des de dimarts s'atreveix a tornar a vendre amb un grup de 10 o 12 manters més a la zona del Passeig de Gràcia. Surten unes tres hores al dia i venen poc, assegura. “Novembre és baixa temporada, però estem molt preocupats per poder treballar el Nadal per poder tenir alguna cosa, perquè gener, febrer i març són els pitjors mesos, hi ha poca gent i fa molt fred”.
Autoorganització per buscar solucions
Davant d'aquest panorama, la tensió entre els venedors ambulants creix, empesa per la necessitat de treballar. Dilluns es van manifestar pel centre de la ciutat exigint respostes i dimecres van celebrar una assemblea del sindicat. Prop de 100 manters buscaven solucions en una assemblea multilingüe, on els africans parlaven en wòlof, els indoasiáticos en urdú i un petit grup d'activistes que els donen suport des del col·lectiu Tras la Manta en castellà.
L'ajuntament, van explicar, no els ha ofert solucions per poder vendre. Dilluns, després de la manifestació, manters i activistes es van reunir amb el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, per buscar respostes amb poc èxit. Tot i les propostes socials del consistori, els treballadors li van insistir que és fonamental reduir la pressió policial.
Tant activistes com fonts municipals asseguren que anteriors governs de la ciutat pactaven amb els manters en quines zones i a quines hores podien estar. El govern de Barcelona en Comú, però, troba una pressió que l'ha dissuadit de continuar actuant d'aquesta manera. S'ha hagut d'enfrontar ja a votacions en què tota l'oposició menys la CUP els ha exigit més contundència. Des de la setmana passat, però, compten amb el suport d'ERC.
Venedors i activistes, mentrestant, busquen solucions alternatives. Una de les idees plantejades en l'assemblea de dimecres passat va ser buscar el suport d'espais i col·lectius socials per organitzar mercats en els quals els manters puguin treballar tot i no poder estar al carrer. En paral·lel busquen altres vies de pressió institucional per desenvolupar propostes concretes que solucionin la seva situació. “Cap govern pot aguantar a cent negres organitzats”, deia un dels venedors africans a l'assemblea.
