ERC, PSC i CUP permeten aprovar els comptes de Colau que obren l'entrada del PSC al govern
Barcelona tanca un meló per obrir-ne un altre: la modificació pressupostària de Colau ha estat aprovada en el Ple extraordinari d'aquest dijous amb els vots a favor de BComú, ERC i PSC, a més de l'abstenció —anunciada aquest mateix dijous— de la CUP. CiU, PP i Ciutadans, per la seva banda, han votat en contra dels números de Colau. Després de l'anul·lació del Ple extraordinari del passat dilluns 25 d'abril, Barcelona té nous pressupostos —els modificats de l'exercici 2015 de Trias— i ara s'enfronta a un període que confirmi un govern de coalició que sembla encarat a l'entrada dels regidors del PSC.
De fet, el Ple extraordinari que ha ratificat la modificació de 275 milions d'euros de Colau, ha estat centrat en la disputa pel futur pacte de govern. El líder del PSC de Barcelona, el regidor Jaume Collboni, que podria entrar al govern amb la regidoria de Cultura i Esport ha insistit en el “bloqueig” de l'Ajuntament i la necessitat d'arribar a pactes per evitar la “fragmentació”. Colau, que compta amb només 11 regidors, aspira a un govern més estable pel que, de confirmar-se l'entrada dels socialistes, haurà de trobar nous equilibris interns.
BComú planteja un govern basat en el treball amb els socialistes des del govern, amb el suport d'ERC i pactes puntuals amb la CUP.
El líder d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha criticat amb fermesa la possible equació entre Barcelona en Comú i els socialistes al govern: “Senyora Colau, haurà de triar entre el somni o la decepció, la nova política o la vella. L'esperança republicana o la dels que sempre van manar”. Bosch ja va proposar un tripartit amb la CUP i Bcomú que els anticapitalistes van trigar dues hores a descartar.
En el mateix debat, Ciutadans ha titllat els números de Colau de “partidistes”, en referència a l'acord de BComú amb la CUP. CiU i Ciutadans han compartit la idea de “pacte ocult” pel que fa a l'entesa entre el govern municipal i els anticapitalistes, de poc més de 5 milions d'euros, a més de la supressió de la funció d'antiavalots de la Guàrdia Urbana i el suport a les remunicipalizaciones o al carnet de ciutat pels sense papers.
La CUP, per la seva banda, ha redundat en la idea que, de les seves exigències, tan sols n'han quedat algunes “molles”, de manera que esperen un canvi per part del govern municipal de cara a 2017.
