“Hi ha moltes maneres de ser trans, no s'ha de seguir un únic camí”

L'Alícia, va ser la primera. Després en vindrien 53 més. A l'EnFemme –espai amb armari, vestidor i roba on les persones poden fer crossdressing i demés transicions de gènere– hi havia uns flaixos i un petit equip de fotografia. Aquella tarda, la Mar C. Llop (Barcelona, 1978), fotògrafa i activista trans, va decidir posar cara i relat al seu nou entorn: ella mateixa havia iniciat una transició de gènere, volia visibilitzar i compartir l'aprenentatge d'una persona que fa front a aquest tipus de viatge. “Jo no tenia referents, o els que trobava no m'agradaven”, comenta entre cafès al Raval.

Com recorda la fotògrafa barcelonina tot va ser “espontani”: la naturalitat ha marcat el projecte Construccions identitàries. Work in Progress, on la final s'han sumat fins a 70 persones reflexionant al voltant de l'experiència trans. El dubte, la por, el secret, els vincles, les persones. La defensa de la diferència en les construccions de gènere.

Mar C. Llop explica –traient-li ferro– que Work in Progress, després de ser una exposició a l'espai CFG de Barcelona, ara serà un llibre gràcies al micromecenatge. “Són només petites coses que poden ajudar a explicar els diferents processos, que poden ajudar a entendre el viatge d'una persona propera”, explica Llop, també presidenta de l'Associació Generem –nascuda en el si d'EnFemme– que orienta i assessora persones trans de Barcelona.

A Work in Progress explora una part de les transicions de gènere que no ha estat gaire il·lustrada: els processos.Work in Progress

Les construccions identitàries no s'han visibilitzat, no. O no prou. I per això neix Work in Progress, que posa èmfasi en el procés. Hi ha moltes maneres de ser trans. I ja va sent hora de mostrar que no tots els trans estan relacionats amb l'espectacle o la prostitució.

Massa tòpics heretats de la cultura?

Sí. Però hi ha esperança... Últimament s'està fent alguna cosa interessant, i molt accessible, mira la sèrie Transparent. O la pel·lícula La chica danesa... Lluito perquè s'acabin aquests referents trans relacionats amb la nit, amb la foscor...

S'ha d'incorporar a l'agenda normalitzar transsexualitats, en plural, explica.

L'altre dia parlava amb un noi que està a una associació LGTBI i flipava amb la gent que coneixia, les diferents formes que hi ha d'encarar una transició. Per sort, cada vegada hi ha gent que veu més clar que pot començar un trànsit...

Per què?

Perquè es pot experimentar! Jo no tenia referents, o els que trobava no m'agradaven. L'objectiu d'aquest projecte és demostrar que hi ha moltes maneres de fer-ho, moltes maneres de ser: hi ha trans que s'hormonen, però n'hi ha que no. I què?

Si hagués vist projectes com aquest fa dos anys, quan va començar el seu procés... L'hagués ajudat?

M'hagués donat moltes forces. Veure persones que estan passant pel mateix que tu, i de formes molt diferents, és una gran cosa.

Com comença a fotografiar aquests processos?

Vaig començar a trobar persones en situacions similars a la meva, més o menys avançades en el seu trànsit. I vaig començar a fotografiar-les, i després van sortir els textos que acompanyen les imatges, que són bàsicament converses amb molta gent que feia les coses de forma diferent. Hi havia situacions de tot tipus, des de persones molt convençudes a d'altres que començaven el trànsit amb dubtes perquè potser tenien una parella de 20 anys i no la volien perdre. I tot és possible. Tot ho és.

Tenia clar que havien de ser les pròpies persones afectades les que fessin les reflexions?

Sí, i a més jo també formo part del col·lectiu. Estudis acadèmics n'hi ha molts, però és molt important que s'expliqui amb la veu de les persones que ho viuen.

Donar cares.

La foto no és important al final, no és art. La gent em deia: 'Com em poso?'. 'Com si esperessis l'autobús', els contestava. Al final només és una persona i un relat, i un fons negre que permetia disparar on fos.

El seu projecte qüestiona el binarisme de gènere.

No cal anar a l'altra punta per a ser trans. Hi ha gent crossdresser, transexual, transgènere. O gent que va canviant, que avui es construeix d'una forma i l'endemà d'una altra. Dins de la secció conceptes del llibre hi ha una fotografia on surto jo, moguda, que es titula “La foscor de la immobilitat davant l'experiència”. Jo, amb 46 anys, vaig provar un trànsit que sempre havia portat dins, i ara sé que no s'ha de seguir un únic camí. Pots anar endavant, o endarrere. O cap a on vulguis.

Tot el que comenta sona molt queer. El llibre volia sostenir algun discurs?queer

El llibre és fruït de les persones que he anat coneixent, sense més. Parla del meu camí, al final.

Com va començar aquest camí?

Gràcies a Internet. A les xarxes vaig trobar la Carla Antonelli, els grups crossdresser, fins que va arribar Facebook, on a més podies veure fotos, comentar. No com als xats... Quin drama l'època dels xats! [Riu] Després va arribar, fa deu anys, l'EnFemme, un armari gegant on la gent es canvia de roba, i surt, i no surt.

L'EnFemme forma part del secret, que descriu el llibre?secret,

L'EnFemme en forma part: per a un noi heterosexual el fet que li agradi vestir-se com a dona... [Aixeca les celles] Això és un secret, secret, secret. Un armari profund, profund, profund. I s'ha de mostrar, perquè amb el temps al final aconsegueixes que no hi hagi secret i que aquesta voluntat es porti obertament.

L'entorn és fonamental, entenc.

Al llibre parlo de les relacions i de l'entorn perquè conèixer persones que estan en el mateix procés que tu, que t'informen, que t'il·lustren... Pensa que abans només hi havia la Unitat de Trastorns de la Identitat (UTIC). Un departament de salut, ells t'havien d'ajudar? L'estem desmuntant ara, perquè no el volem.

Què hi feien, allà?

Et feien un test de 300 preguntes, i amb aquell test un professional decidia si eres trans o no. I aleshores et deien: 'Vindràs vestit de tia a la propera visita, no?'. [Acota el cap]

L’atenció sanitària a les persones trans deixarà d’estar basada en un diagnòstic psiquiàtric.deixarà d’estar basada en un diagnòstic psiquiàtric

No vaig anar-hi mai allà perquè escoltava el que la gent deia d'aquest lloc... La gent anava allà i mentia. Per sort va aparèixer Trànsit, en defensa de la salut de les persones trans, perquè hi havia una doctora que se'n va adonar que hi havia un mercat il·legal d'hormones. Per evitar el tràngol amb la UTIC hi havia moltes persones que no anaven al metge i s'auto-hormonaven. El control mèdic és vital. Si una persona que té cos de dona fa un trànsit i segueix tenint pits perquè no se'ls opera... Aquests pits s'han de mirar, com els de qualsevol altre.

...

Jo vaig passar sis mesos amb hormones. I ho vaig deixar. I també és possible aquesta opció: ¿per què no provar, tirar endavant, i mirar com et sents? És el teu cos. A serveis com Trànsit t'informen, i aleshores tu prens una decisió responsable. Si et creixen pits, doncs ja està. Abans un home trans s'havia de treure sí o sí els pits i la matriu, per què?

Des de Generem defensen l'educació com a pilar fonamental. L'educació també és bàsica per tractar el que vostè defineix com a quitxalla trans?quitxalla trans

Són molt importants les criatures trans. En aquest sentit la feina en educació ho és encara més: estem treballant en un protocol per a nens trans a les escoles. Està previst que es facin unes formacions perquè tots els directors d'escola tinguin formació en qüestions de gènere.

El nom del projecte ho deixa clar: treball en progrés. Què li queda per explorar?

Una mica més l'àmbit laboral de les persones trans. I també vull fer alguna cosa més... eròtica. [Riu] La gent ja se m'ha ofert: 'Si fas la sessió aquesta sesi jo m'hi apunto, Mar!'.

Finalment, ha sentit efecte crida gràcies al projecte?

Sí, la gent ha vingut i m'ha dit: 'Sóc trans i vull sortir al llibre'. Al novembre passat tenia 30 persones, i ara en van 54. Aquestes últimes potser estan més triades, abans tenia molt trans i noies crossdresser i ara tinc discursos més queer. Com noies que es vesteixen de nois per sortir, els dragkings. Segueixo coneixent gent.

Quan va fer-se la foto a vostè mateixa que il·lustra el llibre?

Jo, l'última, clar.