Benvinguts a Europa

Abans d'esdevenir un objectiu polític real, la idea d'unir Europa no era més que un somni de filòsofs i visionaris. Victor Hugo, per exemple, imaginava uns pacífics “Estats Units d'Europa” inspirats per ideals humanistes. El somni es va truncar a conseqüència de les dues paoroses guerres que van assolar el continent durant la primera meitat del segle XX. De l’infortuni va néixer el procés d’integració europea i la posterior creació de la Unió Europea.

Han passat 60 anys des de l’establiment dels fonaments institucionals, però sovint la gent encara es pregunta què es fa a la Unió. D’una banda, dóna la sensació que Europa és un vaixell sense rumb, és a dir, un organisme l’evolució del qual està fora de les nostres mans. D’altra banda, els ciutadans ens sentim desinformats sobre com la UE afecta les nostres vides quotidianes, malgrat la creixent influència que exerceix Brussel·les. Quins drets tenim com a ciutadans europeus? Què ens aporta pertànyer a un conglomerat d’estats?

Els mitjans de comunicació sovint centren els seus esforços en informar sobre allò que passa internament en el propi país, projectant un imaginari d’interessos i lluites nacionals. En altres paraules, es dóna prioritat a l’agenda nacional per sobre agendes pan-europees o transnacionals. I això, tot i que que respon a la lògica històrica i la necessitat de governar els nostres propis països, té força conseqüències. No solament hi ha “poc espai” per informar de temes europeus, sinó que l’imaginari que s’acaba construint o les referències simbòliques que els ciutadans tenen de la política no s’expandeixen més enllà de les seves fronteres. Això no només comporta potencials conflictes producte de la ignorància, sinó també construir una demos suficientment forta com, per exemple, acceptar les polítiques redistributives.

A través d’aquest bloc tenim l’objectiu d’obrir una finestra a Europa, un espai públic d’informació, de debat, de reflexió i crítica on tothom pugui sumar-se i contribuir amb les seves pròpies veus. Des d’aquí, volem esdevenir una veu forta, una veu de referència que permeti als ciutadans tenir un coneixement més profund de les relacions existents entre el nostre país i les institucions europees en tots els àmbits.

Des de la Fundació Catalunya Europa (FCE) aportem el nostre gra de sorra en la construcció d’un espai de debat europeu. Com deia Pasqual Maragall, president de la Fundació, Catalunya vol aprendre i intercanviar idees, models, propostes i projectes amb la resta de regions i nacionalitats europees. I des d’aquí, així ho impulsem.

Abans d'esdevenir un objectiu polític real, la idea d'unir Europa no era més que un somni de filòsofs i visionaris. Victor Hugo, per exemple, imaginava uns pacífics “Estats Units d'Europa” inspirats per ideals humanistes. El somni es va truncar a conseqüència de les dues paoroses guerres que van assolar el continent durant la primera meitat del segle XX. De l’infortuni va néixer el procés d’integració europea i la posterior creació de la Unió Europea.

Han passat 60 anys des de l’establiment dels fonaments institucionals, però sovint la gent encara es pregunta què es fa a la Unió. D’una banda, dóna la sensació que Europa és un vaixell sense rumb, és a dir, un organisme l’evolució del qual està fora de les nostres mans. D’altra banda, els ciutadans ens sentim desinformats sobre com la UE afecta les nostres vides quotidianes, malgrat la creixent influència que exerceix Brussel·les. Quins drets tenim com a ciutadans europeus? Què ens aporta pertànyer a un conglomerat d’estats?