La CUP no aconsegueix imposar un candidat alternatiu a Artur Mas

“I què, si nosaltres acceptéssim un altre candidat? Tampoc tindria majoria”, sostenia un dirigent d'ERC aquesta setmana en una rotllana amb periodistes. El republicà feia una més de la infinitat de comptes hipotètics que s'han fet durant els últims dos mesos sense Govern a Catalunya.

Després de dos mesos sense acord per la negativa de la CUP a investir Mas, la formació anticapitalista ha començat a assumir que els seus socis, CDC i ERC, no canviaran de candidat. El debat intern que encaren serà, en un primer moment, per informar les bases sobre la marxa de les negociacions, però la formació no amaga que la sortida més probable és acabar portant el debat sobre la investidura a una Assemblea Nacional, on les alternatives serien Mas o eleccions al març.

Una de les primeres hipòtesis considerades per la CUP era que Junqueras girés l'esquena a Mas i suggerís un altre nom per a la investidura. Però les matemàtiques són tossudes, i Convergència també. El càlcul d'ERC sobre la qüestió és que, si acceptessin els postulats de la CUP i proposessin a un candidat alternatiu a Mas, com podria ser Romeva, aquest solament aconseguiria el suport dels gairebé 30 diputats que controlen els republicans i dels 10 de la CUP. Amb algunes renúncies, fins i tot podrien sumar els 11 de CSQEP. En total uns 50, ni tan sols mes que la suma de Ciutadans, PSC i PP, que de ben segur votarien en contra.

El culpable més evident de la situació de bloqueig en la investidura que viu el Parlament és un resultat electoral especialment capritxós. Junts pel Sí que es va quedar a només uns 5.000 vots d'aconseguir el 13è diputat per Girona, cosa que els hagués donat 63 en total, un més que la suma de Cs, PSC, CSQEP i PP. Amb aquest resultat no és aventurat pensar que la CUP s'hagués abstingut, donant la presidència a Mas en segona votació. Però els 5.000 vots per Girona no van arribar a mans de Junts pel Sí i a la candidatura de l'esquerra independentista se li va complicar complir la promesa feta en campanya de no investir Mas.

ERC manté el seu full de ruta

Després de dues investidures frustrades i la sortida a la llum de serioses diferències de la vella guàrdia convergent amb la línia oficial del partit, la idea que és o Mas o eleccions al març, comença a calar en la CUP, que fins ara confiava que Convergència s'avindria, més tard o més d'hora, a un candidat de consens. Per a això, els cupaires calculaven que abans de malmetre la victòria independentista que el 27-S van donar les urnes, els de Junqueras pressionarien a Convergència per buscar un candidat de consens. L'“abraçada de l'ós” que CDC va fer al juny passat a ERC valent-se de la neutralitat de la CUP, però seria feta ara per la CUP a CDC, comptant amb l'aquiescència d'ERC.

Però els republicans tenen el seu propi full de ruta. La roda de premsa oferta per ERC dimecres passat no va poder ser més clara al respecte. “El nostre candidat és i serà Artur Mas”, ha assegurat Junqueras. I no és només postureig. Esquerra vol mantenir el pacte amb CDC i formar un govern sota la presidència de Mas però amb el programa de Junts pel Sí. Això els permetria controlar tota l'àrea econòmica i desenvolupar un pla de xoc que consideren “molt ambiciós”. ERC tornaria al Govern només cinc anys després de la seva sortida, i per la porta gran. 18 mesos més tard, enfilarien les eleccions amb Mas de retirada i el bagatge d'haver gestionat la recuperació amb mesures socials des de la cartera econòmica.

L'alternativa a aquest conte de la lletera que s'expliquen a la seu de Calàbria és la repetició electoral al març, cosa que, mirat estrictament com a partit, tampoc els va malament, encara que no és desitjable. Tampoc per a la CUP. Malgrat que l'últim CEO, realitzat entre el 5 i el 27 d'octubre mentre sostenien que no investirien Mas, els donava fins a 6 diputats més dels que tenen ara, el seu objectiu últim és no llençar a les escombraries la primera majoria independentista de la història al Parlament, i usar-la per fundar una República catalana.

Tot i que la CUP continua apostant en públic per un candidat de consens, ja ha fixat el seu calendari per a les pròximes setmanes. L'esquerra independentista ha convocat un “debat nacional” el pròxim 29 de novembre per explicar el punt de vista del comitè negociador davant tots els participants de l'espai. Un debat nacional no és altra cosa que una assemblea en la qual, a diferència d'aquestes, no es decideix res. Malgrat això, en l'organització s'ha estès la idea que la decisió final acabarà prenent-se en una assemblea nacional, que previsiblement serà fixada per al cap de setmana del 5 i 6 de desembre.

CDC, més problemes que solucions en el canvi de candidat

Enmig d'un clima en què les taules de negociació estan, sinó trencades, almenys paralitzades, Convergència és, de les tres, la formació que ha acaronat amb més aplom la idea de conduir el procés sobiranista a unes noves eleccions si el seu líder no es manté en el més alt estrat del poder català. La inamovibilitat de la dreta independentista té a veure amb dos aspectes, com són les debilitats internes de la formació i la rebel·lió de la vella guàrdia.

Respecte al primer, Convergència està enmig d'un dels seus més virulents escàndols de corrupció. La presó provisional sota fiança dictada per al seu tresorer mostra la gravetat del cas del 3%, que podria tenir més episodis en el futur pròxim. La marca CDC cotitza tant a la baixa que el partit concorre a les eleccions generals sota la marca “Democràcia i Llibertat”, en coalició amb Demòcrates i Reagrupament, escissions d'Unió i ERC respectivament. La formació està immersa en un procés de refundació el problema més important és la manca de successió d'Artur Mas.

Precisament en aquesta manca de successió pot enquadrar la rebel·lió que s'està produint entre el sector de la vella guàrdia convergent. Liderat per consellers com Felip Puig, Germà Gordó, Andreu Mas-Colell o Santi Vila, el grup considera que s'ha arribat massa lluny en les cessions a la CUP, entre les quals compten el pla de xoc o la declaració d'inici del procés, malgrat ser punts del programa de Junts pel Sí.

La “rebel·lió dels generals” ha estat usada en bona mesura com a estratègia de negociació per part de Mas, però té pòsit més enllà d'això. Si Artur Mas arribés a fer un pas enrere, una cosa que en la formació es descarta, la guerra de successió estaria servida, el que comportaria irremeiablement una batalla per la posició independentista de Convergència. Unes condicions que podrien fer que molts sectors del partit optessin per saltar del procés sobiranista i fiar el futur de Catalunya a una incerta negociació amb l'Estat. En aquestes condicions, opinen a CDC, gairebé seria millor resoldre la diatriba en unes noves eleccions que de ben segur deixarien a l'independentisme sense majoria suficient per governar i permetrien pactes amb sectors moderats com el PSC.