Després de rebutjar el full de ruta de la taula de partits, la CUP ha presentat aquest dissabte el seu propi pla sobre els propers passos del procés sobiranista, considerant que les eleccions municipals són la primera oportunitat de la ciutadania de mostrar la seva voluntat en clau social i nacional. La formació municipalista vol convertir les eleccions locals del 26 de maig en un plebiscit sobre la independència, les retallades i privatitzacions i la permanència de corruptes en les administracions. A més aposta per un procés constituent a què es puguin sumar formacions no independentistes.
Tant el “full de ruta” com el “document de bases per a l'acord” han estat presentats aquest dissabte a Manresa pels diputats Quim Arrufat i David Fernández, que han explicat que contemplen dos carrils, un en clau independentista i un altre pel procés constituent. “El procés de definició de la nova República no pot estar en mans exclusivament dels independentistes, sinó en mans de tot el que vulgui contribuir a fer de la societat catalana una societat millor”, assegura la CUP en el document que pretén establir les bases per a un acord entre partits i entitats. Per a la formació, la independència no pot estar associada a un programa polític concret ni a un o dos partits, sinó “a un país que és la seva gent”.
Sobre com encarar les eleccions autonòmiques del 27 de setembre, la CUP exposa les seves diferències respecte al principi d'acord donat a conèixer per CDC i ERC amb una clara crida a la declaració unilateral d'independència (DUI) “al mateix dia següent” en cas que les forces partidàries siguin majoritàries en la nova composició del Parlament. Per a això, les Candidatures d'Unitat Popular consideren necessari obtenir amb antelació “el compromís de totes les llistes electorals a favor de la independència així com de desenvolupar i prendre les decisions necessàries per avançar cap a la ruptura amb Espanya”.
“La independència”, recorden, “és una oportunitat i un instrument per a les classes populars”, de manera que aposten per dur a terme un programa d'emergència social paral·lel a la DUI. Un paquet de mesures que s'hauria d'implementar des d'un “govern de ruptura” i que contempla, entre altres, una moratòria en els desnonaments, una renda bàsica, prohibició dels acomiadaments i repartiment del treball, suport a les persones dependents, combatre la pobresa energètica, aturar la destrucció mediambiental del territori i lluita contra la violència masclista.
Però abans de les eleccions del 27 de setembre, la CUP veu en les municipals el primer plebiscit i la palanca per iniciar un procés constituent unilateral català, que creuen amb possibilitats de construir des dels espais municipals. Per fer-ho, proposen una aliança entre tots els partits favorables al procés constituent i que els regidors i alcaldes sorgits de les eleccions del 26 de maig convoquin una assemblea fundacional com “pacte social pel procés constituent” i, posteriorment, assemblees constituents a nivell comarcal, de ciutat i de barri.
Pel que fa al procés independentista, la CUP proposa construir un espai més ampli que l'actual taula de partits que consensuï una “fórmula explícita” perquè les candidatures donin suport a la independència, convocar una taula de diàleg en el cas que l'Estat es negui a reconèixer la independència, i habilitar espais de mobilització social que donin carta de validesa a les eleccions del 27-S com un plebiscit.
L'esquema polític de la CUP està basat en acords amplis i de composició variable en cada un dels eixos que pretenen dur a terme. Així l'acord per a la independència s'hauria de dur a terme amb els partits sobiranistes i l'impuls al procés constituent respondria a un pacte d'un altre tipus, entre les formacions i entitats partidàries d'això, siguin o no independentistes, entre les quals Fernàndez i Arrufat han fet referència explícita a Podem.