La Diputació de Barcelona va repartir fons de cooperació a empreses a través de contractes successius sense publicitat
Algunes empreses beneficiàries de fons per a la cooperació al desenvolupament de la Diputació de Barcelona, que van fer un mínim d'un milió d'euros des de 2012 segons la documentació a la qual ha tingut accés eldiario.es/Catalunyaplural.cat, van obtenir part dels ingressos a través de successius contractes menors sense publicitat, una pràctica que va permetre esquivar els concursos públics i la lliure concurrència.
L'arribada de CiU al Govern de la Diputació de Barcelona, el 2011, va donar un gir a les polítiques de cooperació al desenvolupament de la institució -una de les pioneres a Espanya- en incloure entre les prioritats la injecció de fons a empreses mercantils catalanes per afavorir la seva internacionalització i la conquesta de nous mercats en els països pobres. L'àrea depèn de Relacions Internacionals, dirigida per Jordi Castells Masanés, que va arribar al càrrec per Jordi Matas, el primer coordinador de la Diputació després del triomf de CiU. Matas va dimitir el 2012 al transcendir la facturació de la seva empresa amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM), de la qual era coordinador a les ordres de l'avui president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve.
El gir ha comportat que algunes de les ONG amb més tradició a Catalunya siguin excloses del repartiment de subvencions de la convocatòria pública en detriment d'organitzacions patronals, com Pimec, o lobbies empresarials, com a Empresa i Clima.
Aquestes subvencions estan reservades a les entitats sense ànim de lucre, però la Diputació de Barcelona ha trobat altres vies per repartir fons de cooperació al desenvolupament a un grapat d'empreses mercantils catalanes a través de la concessió successiva de contractes menors, que no exigeixen publicitat. La llei reserva la possibilitat de signar contractes menors sempre que es justifiquin molt bé i no se superin els 18.000 euros més IVA. Per aquesta via la Diputació ha destinat fons de cooperació a empreses com Sestrategic, SL, consultora per a impulsar la internacionalització de les empreses administrada per l'ex responsable d'Internacional de Pimec; Voltia Solutions, SL, mercantil per a l'eficiència energètica; i el Grup IGFA, especialitzada en la gestió de residus, entre altres.
La llei imposa moltes restriccions a aquesta pràctica per evitar que sigui un subterfugi per signar contractes a dit, sense publicitat ni concurrència. Però l'àrea de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, de la qual depèn la cooperació al desenvolupament, la va portar a la pràctica de forma freqüent i, segons els experts consultats, com a mínim a la vora de la legalitat en emprar el mecanisme per repartir contractes continuats a les mateixes empreses, segons la documentació revisada per eldiario.es/Catalunyaplural.cat.
La pràctica es va combinar en ocasions, a més, amb altres mecanismes insòlits, com afegir altres partides complementàries de fons a les mateixes empreses beneficiàries de contractes menors o el pagament simultani de factures emeses per executius d'aquestes mateixes empreses per treballs semblants. D'aquesta manera, mai se superaven els 18.000 euros + IVA, la quantia màxima prevista per als contractes menors.
L'exemple del Grup IGFA, que va obtenir un mínim de 147.000 euros de fons de la cooperació al desenvolupament de la Diputació entre 2013 i 2014, és eloqüent: el 2013 va aconseguir dos contractes menors enganxats al llindar màxim permès (18.000 euros més IVA) per a dos contractes menors: un per a “plans de gestió de residus a Amèrica Llatina” i un altre per “Estudi gestió de residus de la província de Santa Fe (Argentina)”. Però el director de Serveis de VIGFA, filial del Grup IGFA, Jordi Batchelli, va obtenir simultàniament un altre contracte menor també al límit (20.570 euros, un cop sumat l'IVA) per “anàlisi de la gestió de residus a la província de Santa Fe (Argentina)”; és a dir, el mateix assumpte pel que el seu grup empresarial havia obtingut ja un contracte menor. I el mateix Grup IGFA va recollir el mateix any altres 44.000 euros després de ser contractat pels impulsors d'un projecte finançat per la Diputació, també a Amèrica Llatina i també per a la gestió de residus. En aquest cas, com que no era la Diputació la que contractava a l'empresa no existia la restricció del llindar màxim de 18.000 euros més IVA.
Un altre exemple: el 2013, Joaquim Ferrer era el responsable de Relacions Internacionals de Pimec. Aquest any, Pimec va obtenir 13.000 euros de la cooperació al desenvolupament de la Diptuación de Barcelona, però Sestrategic, SL, administrada pel mateix Ferrer, va guanyar un contracte menor de la Diputació enganxat al llindar màxim (21.659 euros, IVA inclòs) i ell mateix facturar aquest mateix any al seu nom altres 19.493 euros (IVA inclòs) per un altre contracte menor també enganxat al llindar del permès.
Entre les restriccions que la legislació imposa als contractes menors per evitar que siguin subterfugis per burlar els principis de publicitat i concurrència, destaca l'impediment de renovar el contracte l'any següent amb la mateixa empresa pel mateix concepte. Segons la documentació revisada, en 2012 l'empresa Sestrategic, SL va guanyar un contracte menor per elaborar un “pla de projecció exterior” que va costar 21.659 euros (IVA inclòs). Per tant, l'any següent aquesta empresa no podia obtenir un mateix contracte menor per al mateix encàrrec. No obstant això, es va concedir a Ferrer un nou contracte menor per a un “pla de projecció exterior”, però en aquesta ocasió ho va vehicular a títol individual i no a través d'Sestrategic, SL.
Eldiario.es/Catalunyaplural.cat va sol·licitar el passat divendres, dia 15, aclariments per escrit a la Diputació de Barcelona sobre els fons de cooperació al desenvolupament. Un portaveu de la Diputació va ajornar qualsevol contacte fins a la setmana que ve al·legant que Castells Masanés estava de viatge, encara que diversos testimonis el van veure a la seva oficina amb posterioritat a aquestes explicacions.
