Erotitzant nenes

Recordeu aquell disbarat de cançó i espectacle en la que una petufa i graciosa nena cantava “Antes muerta que sencilla?” Un escàndol. Una lletra que cap mare ni pare hauria d’haver tolerat. Però, en canvi va tenir un èxit enorme, una gran popularitat... No es d’ara aquest fenomen que tendeix a mostrar-nos nenes que imiten no solament la roba i els gestos de les dones de més edat –i que te una explicació en els jocs d’imitació tan freqüents en la infància. El que és relativament nova és la progressiva sexualització, erotització mitjançant la roba, maquillatges i sobretot els gestos i moviments– que s’està produint i que s’exhibeix no solament amb tranquil·litat sinó sovint amb gran complaença per part de pares i família. Alguns viuen aquest fet com una promoció personal de la nena i indirectament d’ells mateixos. Potser esperen convertir-se així en personatges mediàtics, en persones importants.

Estem incorporant models de comportament que ens arriben directament de les Amèriques: els concursos de bellesa per nenes abunden. Aviat se les ensenya a competir en aquests termes mentre les grans industries, les corporacions de la moda i productes de bellesa es freguen les mans buscant nous mercats. El cos de la dona ha estat i segueix essent un bon i lucratiu mercat. Sobre la normal voluntat de ser i estar agradables s’ha construït una mitologia i un esclavatge que imposa normes i mides. I culpabilitza i inseguritza tota persona que no s’ajusta a uns ideals –que com a tals– són evidentment inassolibles. I que continuen generant una frustració que impulsa a comprar mes, gastar, operar-se, etc... Resulta que hi ha un altre terreny, un altre nínxol de negoci per explotar: la infància femenina. L’avidesa incontrolable dels mercats s’hi està instal·lant de ple, sense que hi hagi prou resposta sobre les conseqüències d’aquest deixar-se o inclús col·laborar amb entusiasme.

Elles, les nenes, són això, nenes: ser humans complerts i alhora a mig madurar. La intel·ligència, però sobre tots els sentiments i el que és mes important, la consciencia de si mateixes, la seva autoestima s’està construint dia a dia. I en aquest context, l’erotització prematura els hi va ensenyant que allò verdaderament important pels altres i per a la seva pròpia autoestima rau prioritàriament en la seva capacitat de seduir, d’agradar els altres i en últim terme estimular sexualment. I que aquest és el camí que a la llarga els servirà per a viure be. No és aquest un aprenentatge cap a la dependència? Una bona preparació per a un tipus de relació de parella i per fer alhora d’elles unes excel·lents consumidores dels mercats de bellesa. Bingo. Altres qualitats fonamentals, la intel·ligència, valentia, la honestedat, la capacitat de treballar i compartir, és a dir les virtuts que calen per esdevenir un ésser humà-dona valuosa i útil, poden passar a un segon terme. Estem fabricant noves geishas? Per sort hi ha tot un altre moviment que ens recorda que les dones i nenes, seran o poden ser científiques, matemàtiques, arquitectes, escriptores polítiques, escultores, empresàries.... (totes elles més o menys maques i atractives com ho poden ser els homes) però que actuen i s’autovaloren per una tasca que no depèn de l'aspecte físic ni de la capacitat de seduir eròticament...

És que el mercat mai en té prou? Atenció a les seves conseqüències. Moltes famílies potser creuen de bona fe que aquesta és una eficaç manera de millorar la situació actual i futura de les seves filles.

Hi ha molt a fer perquè mai més tornem a sentir: Antes muerta que sencilla. Res de mortes. Vives i intel·ligents les volem.