Adolescència i feminisme: entenent els seus codis

Fa uns dies vaig descobrir una youtuber: Psicowoman. Una dona que es dirigeix en els seus vídeos a noies adolescents i dones joves sota un paradigma feminista. Parla de sexe, d’empoderament personal, de relacions de parella, etc.

Tinc una filla adolescent que, com la majoria, està fascinada per l’univers youtuber i vaig provar sort: li vaig mostrar aquesta web i va començar a mirar els vídeos un rere l’altre, interessadíssima en els continguts. Em va fer pensar.

Tenim un repte per endavant: aconseguir apropar i traduir els feminismes a les noves generacions de dones (i d’homes) mitjançant nous codis i entenent nous valors. No parlo només d’una minoria de noies, les més compromeses, aquelles que són o seran capaces de llegir Beauvoir o Judith Butler; parlo de contribuir a una onada de transformació social en pro de la igualtat a través del que és quotidià. Cada noia adolescent que conegui i reivindiqui els seus drets, els seus plaers, les seves llibertats, és una petita revolució. Per això, com per a qualsevol acció educativa, cal obrir la ment, deixar de pensar en com haurien de ser les i els joves i observar com són: què esperen, què necessiten, amb què somien, quin univers habiten.

Sens dubte, el famós efecte miratge de la igualtat pel qual sembla que la igualtat entre homes i dones ja ha estat assolida i que la lluita feminista és un concepte passat de moda i caduc, no ho ha posat fàcil. Són els vells masclismes més sofisticats i convertits en neomasclismes. Efectivament el sistema patriarcal ha aconseguit vendre la idea que hem assolit la igualtat, i molts/es adolescents i joves l’han comprat. El que la realitat ens mostra és que, com sempre, tots aquells comportaments associats al gènere masculí segueixen sent prestigiats socialment davant els comportaments, actituds i valors associats a la feminitat que són menys valorats i, moltes vegades, fins i tot ridiculitzats. Les noies, les dones joves se sumen a aquest prestigi del que és masculí, clar, lògic. No obstant, oblidem/obliden que no hi ha hagut un canvi social profund i, consegüentment, la mirada sobre les dones segueix sent diferent només pel fet d’habitar un cos de dona. Per exemple, en la sexualitat: la lògica adolescent de les “fites” ‒lligar o mantenir relacions sexuals amb el nombre més alt de dones possible per competir entre mascles‒ que històricament s’ha atribuït i ha estat actuada per nois heteronormatius, està sent incorporada per les dones. Amb això, no només no reverteixen/revertim una lògica altament instrumentalitzadora de les persones, que a més redueix la riquesa de la sexualitat a un mer exercici físic, sinó que obliden/oblidem que desgraciadament segueixen limitades per una socialització de gènere que els transmet que han d’esperar el “príncep blau” i, a més, segueixen sent interpretades i jutjades socialment tal com s’ha jutjat històricament les dones que s’allunyaven del seu rol. Amb tots aquests elements aquestes noies/dones adolescents tenen un “encàrrec” impossible per gestionar la seva vida sexual: han de ser actives sexualment per ser “modernes” però, alhora, no molt per no ser jutjades com a “guarres”. En aquest continu entre ser anomenades “frígides” o “monges” o ser anomenades “putes” mai podran trobar el respecte als seus drets. Aquesta és la nova forma de ser dona que ofereix el sistema patriarcal a les dones joves.

És imprescindible contribuir a desemmascarar-lo i sortir d’aquesta lògica. No obstant, per això hem de comprendre, ampliar la mirada i reduir aquesta supèrbia del clàssic el nostre temps va ser millor. Tenim molt a aprendre de les noves generacions i sí, com gairebé sempre, el mestissatge dóna bons resultats. Si volem deixar un món més feminista per a les noves generacions potser necessitem apropar-nos, obrir canals de comunicació i sortir d’aquests prejudicis també moralitzants sobre quina és la millor manera d’habitar i reivindicar drets. Nous temps ens portaran necessàriament noves oportunitats.