Prou de SILENCIS!

Les dones, estem fartes dels minuts de silenci. Les dones estem saturades dels silencis.

Les dones fa anys que no callem davant el terrorisme masclista, encara que aquests dies hi hagi qui sembla haver descobert que el millor és el soroll i no el silenci.

El soroll de les dones del moviment feminista ha estat constant. Una constant que es va convertir en una marea violeta que va inundar Madrid el #7N.

Cada dia alguna dona ha trencat el silenci còmplice de la societat patriarcal i ha denunciat la violència que aquesta societat exerceix contra les dones. Una violència intrínseca que pren centenars de disfresses, que adquireix diferents formes. Des de les religioses fins a les polítiques, passant pels masclismes de cada dia en qualsevol part del món. Masclismes que discriminen, masclismes que promouen la por als espais públics pel fet de ser dones, masclismes que es mostren voraços a les xarxes socials. Masclismes que torturen, que assassinen. Masclismes que converteixen a les dones en éssers comerciables.

 I que fa aquesta societat? Practica el silenci. Unes vegades és els silencis oficials d'els qui des  del govern i les opcions polítiques haurien de prendre posició contra aquesta xacra social sense titubejos, igual que fan contra altres terrorismes; unes altres, és el silenci dels mitjans quan disfressen el terrorisme masclista amb eufemismes que donen a entendre que les dones tenen el mal gust de morir-se, quan les assassinen, només que per posar en un compromís al mascle que no va poder suportar que ella volgués ser tractada com una ciutadana, no com una súbdita del masclisme.

 Silencis que silencien els noms dels terroristes i callen les biografies de les assassinades perquè morin dues vegades. Silencis que amaguen a les assassinades que moren als hospitals. Silencis de les cases d'acolliment. Silencis de viure amagades amb la por engarrotant la vida que no es viu per por de ser trobades. Silencis d'els qui publiquen les falses notícies de grups d'homes que s'autodenominen defensors del mascle i l'únic objectiu del qual és desprestigiar els moviments democràtics de les dones feministes sembrant el dubte en una societat disposada a silenciar-se còmplice. Silencis que amaguen a les dones prostituïdes disfressant-les d'impossibles Prettys Womans per ser assassinades per qualsevol executant del poder del mascle. Silencis que anomenen clients als còmplices de la tracta i locals d'oci adult als prostíbuls. Silencis d'els qui no estimen. Silencis que amaguen les vergonyes d'una societat que es diu democràtica mentre porta en el seu si l'ou de la serp de la violència patriarcal que consent la sagnia del seu futur amb l'assassinat constant de les dones per mantenir la supremacia de la quota masculina. Silencis, sempre silencis.

 Des de la marea del #7N les dones anem fent callar els silencis. Volem una societat democràtica que, igual que els països nòrdics, decideixi signar una llei de la Pau per a les Dones. I mentre, fem callar el silenci a l'entrada de tots els Parlaments amb un mur “Memorial de les Víctimes del terrorisme masclista” perquè les consciències es despertin, perquè tothom sàpiga els noms de les dones assassinades. Perquè, finalment, aquesta societat entengui que no es pot anomenar democràcia a un sistema que permet que el 50% de la seva població pateixi violències masclistes pel simple fet d'haver nascut dona.