“Rajoy és el millor còmic que tenim ara mateix”

Només a través d'un ardu i rigorós treball de recerca es pot arribar a la conclusió que els polítics corruptes (imputats, perdó: imputats), una dotzena, serien la tercera força parlamentària al govern valencià. És la mena de coses que Xavi Castillo esbrina en el seu espectacle Veriueu-ho!, A la Muntaner de Barcelona fins al 13 de gener. Castell, cap visible de Pot de Plom Teatre, amb molt bon humor i amb tota la mala llet, administra píndoles d'actualitat en un espectacle imparable, satíric, insultant, divertit, surrealista i, no obstant això, real com la vida (política) mateixa . Només, amb la complicitat d'un públic entregat (“hi ha algú del PP?”, Pregunta, en començar la funció), fa un repàs groller (com correspon) de l'actualitat espanyola.

Treball de camp

Xavi Castillo no es cansa. Tot el contrari, s'accelera. En realitat, des del seu pas per aquesta mateixa sala l'any passat (amb Hamlet? Això ho pague jo!), No ha parat. Veriueu-ho! recull bona part de la documentació acopiada en els programes que el seu grup ha fet a la televisió local valenciana Levante TV ia Internet. “Tenim molta feina: anem a totes les manifestacions per les reformes de Sanitat o Educació, a les protestes contra els desnonaments, a les vagues.” I després fan les seves investigacions, com per exemple, per què una porra pot rebotar en una motxilla fins allotjar, de la mà del propietari de l'arma, en el recte de l'incaut motxiller. Coses de la ciència i de la vida...

Repassa notícies de rabiosa actualitat filtrades per la sàtira. I el resultat és un ridícul exagerat en tots els sentits (fins i tot al escatològic: “M'estic fent gran i estic porc”, advertia Castell quan va presentar l'obra). Fa un any ens parlava de la trama Gürtel, dels vestits de Camps, de Fabra, de la Fórmula 1 a València, dels excessos de Rita Barberá, l'aeroport de Castelló (“una metàfora del que està passant”), de tota la tropa corrupta valenciana. Ara, sense abandonar aquests personatges (impossible fer-ho!), Ha estès el seu radi d'acció. “Rajoy és el millor còmic que tenim ara mateix”, diu. A la campanya 'Nos gusta Cataluña / Ens agrada Catalunya', el president deia, textualment: “Els catalans fan coses”. Castell llegeix la frase. No la inventa ni la cuina de cap manera, la llegeix. I la gent es parteix. “Per això Rajoy és un gran còmic”.

Guions frescos del dia

Però Rajoy no és l'únic guionista de Castell. “Jo em quedo a casa tocant-me les pilotes, que el guió ho tindré cada matí al diari del dia”, assegura. I, si tenim en compte que ha aterrat a Catalunya “en plena hecatombe”, en funció de les notícies del dia, no dubta a dedicar l'espectacle a José Ignacio Wert.

Castell, a base d'un colorit vestuari i recorrent a una parafernàlia estrambòtica, converteix l'escenari en una festa de l'esperpent. Una fallera convertida en Braveheart amb la intenció de conquerir Catalunya: “Se'ns volen quedar les falles, la paella i la Dama d'Elx”, va dir en el seu moment una regidora del PP. El papa dient que en el pessebre no havia mula ni bou (“però la verge era verge, això sí que ho sap el papa”, que també esbrina coses). Camps, “que en els últims mesos només va acudir a treballar un dia ... el 14N!”, Veient com al vestidor del seu club de tennis algú se li va cagar a la roba ... (“pura poesia visual”). El rei passant de tots colors no ja gràcies a l'elefant (que també: Castell esbrina “la veritat sobre el rei a Botswana”) sinó pel “fill de puta” que arriba a ser el que li escriu els discursos, encadenándole paraules de pronunciació complicada com 'escodrinyar ',' essències ',' llebrers i podencs '..., discursos que, per tant, evidencien tots els mals i accidents del rei (“Sacrificadlo!” arriba a cridar). El bisbe alacantí de la diòcesi d'Alcalá de Henares dient tot el que ha arribat a dir sobre els homosexuals, els nens, Bob Esponja i les fel.lacions.

L'orgull del bufó

Xavi Castillo és un bufó. “Ho sé i m'agrada, ¡encara que també sé que als bufons els penjaven pels ous!” Accepta aquest repte encantat, fidel a la seva filosofia: “El meu no és teatre a l'ús sinó cagar-me en la mare que els va parir”, perquè considera que en general, ia València en particular, manca sàtira i mala llet. Anem, que amb la que està caient, el que li demana el cos no és posar-se a explicar que “el nuvi li deixa la dutxa plena de pèls a la núvia”. No, Castell utilitza l'humor com a arma llancívola. “Li faig molt més mal a Rita Barberá disfrazándome d'ella amb una ampolla de Beefeater que insultant a una manifestació”, assegura. El preu d'aquests atacs és que cap ajuntament pepero el contracta. “Però moltíssims col.lectius socials, culturals o d'ajuda s'encarreguen de buscar sala i així va actuar a molts pobles governats pel Partit Popular”. Després de tot, no només ells són els corruptes. Ho saben bé a Sabadell ..., tirant d'actualitat i de geografia.