(De)pendents de l’aigua

Que l’aigua és un bé necessari per viure és evident. Però no tothom hi té accés en les mateixes condicions. L’escassetat d’aigua és un dels principals factors de la desnutrició, la malària i, per tant, les altes taxes de mortalitat a països com Níger. Què passa si no tenim aigua? Com se’n surten, si és que ho fan? L’ajuda humanitària proporcionada, per exemple, per Metges Sense Fronteres al sud de la regió de Tahoua, al Níger, és l’antídot contra la realitat d’una població forçosament (de)pendents de l’aigua.

‘Les vides de l’aigua’ és l’exposició del fotoperiodista Juan Carlos Tomasi que presenta la Roca Barcelona Gallery al costat de la Fundació We Are Water i Metges Sense Fronteres. El muntatge està dividit en tres parts. D’una banda, Tomasi retrata la importància de l’aigua per la salut i l’alimentació de les famílies. De l’altra, demostra com l’escassetat d’aigua per la manca d’infraestructures fa que la gent consumeixi aigua contaminada i pateixi greus malalties. I per últim, les instantànies de Tomasi són una reivindicació perquè tothom pugui tenir accés a l’aigua.

“Una experiència massa forta”

Segons un estudi de l’ONU sobre l’Àfrica sub-sahariana, les dones i les nenes dels països de baixos ingressos dediquen 40.000 milions d’hores cada any per recollir aigua. Quantes vides són? “Amb tots els viatges que he fet m’he adonat que l’aigua no és vida, és molt més que això, ho és tot”, afirma Tomasi. El fotoperiodista explica que la gent “viu buscant aigua” mentre recorre el seguit d’instantànies que il·lustren la seva narració: dones fent funcionar pous, garrafes de plàstic plenes d’aigua, nens malalts i desnodrits…

Totes elles són fotografies de colors càlids, amb sentit directe, sense floritures ni metàfores. Són retrats d’una realitat llunyana, però no aliena. “He vist morir entre 15 i 20 nens en un sol dia”, recorda Tomasi, molts d’ells per la fam i la malària, conseqüències inseparables de la manca d’aigua. I cita un politòleg suís que un dia va remarcar que “quan mor un nen s’està produint un assassinat”. I Tomasi afegeix, “és massa impactant com mor la gent al Níger”.

Recuperacions que semblen impossibles

A una de les instantànies, li medeixen la gruixudesa del braç a una criatura per conèixer el nivell de desnutrició que pateix per ingressar-lo o no en un centre. Allà, senzillament, “els alimenten, els donen aigua i els cuiden”, explica Tomasi. “Entren allà fets caldo i penses que no se’n sortiran”, destaca el fotoperiodista, “però és sorprenent veure com amb una setmana aquells mateixos nens surten corrent”. El que Tomasi ha viscut en aquests països és molt colpidor, tal com ell relata. Tanmateix, sembla que la duresa de l’experiència sigui proporcional a la inquietud que té per tornar-hi. Per agafar de nou la càmera i captar instants tan sorprenents com impactants.

Que l’aigua és un bé necessari per viure és evident. Però no tothom hi té accés en les mateixes condicions. L’escassetat d’aigua és un dels principals factors de la desnutrició, la malària i, per tant, les altes taxes de mortalitat a països com Níger. Què passa si no tenim aigua? Com se’n surten, si és que ho fan? L’ajuda humanitària proporcionada, per exemple, per Metges Sense Fronteres al sud de la regió de Tahoua, al Níger, és l’antídot contra la realitat d’una població forçosament (de)pendents de l’aigua.

‘Les vides de l’aigua’ és l’exposició del fotoperiodista Juan Carlos Tomasi que presenta la Roca Barcelona Gallery al costat de la Fundació We Are Water i Metges Sense Fronteres. El muntatge està dividit en tres parts. D’una banda, Tomasi retrata la importància de l’aigua per la salut i l’alimentació de les famílies. De l’altra, demostra com l’escassetat d’aigua per la manca d’infraestructures fa que la gent consumeixi aigua contaminada i pateixi greus malalties. I per últim, les instantànies de Tomasi són una reivindicació perquè tothom pugui tenir accés a l’aigua.