El desengany europeu

Abans no es produís el canvi de govern i Vladímir Putin no decidís actuar sobre Crimea, el filòsof Bernard-Henry Lévy deia als ciutadans opositors que es mantenien dempeus a la plaça Maidan de Kíev: “Vosaltres teniu un somni que us uneix i el vostre somni és Europa. No l’Europa dels comptables, l’Europa dels valors. No l’Europa dels buròcrates, l’Europa de l’esperit. No l’Europa cansada de si mateixa que dubta de la seva vocació i del seu sentit.” És aquesta la reflexió que mou Prophetia: Què és ara el somni europeu? Existeix? Sobre quins valors se sustenta? Quin és la seva vocació i el seu sentit? Quina és la situació actual del projecte europeu?

Aquestes i altres preguntes es troben a la base de la mostra Prophetia, una aproximació des de l’art i el pensament a la construcció de l’Europa dels nostres dies. L’exposició no ofereix respostes esperançadores ni receptes miraculoses per fer front a la incertesa, sinó una lectura directa i sense embuts de les debilitats i els fracassos de la Unió Europea. Segons la seva comissaria, Imma Prieto, “no es tracta aquí d’endevinar el futur, sinó de decidir com volem viure’l sense deixar d’analitzar alguns aspectes que ens descobreixen errors del passat i del present”.

Tres conceptes clau lligats als fonaments filosòfics i ideològics d’Europa articulen la mostra: el rapte, la correspondència i la responsabilitat. El primer parteix del mite clàssic del rapte d’Europa i s’utilitza com a metàfora del segrest que viu l’ideari comunitari arran de la crisi econòmica, social, política i de valors que la sacsegen. El punt de partida de l’exposició és la instal·lació ‘The History of Europe’ de Jimmie Durham. Posa en diàleg una pedra mil·lenària i una bala de 1941. Una pedra com a símbol d’alguna cosa que talla i una bala, que mai va arribar a utilitzar-se, destinada a la Segona Guerra Mundial reflexionen al voltant de la complexa identitat europea.

Pel que fa a la correspondència, Prophetia es qüestiona el diàleg entre els ciutadans i els seus representants; entre el projecte col·lectiu, la seva deriva política i la realitat que en resulta. Una potent crisi econòmica, política i social sacseja el territori i fa trontollar les estructures del sistema actual. A ‘Brindis’, els artistes Luiz Simoes i Sabina Simon estableixen un paral·lelisme entre la freqüència que es va generar a l’Univers com a ressò del suposat Big Bang i la copa de vidre com a símbol de benestar social, la qual explota en augmentar la seva pròpia freqüència. L’acció crea un clímax cíclic d’un ordre polític, econòmic i social que en el seu procés d’expansió màxima arriba al col·lapse.

En darrer terme, la mostra introdueix el concepte de responsabilitat com a actitud i com a eina per constituir els ponts que salvin aquests abismes. Els artistes i pensadors aplegats a Prophetia exerceixen una acció compartida de responsabilitat vers la realitat a través de les seves obres. 'Blinda', de Jorge García, per exemple, remet als murs que s’han alçat de manera recurrent (de la Grècia clàssica als de Ceuta i Melilla). Sobre el filat enrotllat descansa en lletres lluminoses el lema 'Post-Optimism'. I entorn a la fal·làcia de la lliure circulació de persones, Mateo Maté realitza l’espai escultòric 'Area restringida (Europa)' utilitzant els mateixos dispositius amb què es controla el pas d'individus dins els aeroports i altres espais públics.

La diversitat d’orígens dels artistes representats a la mostra fa que hi conflueixin punts de vista i sensibilitats molt diferents. Com a conjunt expositiu, Prophetia posa en diàleg diferents llenguatges –instal·lació, vídeo, fotografia, escultura, dibuix- i reuneix peces d’altres artistes com Anri Sala, Daniel G. Andújar, Chus García-Fraile i Antoni Muntadas. El projecte es completa amb una publicació que inclou textos de Bojana Kunst, Ingrid Guardiola i Srećko Horvat, entre d’altres. Per aprofundir les reflexions de Prophetia, l’exposició s’acompanya d’un programa d’activitats en què destaca el cicle de tertúlies ‘Parlem d’Europa’. Artistes i autors de la publicació compartiran amb el públic la seva visió sobre el projecte europeu.

Abans no es produís el canvi de govern i Vladímir Putin no decidís actuar sobre Crimea, el filòsof Bernard-Henry Lévy deia als ciutadans opositors que es mantenien dempeus a la plaça Maidan de Kíev: “Vosaltres teniu un somni que us uneix i el vostre somni és Europa. No l’Europa dels comptables, l’Europa dels valors. No l’Europa dels buròcrates, l’Europa de l’esperit. No l’Europa cansada de si mateixa que dubta de la seva vocació i del seu sentit.” És aquesta la reflexió que mou Prophetia: Què és ara el somni europeu? Existeix? Sobre quins valors se sustenta? Quin és la seva vocació i el seu sentit? Quina és la situació actual del projecte europeu?

Aquestes i altres preguntes es troben a la base de la mostra Prophetia, una aproximació des de l’art i el pensament a la construcció de l’Europa dels nostres dies. L’exposició no ofereix respostes esperançadores ni receptes miraculoses per fer front a la incertesa, sinó una lectura directa i sense embuts de les debilitats i els fracassos de la Unió Europea. Segons la seva comissaria, Imma Prieto, “no es tracta aquí d’endevinar el futur, sinó de decidir com volem viure’l sense deixar d’analitzar alguns aspectes que ens descobreixen errors del passat i del present”.