“Es pensa que el Drap Art és bricolatge ajuntant quatre escombrarietes”

Tanja Grass, és la fundadora i directora de l’associació de reciclatge creatiu Drap Art que des de 1995 es deixa veure anualment a Barcelona. L'actual edició del seu festival ha estat l'onzena realitzada al CCCB, on a més de projeccions, tallers, mercats i altres activitats, l'exposició segueix sent un dels grans atractius de l'esdeveniment. Amb Mariscal, Antúnez o Pichler al capdavant, enguany la mostra ha reunit un variat i abundant nombre d'altres artistes que han trobat en els materials reciclats una forma de fer i d'expressar-se. Sorprèn veure la varietat de manifestacions i temàtiques d'un estil artístic -o més aviat d'una forma de fer o simplement de proveir-se— que carrega amb l'etiqueta 'de ser coses trobades a les escombraries i ajuntades sense qualitat artística'. Fer una passejada entre les peces exposades va ser la millor manera també de reciclar-se en els prejudicis. Finalitzada la mostra, hem parlat amb la seva directora.

Quin tipus d'artistes participen en una mostra com Drap Art?

Aquest any hem seleccionat 25 projectes. A més comptem amb les col·laboracions d'altres entitats culturals com la galeria N2 que ha portat a Víctor Mida i Paco Soria, el festival Pronóstica de Menorca i el RIscARTI de Roma que han sumat els seus artistes i el Fòrum Cultural d'Àustria que aporta 2 fotògrafs. També hi ha hagut gent vinculada des dels començaments a Drap Art i a la ciutat de Barcelona. Aquest any destaquen artistes que considero pioners en temes de reciclatge com Ángel Orensanz, Marcel·lí Antúnez -amb La Fura dels Baus va treballar molt amb residus i espais en desús- i Javier Mariscal, que en els 80 va realitzar una exposició fantàstica a Vinçon amb materials reciclats.

Quin és el criteri de selecció de les obres per estar a la exposició al CCCB?

Bàsicament han de tenir alguna relació amb el reciclatge: o estan fetes amb materials reciclats o tracten temes vinculats a aquest, com les del fotògraf Robert Staudinger o Klaus Pichler. El projecte One Third de Pichler, per exemple, tracta el malbaratament alimentari basant-se en una declaració de la FAO que diu que a Occident un terç del menjar es llença a les escombraries. Ha realitzat unes fotografies d'estudi amb menjar podrit que resulten uns bodegons preciosos.

En les peces trobem bellesa, ideologia, pragmatisme?

Hi ha una mica de tot. Hi ha artistes que comencen i que al no tenir diners treballen amb els materials que troben. Treballant amb aquests s'adonen de la quantitat de coses que es tiren, que els recursos naturals d'aquest planeta són limitats i s'estan esgotant, que els estem consumint a un ritme vertiginós... Llavors es pregunten com acabarà l'assumpte.

I en termes artístics, podem seguir una genealogia del Drap Art...

Picasso ja va fer en els anys 20 alguna obra amb materials reciclats; el màxim representant és Duchamp i els objet trouvé, també ho veiem en l'Art Brut, en Dubuffet, en l'Art Povera, en Pistoletto i la butaca de carret de supermercat, en Fluxus, en els dadaistes i Kurtz Schwitters... Avui dia és un recurs de qualsevol artista. Una de les característiques que diferencia els que treballen amb materials reciclats d'altres artistes contemporanis és que tot s'ho fan ells mateixos: són els seus propis dissenyadors i artesans. Quan treballes amb aquests materials hi ha un procés que funciona a la inversa: tens una idea del que vols fer però, alhora, la matèria et diu el que vol que tu facis amb ella; primer has de trobar els materials, després veure com s'adapten a aquesta primera idea que tenies.

Hi haurà una història darrere per arribar a aquesta forma de fer?

Això del reciclatge seria un terme nou però darrere hi ha una gènesi que comença a finals del segle XIX amb la industrialització. Quan es comença a produir en massa, també es comença a crear residus. Amb l'excedent de material, neix el terme de reciclatge. Abans tampoc existia el concepte d'escombraries, no es creaven residus en massa i no hi havia un sistema de recollida, la gent ho reciclava tot a casa seva i li donava un nou ús ... En els anys cinquanta es deia que en mig segle l'ésser humà havia creat més objectes que en els 2.000 anys anteriors ... seixanta anys després, això s'ha multiplicat molt més.

La gent que ve a les exposicions veu peces artístiques o albira tota la idea que hi ha de fons?

Si bé el primer criteri de la mostra de Darp Art és que les peces tinguin a veure amb el recicleje, l'immediatament següent és que siguin art, que tinguin qualitat. Si vols sensibilitzar la gent sobre el tema del reciclatge i presentes obres mediocres, anem malament. Per cridar l'atenció i que s'introdueixin en el tema, has de donar-los coses ben fetes. Hi ha el problema que es pensa que això del reciclatge artístic és bricolatge ajuntant 4 escombrerietes i cal demostrar que no és així, que hi ha uns artistes fent coses molt xules ... Les motos de Mariscal estaven el 2007 a ARCO!

Hi ha un circuit de compradors d'aquest tipus d'art?

Hi ha alguns col·leccionistes als quals els agrada el tema, però no és una cosa generalitzada. Pel que fa a venda, aquí encara ens falta millorar. A la mostra ve gent de molts tipus, des de famílies amb avis i fills fins a gent de l'àmbit del medi ambient i reciclatge, de l'art i del disseny... Els col·leccionistes no han trobat el camí fins aquí i tant de bo el trobin aviat perquè volem vendre. L'obra d'art és molt difícil de vendre ja que té un públic molt específic i el públic en general potser no té el poder adquisitiu per comprar-se una. Però sí que tenim un mercat paral·lel on es venen petits objectes d'art, disseny, artesania ... i aquí sí que hi ha un públic fidel que ve a comprar els seus regals de Nadal.

Creus que la gent d'aquest país té la sensibilitat recicladora desenvolupada?

La Guerra Civil va fer molt de mal. En aquell temps la gent que la va viure no tenia res i potser sí que va ser gent molt estalviadora i recicladora; però, la següent generació ho volia tot nou i res de segona mà. Per això a Espanya la segona mà ha estat una cosa que mai ha funcionat bé. La gent ha estat força reticent a aquest tema i gràcies a la crisi actual això està canviant: per a la nova generació, que no té recursos, vendre i comprar els seus objectes de segona mà comença a ser més normal. Així mateix, el reciclar per fer art o disseny, també està tenint una resposta més positiva.

Algun apunt sobre polítiques estatals, reciclatge i reutilització?

És un tema complex perquè en començar a generar residus cal començar a desenvolupar un sistema de recollida i reciclatge. Quan va començar fa 20 o 30 anys es tiraven a un abocador i amb el temps ens vam adonar que això generava uns líquids molt tòxics. Ara hi ha tota una indústria del reciclatge: vidre, alumini, plàstic, paper... Però hi ha molts altres materials, sobretot mixtes, que no es poden reciclar. A més de que és un procés molt costós. A Barcelona s'està reciclant un 30%, que no és molt, i trobo a faltar una cosa que es fa en moltes ciutats d'Europa: els centres de materials per a artistes, escoles, escenògrafs... Als EUA estan molt estesos i, per exemple, els diumenges en els punts verds es fa una mena de mercat on la gent pot fer tallers o emportar-se coses.

Aquí no serà per falta d'idees ...

Tenim una proposta en marxa i hi ha interès de l'Administració per dur-la a terme. Estem buscant un lloc com La Llotja del carrer Avinyó, que porta anys tancada. És un equipament cultural del barri que pensem que hauria de tornar a obrir-se per moltes associacions del barri. Al centre de Barcelona és complicada la supervivència dels col·lectius ja que el preu dels lloguers ha pujat molt pel turisme. Volem un centre on s'imparteixin tallers i aprenguis a dissenyar el moble, aprenguis a utilitzar les eines per realitzar-lo… i, un cop preparat, t'ho puguis endur. En definitiva, un petit Ikea de materials reciclats.

Tanja Grass, és la fundadora i directora de l’associació de reciclatge creatiu Drap Art que des de 1995 es deixa veure anualment a Barcelona. L'actual edició del seu festival ha estat l'onzena realitzada al CCCB, on a més de projeccions, tallers, mercats i altres activitats, l'exposició segueix sent un dels grans atractius de l'esdeveniment. Amb Mariscal, Antúnez o Pichler al capdavant, enguany la mostra ha reunit un variat i abundant nombre d'altres artistes que han trobat en els materials reciclats una forma de fer i d'expressar-se. Sorprèn veure la varietat de manifestacions i temàtiques d'un estil artístic -o més aviat d'una forma de fer o simplement de proveir-se— que carrega amb l'etiqueta 'de ser coses trobades a les escombraries i ajuntades sense qualitat artística'. Fer una passejada entre les peces exposades va ser la millor manera també de reciclar-se en els prejudicis. Finalitzada la mostra, hem parlat amb la seva directora.

Quin tipus d'artistes participen en una mostra com Drap Art?