Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

Els límits de la cobdícia humana

La crisi econòmica actual fa que ens preguntem quina relació tenim amb els diners. En parlem sovint, pensem quin valor els donem en el conjunt de la nostra vida, com empenyen o dificulten el dia a dia, com ens afecten. La dimensió social del sistema en què estem immersos toca doncs, directament, la intimitat de cadascú, la dimensió emocional. I aquesta dimensió és la matèria sensible per a la proposta que el Teatre Lliure va fer a Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victoria Szpunberg.

El plantejament es teixeix a través d'un mateix personatge, Dylan Bravo, que creua les tres obres, cadascuna d'elles representa un moment de la seva vida, en un recorregut emocional a través del materialisme. La trilogia planteja un mapa sobre els límits íntims del que cadascun està disposat a fer per diners, i ho fa a partir de la cultura, l'entorn social i la vida en parella, que articulen temàticament els tres espectacles.

La primera de les propostes, 'Mammón', podrà veure's del 10 al 26 d'abril, i explica com a prop de l'antiga Khalpe, actual Alep, dues famílies conviuen en harmonia admirant la bellesa natural de l'entorn, però l'arribada d'un home misteriós altera la pau. 'Hem aprofitat per parlar de conflictes actuals que són motivats pels diners', diu Nao Albet, que ha relatat que aquesta història parteix d'un mite fenici, actualitzat, que permet abordar la qüestió de la Síria actual, immersa en una cruel guerra.

'Cleòpatra', d'Iván Morales, explicarà, del 6 al 24 de maig, amb la interpretació d'Anna Azcona, Clàudia Benito i Manel Sans, com Dylan, després de viure quinze anys a la Babilònia dels baixos fons, torna a Barcelona per desintoxicar-se del sexe de pagament i de la cocaïna, i acaba llogant una habitació al Poble Sec. 'És una obra de teatre per parlar del que està passant aquí i ara', ha comentat Morales, que va passar un any documentant-se i cinc mesos preparant l'estructura de l'obra.

L'últim muntatge, del 4 al 21 de juny, 'L'onzena plaga' té dues lectures: la primera, una plaga de rates, extreta de quan l'autora del text Victoria Szpunberg va haver de superar la fòbia a aquests animals, i la segona, una plaga sistèmica, invisible que ho converteix tot en una mercaderia, fent al·lusió als diners. 'Una plaga és més pragmàtica i fòbica i l'altra és més invisible i perillosa', ha alertat l'autora, que ha escrit un text coral sense un clar protagonista més enllà del personatge comú de Dylan, ple d'elements onírics i grotescs.

La crisi econòmica ha fet que augmenti la preocupació pels béns materials, o per l'absència d'ells, per la qual cosa 'Tot pels diners' explorarà aquest tema proper i d'actualitat, en un intent d'atreure a nous espectadors al teatre. Un projecte insòlit, no només pel format, una mateixa temàtica des de tres mirades diferents, sinó perquè La Brutal, una companyia privada, és la que ha projectat tot el cicle sencer que després acull i coprodueix un teatre públic.

La crisi econòmica actual fa que ens preguntem quina relació tenim amb els diners. En parlem sovint, pensem quin valor els donem en el conjunt de la nostra vida, com empenyen o dificulten el dia a dia, com ens afecten. La dimensió social del sistema en què estem immersos toca doncs, directament, la intimitat de cadascú, la dimensió emocional. I aquesta dimensió és la matèria sensible per a la proposta que el Teatre Lliure va fer a Nao Albet, Marcel Borràs, Iván Morales, David Selvas i Victoria Szpunberg.

El plantejament es teixeix a través d'un mateix personatge, Dylan Bravo, que creua les tres obres, cadascuna d'elles representa un moment de la seva vida, en un recorregut emocional a través del materialisme. La trilogia planteja un mapa sobre els límits íntims del que cadascun està disposat a fer per diners, i ho fa a partir de la cultura, l'entorn social i la vida en parella, que articulen temàticament els tres espectacles.