Enric Palau (Sónar): “Intentarem buscar sinergies com hem fet amb tots els governs municipals”

Al Sónar ja no es ve només per l'aspecte cultural o lúdic: ara pots venir a formar-te, a intercanviar idees i a fer negoci. Ha començat la seva 22a edició amb gairebé tantes actuacions (143) com activitats agrupades entorn del congrés d'indústries creatives digitals Sonar+D (unes 150). Amb tot, i malgrat el gruix del programa extramusical, amb el qual el festival vol convertir-se en un esdeveniment de 360 graus, la música segueix portant la veu cantant. Un cartell que proposa una extensa agenda a través de l'electrònica de masses, el pop amb rivets sintètics, les penúltimes mutacions del hip-hop, la nostàlgia dels vuitanta, els espectacles tecnològics i els nous fenòmens de l'univers digital.

Com heu confeccionat el cartell de l'edició d'aquest any?

En base a la qualitat, l'espontaneïtat i els treballs específics d'artistes que presentaran projectes aquest any. Aquesta és una primera línia que té una rellevància especial. Gent molt concreta que a més farà molt pocs concerts i són complicats de veure. Tenir a uns Chemical Brothers representa revisar l'electrònica que ha arribat a un públic més ampli. Van ser els artífex del que es va anomenar techno per a les masses i amb un sentit d'espectacle. Al Sónar presentaran el seu nou show, Born In The Echoes, amb un espectacular desplegament de mitjans. Sempre hi ha algun clàssic, és important que les coses mai passin perquè sí, i Duran Duran segueixen influenciant el món de la música pop que es fa avui. Autechre, per exemple, un altre clàssic que influeix en la gent que vol fer música més rebuscada, algorítmica i especial dins l'electrònica experimental.

Un cartell divers que toca molts angles...

La vinculació dels artistes amb la tecnologia, angles sonors i musicals, estils com la renovació de la música negra a través del rap i el grime amb Dj Sliink, Gramatik, Zebra Katz i Salva, artistes amb discurs propi al voltant del rock com Róisín Murphy, Hot Chip i Owen Palet que actuarà per primera vegada al festival i, finalment, binomis o trobades artístiques molt pròpies del festival on el fet tecnològic hi és molt present. Aquestes parelles tecnològica-artística com el cas de Flying Lotus que presentarà també un show immersiu en 3D i pantalla doble, creat juntament amb els artistes visuals Strangeloop i Timeboy. Ens arrisquem, anem més enllà, amb els formats d'espectacle i jugant amb les noves possibilitats del recinte que varem estrenar fa tres anys. Seguim experimentant les possibilitats i formatejant el festival.

Aquestes altures no descobrirem el potencial de la indústria musical britànica. Aquesta és una de les edicions amb més accent brit?brit

Dels grans noms, Duran Duran i Chemical Brothers són dos referents de la música britànica. Volíem tenir gent molt rellevant que avui expliquin coses noves, que tornin per explicar-les de manera diferent. Estem parlant de Róisín Murphy, Hot Chip, Jamie XX, cares noves i no tant noves. Diria que té un pes també l’àmbit britànic més nou, connectat amb les músiques d’arrel negra. Són aquells productors que han optat per fer una volta de rosca més a les músiques jamaicanes vinculades a l’electrònica i les primeres figures del mainstream americà com Katy Perry o Kanye West. També noms no tant coneguts com Tourist, Kindness o Sophie. Mil cares que provenen de les Illes Britàniques amb molta personalitat.

Parlant d’arrels negres i les mutacions del hip hop … El trap està conquistant el món?

Hi ha gent que ha dit que el trap és el nou pop. Aquest que s’està vehiculant com a banda sonora dels anuncis de cotxes que estem veient a la televisió. És una dada que confirma que estem davant un estil de música que està transgredint d’una manera molt curiosa i molt pròpia dels nostres temps. No estem parlant d’artistes que disposen d’àlbums reconeguts per la indústria tradicional, sinó que estem parlant d’artistes que divulguen i connecten amb el seu públic a través dels nous mitjans. A$AP Rocky, DJ Sliink, per citar-ne alguns, són els reis del youtube, spotify, soundcloud. És el seu habitat. Per primera vegada a nivell d’escena local hi ha gent que s’hi ha afegit des del principi. Tenim a PXXR GVNG, ¥€$Ø i Will Blake amb estils vinculats a les noves maneres de la música negra.

Com es traduirà la presència d’artistes locals aquest any?

És molt interessant confeccionar el cartell d’artistes locals perquè no hi ha una escena estilística concreta com el house filtrat de París dels 90 o una movida madrileña que també tenia un so propi vinculat al rock i el rockabily. L’escena barcelonina no té un denominador comú artísticament i no podem parlar d’escena més enllà que combiuen i alguns treballen plegats. Més aviat són personalitats rotundes i molt interessants a nivell artístic. Pional no té res a veure amb PXXR GVNG. No hi ha una unificació, no estem parlant d’un sol estil, estem parlant de molts estils, de Fernando Lagreca, Desert... Tenen molt poc a veure però cadascú està definit en una manera de fer peculiar i amb una llarga trajectòria en l’àmbit internacional, per exemple Francesco Tristano. Personalitats contundents que centren tota una carrera i que el festival els hi ofereix una plataforma per treballar plegats.

Una de les inquietuds del festival és impulsar la recerca de nous llenguatges. Què oferirà SonarPLANTA i la instal·lació RGB/CMY Kinetic de l'estudi berlinès ART+COM?RGB/CMY KineticART+COM

És un repte perquè aquest ho estrenem. És una instal·lació feta expresament per presentar al SónarPLANTA inspirada en aquesta idea de la Fundació Sorigué i tot el que envolta als espais que rodejaran el projecte PLANTA de Balagué. És un encàrrec de gran format que treballa l’estètica i la vinculació amb la tecnologia. RGB/CMY Kinetic és una instal·lació audiovisual de grans dimensions que funciona com a escenari per a una coreografia de llums. La peça s’estructura com un diàleg entre els colors primaris i els additius, impulsat per 5 discos reflectants suspesos a l’aire i activats per una maquinària de força i precisió industrial. La música de la peça és obra del compositor islandès Ólafur Arnalds, que agafa el torrent de dades produït pel moviment dels discos, unint so i moviment en un tot indivisible. Ell explica que ha composat música per una coreografia. Per tant ha creat una coreografia per unes màquines que estan programades pel col·lectiu berlinès ART+COM. Donem una oportunitat a aquests artistes, possibilitats tècniques i un suport per treballar, un espai important i una plataforma transversal i contundent com és la del festival per ensenyar aquesta peça.  

Què us ha proporcionat després de celebrar dues edicions el nou recinte de Fira Montjuïc?

Nosaltres amb el CCCB i el MACBA varem tenir una complicitat conceptual i de creixement de l'esdeveniment absolutament imprescindible. No seriem aquí sense la gent que ens ha recolzat com en Josep Ramoneda al capdavant. Després de vint anys ens va semblar que ja havíem donat totes les voltes possibles. Això ens va obligar a crear nous formats i que fóssim capaços d'explicar el festival d'un altre manera per poder fer coses que no ens podíem imaginar al Raval. El nou recinte de Fira Montjuïc destaca per l'amplitud i la versatilitat. Ens podem moure en llibertat. La nostra intenció no és posar més públic sinó dotar els espais de més qualitat, més possibilitats en els continguts. Estem encara adequant els diferents espais que permeten que Sónar+D guanyi una identitat pròpia com a congrés. Aquest any, per exemple, gràcies a un nou espai tindrà més presència i qualitat. Que el recorregut dels professionals i el públic, al voltant de tots aquests continguts, entorn la creativitat, la tecnologia i el negoci, sigui encara més evident, es faci entendre, sigui més pràctic.

El canvi de govern al consistori barceloní demanarà una revisió de l’encaix del festival a la ciutat?  

El Sónar fa més de vint anys que ha trobat l’encaix a la ciutat i com hem fet amb tots els governs municipals intentarem buscar sinergies i generar cultures compartides aprofitant les possibilitats de la ciutat i del país. Sovint hi ha gent que diu que el Sónar fa política cultural en el sentit que aposta per la innovació i per donar sortida a discursos que expliquen maneres de fer. El fet tecnològic ens fa específics, Sónar+D ens fa créixer cap a un congrés que pretén explicar i fer participar a la gent no només en el fet creatiu i tecnològic. Per tot plegat, com hem fet fins ara, ens ha de permetre trobar punts en comú, línies programàtiques, amb qui vulgui governar Barcelona aplicant polítiques culturals. Som cultura, tecnologia, negoci i toquem àmbits socials. Estem parlant de creadors i de gent que viu aquí. El Sónar és important perquè és inspiracional per molta gent que s’està plantejant què vol ser quan sigui gran. És un punt de trobada per a creadors, tecnòlegs i amants de la música. El festival és un referent a nivell mundial. Nosaltres no farem res que abans no hàgim ja fet com ara buscar el diàleg i la complicitat amb les institucions.

        

 

        

 

Al Sónar ja no es ve només per l'aspecte cultural o lúdic: ara pots venir a formar-te, a intercanviar idees i a fer negoci. Ha començat la seva 22a edició amb gairebé tantes actuacions (143) com activitats agrupades entorn del congrés d'indústries creatives digitals Sonar+D (unes 150). Amb tot, i malgrat el gruix del programa extramusical, amb el qual el festival vol convertir-se en un esdeveniment de 360 graus, la música segueix portant la veu cantant. Un cartell que proposa una extensa agenda a través de l'electrònica de masses, el pop amb rivets sintètics, les penúltimes mutacions del hip-hop, la nostàlgia dels vuitanta, els espectacles tecnològics i els nous fenòmens de l'univers digital.

Com heu confeccionat el cartell de l'edició d'aquest any?