Es fan dir les 'filles de Reykjavík' -això és el que significa el seu nom- i són un col·lectiu de hip hop femení sorgit per corregir la clamorosa absència de veus de dona en l'escena rap islandesa. Formades el 2013 arran de l'èxit d'una vetllada de micròfons oberts que convocava a raperes, aquest col·lectiu de més d'una dotzena de MC no ho ha tingut fàcil per fer-se un lloc en una escena dominada pels homes, els quals, afirmen elles, no van rebre amb massa esportivitat la competència femenina. Però aquest grup de raperes tenien coses per dir, i amb els seus versos han cridat consignes feministes, apropant-se en les seves lletres a temes com la corrupció política, la cultura de la violació o l'apoderament de la dona. Aprofitant la visita a La Mercè i avançant-nos al que promet ser un concert entretingut hem conversat amb les 'filles de Reykjavík'.
Com van aconseguir fer-se un lloc en una escena poblada per homes?
Quan vam començar no hi havia espai per a nosaltres. No ens volien. Però hem acabat trobant l'espai. I ara només formem part de l'escena. Ens vam fer molt famoses a Islàndia. I totes érem amateurs, per la qual cosa era molt fàcil criticar-nos. Però també vam ser pioneres, perquè érem les úniques dones de l'escena islandesa de hip hop i vam aprofitar que l’escena començava a créixer.
Consideren que la seva música és una forma d'activisme?
En certa manera ho és ineludiblement. El sol fet de ser quinze dones cantant a l'escenari és un tipus d'activisme. I d'aquí partim: de la necessitat de crear la nostra veu a la societat.
Per què fan servir el rap?
Especialment perquè el gènere està completament dominat pels homes i sol ser molt masclista. És bàsicament punk. No sabíem rapejar, però ho vam fer de totes maneres i això d’alguna manera és activisme.
Quins temes solen tractar les seves cançons?
Tot, des de política a sexe anal. Hem escrit cançons molt diverses. Per nomenar alguns temes, vam escriure una cançó sobre violència sexual anomenada DRUSLA (Slut) o una cançó sobre la corrupció islandesa anomenada Blamm Blamm Blamm.
Molts islandesos pensen que donen mal exemple a les noies joves.
No ens agrada que altres enceguin la nostra veritat com a dones. No podíem fumar cigarrets a les fotos perquè donàvem mal exemple a les joves. Ens van pressionar molt i ens preguntàvem, i si corrompem tots els nens d'Islàndia?. Aviat, vam adonar-nos que si volíem donar exemple, potser les noies joves no necessitaven referents. La bona educació comença amb conductes socials prohibides per la societat.
Canten en islandès. Els preocupa que els estrangers no entenguin el seu missatge?
Realment ens agrada que la gent no entengui el que estem dient. No perquè el que estem fent no sigui important, o no és bo, sinó perquè creiem que la nostra energia i la nostra manera de comportar-nos a l'escenari es tradueixen molt bé. El reconeixement que hem obtingut a l'estranger ho ha demostrat. Confiem plenament en el públic, no han d'entendre el nostre llenguatge per entendre el que estem dient.
Han aconseguit treure’s l'etiqueta de banda feminista?
És estrany que la gent ens identifiqui com una banda feminista. No volem ser una banda feminista, però som moltes dones, som fortes en un espai dominat per homes, parlem de molts temes. No ens agrada quan el públic i els mitjans de comunicació ens etiqueten com a grup feminista.
Com es conviu en un col·lectiu tan ampli?
Ens caiem bé i desitgem que això continuï. Som moltes i podem crear i fer concerts d'una manera molt singular. El que també fa que sigui fàcil és que en general escrivim música en grups més reduïts (solos, duos, trios) i després ho donem tot quan ens ajuntem. Si hi ha alguna cosa difícil és crear el repertori i assegurar que totes hi puguem participar. És tot un repte!.
Què opinen sobre l'estat actual de l'escena musical d'Islàndia?
L'escena musical a Islàndia està molt viva. El hip hop islandès és molt més mainstream. Lamentablement encara sembla que a les dones no se'ls dóna tot el suport, sobretot en aquesta escena en particular, però tenim l'esperança de canviar això per sempre.
I què pot esperar la gent d'un concert de Reykjavíkurdætur?
Que no ens importa ofendre't i que no ens importa que ens ofenguis.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
