Els traumatòlegs de l'Hospital Clínic hauran d'operar les fractures del terç proximal de fèmur en el malalt geriàtric a l’Hospital del Sagrat Cor, propietat de l’antiga Capio, de titularitat privada. I això es produeix després que la Direcció Mèdica del Clínic hagi desobeït l'assemblea de metges i hagi tirat pel dret.
El Conveni Marc que regula aquesta “Aliança Estratègica” és una mostra de les derives provocades pel confusionisme d’interessos públics i privats en la sanitat. Segons aquest document, “el projecte es desenvoluparà per línies de treball, amb la constitució d’equips interdisciplinaris formats per professionals d’ambdues institucions, amb l’objectiu de treballar de manera absolutament integrada (..), per prestar assistència a pacients de CatSalut, privats i d’asseguradores indistintament a un o l’altre hospital”.
Aquest objectiu es materialitzarà en què professionals dels serveis públics passaran a treballar pel sector privat i contribuiran amb la seva feina, experiència i formació al lucre de l’empresa privada.
També és així com els seus pacients, que fins ara provenien del CatSalut -aquells que no volem i no podem acudir a la sanitat privada-, ara seran també “pacients privats i d’asseguradores”. Sí, l'hospital públic -després de la tocada duríssima de les retallades- també atendrà els pacients de la sanitat privada fruit d’aquest conveni.
L’aposta ideològica del Conseller Boi Ruiz, que ha consistit en el tancament de serveis hospitalaris, llits i quiròfans, així com de les urgències nocturnes d’alguns dels Centres d’Atenció Primària, en la precarització de les condicions laborals de les professionals, la subordinació del transport sanitari als guanys de les empreses privades, la nova reorganització territorial emparada en les RAT (reordenacions assistencials territorials) està aconseguint el que pretenia, simple i senzillament, precaritzar la sanitat pública i donar negoci a la privada.
La prova? Doncs els més de 100.000 afiliats en 2012 a les mútues sanitàries privades, els 127 milions de euros que ha facturat Capio (IDC Salud) del pressupost de la sanitat pública o la bossa de clients/pacients que la sanitat privada aconsegueix mitjançant aquestes derivacions amb els quals obtenir beneficis, per posar tres exemples molt concrets de molts, de moltíssims per desgràcia..
Però és que a l'Hospital Clínic, i sobretot després de la relació de subjugació d'aquest amb el Sagrat Cor, s'han donat, totes les irregularitats del model sanitari català: a) la sociovergènciasociovergència sanitària, no oblidem que és el Tripartit qui comença la privatització soft, ells en diuen col·laboració entre l'Hospital Clínic i el Sagrat Cor l'any 2008 i és CiU qui la consolida en “convenis de privatització” posteriors; b) les portes giratòries, recordem que Capio va fitxar el 2011 a l'exdirector general de l'hospital Clínic, Raimon Belenes, només dos anys després que el centre sanitari i la companyia signessin una “aliança estratègica” que contempla l'intercanvi de professionals i pacients; c) la complexitat jurídica de la relació, derivada d'uns convenis redactats de manera molt oberta, poc precisa i amb un biaix d'informació necessària important; d) opacitat en la relació, a hores d'ara encara intentem trobar el conveni original que fixa la derivació general d'activitat; e) precarització i retallades al servei públic per donar negoci i per tant privatitzar i un continu drenatge de recursos que no s'esgota amb la derivació de pacients, que ara afecta a les i els professionals, les infraestructures, etc
Ara, la pregunta que ens hem de fer veïnes i veïns de l'Eixample, pacients i usuàries de la sanitat pública, professionals de la sanitat, i en general totes les classes populars, és fins on permetrem aquest dessagnament, i què podem fer per aturar-lo.
Nosaltres entenem que la desobediència del col·lectiu mèdic és vital, és vital que no operin en la privada. També ho és la dels pacients en negar-se a ser operats al Sagrat Cor, no s'operarà cap pacient en l'hospital privat contra la seva voluntat. També la de totes nosaltres en donar suport als i les que desobeeixin, en participar activament en qualsevol acció o campanya de protesta, en estar pendents i actius de què podem fer cadascuna de nosaltres per aturar aquesta subjugació del servei públic de salut al servei de les empreses privades de sanitat, al servei de les multinacionals com Capio (IDC Salud).