La incansable lluita dels veïns en defensa de l'Hospital de Bellvitge

Plogui o faci una calor sufocant. Cada dimecres, un grup d’usuaris de la sanitat pública i veïns de l’Hospital de Bellvitge es concentren a les portes del centre per protestar contra les retallades en sanitat. Sempre tenen alguna cosa nova per la que aixecar la veu, quan no és el tancament d’una unitat són els retards a les llistes d’espera, la desaparició de llits aprofitant les vacances d’estiu o, l'última, els col·lapses a les urgències que, tot i estrenar edifici fa poques setmanes, mantenen els mateixos recursos insuficients per pics de demanda d’un hospital que atén a una població potencial de més d’un milió de persones.

Sindicats de metges i d’infermeria són visibles a totes les manifestacions però el paper del moviment veïnal és fonamental per mantenir viva la flama de la protesta. Estan acostumats a lluitar. El barri de l’Hospitalet de Llobregat que dóna nom a l’hospital l’han millorat durant 50 anys a base de protestes i tenen clar que no pensen deixar de concentrar-se setmanalment fins que no cessin les retallades del govern català en matèria de sanitat. De fet, quan les protestes dels professionals iniciades fa més de tres anys van començar a fluixejar, ells van agafar el relleu i des de llavors no han abandonat.

Mantenen la força de quan van tancar-se dia i nit en un ambulatori del barri que la conselleria de Salut volia tancar en la primera tongada de retallades del govern de CiU. Van obligar a que Boi Ruiz donés marxa enrere i mantingués alguns serveis en un ambulatori que volia convertir en oficines. Va ser una victòria del moviment veïnal i alhora el va reactivar després d’anys en els que havia perdut pistonada. Els vells guerrers del barri van tornar a donar guerra i no estan disposats a deixar-ho córrer.

Una persona que exemplifica bé això és Roque Fernández, president de l’associació de veïns de Bellvitge. “Estem fins el gorro de les retallades”, diu amb contundència abans de passar a enumerar un memorial de greuges que tampoc s’oblida de la situació professional dels treballadors de l’hospital, que “també són víctimes de les retallades, pateixen un gran estrès però estan donant la cara i fent tot el que poden”. Fernández recorda que l’hospital de Bellvitge ha estat sempre a les primeres posicions dels rànquings espanyols i reconegut a nivell internacional: “Bellvitge era la joia de la corona i s’està perdent la qualitat a passes de gegant”, resumeix. Fernández, armat amb un megàfon, és dels que es fa escoltar, però al seu costat hi ha una quarantena de veïns que no fallen mai recollint signatures, fent cartells o donant a conèixer als usuaris de l’hospital la situació per la que travessa el centre.

Tot i que són els que ho tenen més a prop, els veïns de l’Hospitalet no són els únics implicats en la defensa de Bellvitge. Els municipis del Baix Llobregat que també tenen aquest hospital com a centre de referència han vist que la batalla també va amb ells. Va quedar palès a la darrera gran manifestació que va concentrar un miler de persones el dissabte passat, amb tres centenars de persones arribades a peu des del Prat de Llobregat, la ciutat veïna que també depèn de l’hospital de Bellvitge. “La sanitat no es ven, es defensa”, és un dels crits de guerra d’Antonio Moreno, un veí del Prat que ha tingut la seva lluita personal des de fa dècades contra la sanitat privada per una mala praxis que va patir. Des de llavors és un ferm defensor de la sanitat pública i no està disposat a que perdi qualitat.

“La sanitat pública és de tots, ens l’estan desmantellant i no podem fer una altra cosa que lluitar per l’hospital de Bellvitge”, diu a les portes de l’hospital, a on es desplaça cada dimecres i quan les circumstàncies ho requereixen. Ell va ser un de les desenes de persones que van fer guàrdies durant els mesos d’estiu per evitar els tancaments de llits a la força plantejat per Salut. Els veïns són conscients de que el seu paper té efectes positius. La mobilització de fa uns mesos va aconseguir frenar el tancament de llits i, el més important, per primer cop en molts anys han aconseguit que totes les unitats que es van tancar per vacances tornin a obrir.

El president de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet, Manuel Piñar, posa el punt d’autocrítica: “Ens falta gent jove en aquesta mobilització però estic convençut de que algun dia això canviarà”. L’altre repte en el que treballen és en el de unificar les diferents propostes relacionades amb la defensa de la sanitat pública a Barcelona i el seu entorn per ser més forts.