UNICEF qualifica de “tsunami social” els efectes de la crisi econòmica global i assegura que poden tenir “conseqüències devastadores”. La persona que ho afirma és l’economista Tomás Jiménez, exfuncionari de Nacions Unides i expert en Relacions Internacionals.
En un estudi, titulat Per una recuperació amb rostre humà i presentat la setmana passada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’hi assenyala que “els infants i les famílies més vulnerables són l’epicentre d’aquest tsunami social” i denuncia que “una de les pitjors cares de la crisi està sent la pujada del preu dels aliments bàsics”. Segons els càlculs de Tomás Jiménez, el 2012 les famílies estaven pagant un 80% més pels aliments bàsics en comparació amb la situació existent abans de l’esclat de la crisi.
Tot i que la crisi econòmica va esclatar als Estats Units i es va traslladar posteriorment a Europa, UNICEF recorda que “ha esdevingut global i fustiga amb força també a molts països en vies de desenvolupament”. Com a conseqüència, “en molts indrets del món, l’augment de la inseguretat alimentària –per l’alça espectacular del preu dels aliments bàsics- i l’atur massiu estan multiplicant exponencialment els efectes que per si mateixos ja eren demolidors”.
Val a dir que la pobresa no és nova per molts països en vies de desenvolupament i que “l’abandonament a la seva sort de milions d’infants i famílies pobres havia començat molt abans que els països industrialitzats comencessin a parlar de la crisi”. Però aquesta situació s’ha agreujat per les mesures d’austeritat i de contracció de la despesa pública que s’han escampat arreu del món, que han reduït tant la inversió en serveis socials bàsics com l’ajuda oficial al desenvolupament, capítol en el qual tant Catalunya com Espanya són capdavanters en les retallades pressupostàries.
En l’estudi es presenten algunes de les conseqüències d’aquest agreujament de la pobresa i la vulnerabilitat arreu del món. Moltes mares i germanes, per exemple, decideixen ser les últimes a menjar en alguns dels països afectats. A algunes llars europees comencen a desaparèixer els esmorzars o els berenars. A Nigèria, hi ha nens que comencen a treballar en horts i mercats als cinc anys.
Amb dades del 2012, d’un total de 179 països estudiats per UNICEF, 133 van reduir la seva despesa pública. A 69 països es van aplicar retallades o limitacions salarials. Van reduir-se o eliminar-se subsidis a 73 països. Els sistemes de protecció social van ser reduïts a 55 països i les pensions es van contenir i retallar a 52.
Perquè la recuperació d’aquesta crisi tingui el “rostre humà” que reclama UNICEF caldria, al seu entendre, que no se centri en la millora d’alguns indicadors econòmics sinó en la recerca del benestar de les persones, en especial dels infants i les famílies pobres, als quals cal atendre de forma explícita i prioritària. També reclama un augment de la inversió pública, ja que la seva retallada permanent arrasa els escassos marges de maniobra de les famílies, i que es prioritzi la destinació social dels recursos disponibles.
Tomás Jiménez lamenta els excessos de les polítiques d’ajust i austeritat: “Aquestes polítiques no només han de considerar si aconsegueixen els seus objectius econòmics sinó també ‘com’ els aconsegueixen i qui es deixen pel camí. En temps de crisi, els drets humans no són prescindibles”.
Pel que fa a la incapacitat dels polítics per rectificar unes polítiques d’austeritat que han causat tot aquest empobriment social, l’autor de l’informe la compara amb la “síndrome de negligència cognitiva”, en la qual una part del cervell no sap què fa l’altra. Una forma tècnica de dir que les dades, les constatacions nombroses i insistents de l’equivocació d’aquesta política els entra per una orella i els surt per l’altra.
En l’acte de presentació de l’informe, que va tenir lloc a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya, hi van participar també polítics i representants d’entitats i administracions amb competències i presència a l’àmbit de l’atenció a infància, com la Creu Roja, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el Moviment de Centres d’Esplais Cristians, la Taula per la Infància i l’Adolescència de Catalunya o els consistoris de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. La directora de Sensibilització i Polítiques d’Infància d’UNICEF, Marta Arias, va recordar que quasi la quarta part de catalans menors de 18 anys viuen per sota del llindar de la pobresa, mentre que Maria Truñó, responsable de Polítiques d’Infància d’aquesta entitat a Catalunya va fer una crida a no acceptar “la fatalitat de l’austeritat” com a única política possible en l’actualitat i a buscar la màxima coincidència entre les entitats que treballen en aquest sector per coordinar-se i fer-hi front.
Sobre este blog
El Diari de la Solidaritat forma parte de un proyecto de periodismo independiente comprometido en la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, contacta con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
