La “mobilitat exterior” de la ministra de Treball expulsa de Catalunya 4.600 joves a l’any

Entre l’any 2012 i el 2013 han marxat a l’estranger més de 4.600 joves catalans. Això suposa que cada mes uns 400 joves fan les maletes per no tornar. Marxen per buscar feina i un futur. Res més lluny de la “mobilitat exterior” amb què la ministra de Treball, Fátima Bañez, ha volgut amagar l'emigració pura i dura. Això ho explica la federació de joves de la UGT de Catalunya, Avalot, en un informe titulat “Generació JESP, Joves Emigrants Sobradament Preparats”, presentat aquest dilluns 27 de maig a Barcelona.

David Garcia, portaveu d’Avalot, resumeix el pitjor de les conclusions del treball. “El més negatiu és que aquesta gent no tornarà”. I per fer aquesta afirmació es recolza en les dades recollides pel sindicar: “una enquesta que se cita en l’informe diu que el 68% dels que han marxat no desitgen tornar i només un 32% pensa que hi haurà possibilitat de reprendre la seva vida laboral a Catalunya en el futur”.

Des de l’any 2009 fins ara el nombre de joves emigrants catalans ha augmentat un 42,46%, cosa que sobta en un país on el més habitual era rebre emigrants més que crear-ne. La raó del creixement de les expatriacions és l’alta taxa d’atur juvenil, que aquí se situa a prop del 40% en el segment de 16 a 29 anys. En segon lloc, en la decisió de marxar hi pesa molt la falta de treball dels titulats i titulades universitàries, que entre 2010 i 2012 han incrementat en més d’un 10% les llistes de l’atur.

Però és que els titulats mitjos o superiors, que fins ara tenien sortides laborals relativament bones, han vist com algunes empreses els exigeixen que acceptin feines per sota de la seva qualificació laboral i salarial, cosa que afecta en la voluntat de molts d’ells d’emprendre una nova vida fora de Catalunya i d’Espanya.

Destrucció de l'ocupació per a joves amb el temor de l'atur estructural

Contra el que molts dirigents sindicats es temien, la reforma laboral no ha suposat només que s’acomiadessin persones grans per a ser substituïdes per joves. La desfeta ha afectat de ple també aquests últims. El darrer any han desaparegut a Catalunya un 15,5% dels llocs de treball ocupats per joves, segons l’Observatori Català de la Joventut.

Entre els aturats, el 18,8% dels joves que demanden feina són desocupats de llarga durada. Això fa pensar a Avalot que si no es canvia la situació aquest fenomen pot derivar en atur estructural. I el ritme no s’atura: en el darrer trimestre les llistes del Servei d’Ocupació de Catalunya s’han incrementat en un 3,9% entre els joves, cosa que situa els índex en el seu punt més alt.

Els joves d’UGT posen el dit a la nafra a l’indicar que un dels punts que empeny els nous emigrants a marxar és la perspectiva d’aconseguir a l’estranger llocs de treball i condicions de vida que permeten una perspectiva de futur. Això contrasta amb la proclamació, molts cops repetida, que les successives reformes laborals aplicades sense consens sindical es feien per acostar les condicions de treball d’aquí amb les europees.

“Aquí s’ha optat per devaluar salaris per a ser teòricament més competitius, però això no s'entén perquè aquestes mesures el que suposen és que la gent més preparada s’en va”, diu Garcia, que ressalta la contradicció entre el que es predica i els resultats.

Per àmbits territorials, d’on més marxen els joves són les comarques de Barcelona i de Girona, seguides de Lleida i Tarragona. Tot plegat coincideix amb els territoris on la formació és més gran entre aquest col·lectiu.

Com acostuma a passar, el problema s’agreuja per al país quan els sectors laborals que a Catalunya pateixen més retallades públiques: docència i sanitat coincideixen amb els àmbits en què als països del voltant hi ha més demanda de personal format.

Els continents on emigren els joves catalans són, en primer lloc a Europa, amb un 42%. Segueix Amèrica del Sud amb un 36% i Amèrica Central i del Nord amb un17%.

Per frenar aquesta sagnia, per als joves i per al país, Avalot proposa la retirada de la Reforma Laboral. La mare de la precarització dels llocs de treball dels joves i de l’augment de l’atur en aquest col.lectiu, segons l’informe. També reclamen que deixi d’aprimar-se la partida de recerca i desenvolupament a Espanya, fenomen que expulsa del mercat local els joves professionalment més preparats.

Reclamen també que el sector financer compleixi amb la contrapartida del seu salvament financer i inverteixi en les empreses locals, especialment les petites i mitjanes. A les empreses, Avalot les insta a practicar el patriotisme. “Haurien de veure els joves com una inversió i no una despesa”.

Entre l’any 2012 i el 2013 han marxat a l’estranger més de 4.600 joves catalans. Això suposa que cada mes uns 400 joves fan les maletes per no tornar. Marxen per buscar feina i un futur. Res més lluny de la “mobilitat exterior” amb què la ministra de Treball, Fátima Bañez, ha volgut amagar l'emigració pura i dura. Això ho explica la federació de joves de la UGT de Catalunya, Avalot, en un informe titulat “Generació JESP, Joves Emigrants Sobradament Preparats”, presentat aquest dilluns 27 de maig a Barcelona.

David Garcia, portaveu d’Avalot, resumeix el pitjor de les conclusions del treball. “El més negatiu és que aquesta gent no tornarà”. I per fer aquesta afirmació es recolza en les dades recollides pel sindicar: “una enquesta que se cita en l’informe diu que el 68% dels que han marxat no desitgen tornar i només un 32% pensa que hi haurà possibilitat de reprendre la seva vida laboral a Catalunya en el futur”.