“En l'àmbit laboral també s'arribarà a fer escrache per denunciar situacions extremes”

Josep Maria Àlvarez, nascut a Alvariza, a Astúries, és metal·lúrgic i secretari general d'UGT de Catalunya des de 1990, fa doncs 23 anys. Aquest és, per decisió pròpia, el seu últim mandat. Ens rep al seu despatx de la Rambla del Raval. Dues fotos presideixen l'estança, una de les brigades internacionals i una altra de Pablo Iglesias, el fundador del sindicat. A l'entrevista se li nota la veterania. De vegades concís, de vegades amb un discurs-riu, se li nota que sap donar titulars.

Que n'opina de la pròrroga pressupostària i com pot afectar als treballadors de Catalunya?

Des de qualsevol punt de vista és negativa. Perquè la pròrroga vol dir més retallades. El conseller Mas Colell ja ho ha dit. Si es vol complir amb el dèficit fixat pel govern espanyol, hi haurà retallades importants. Però també és negatiu perquè aquest govern el que ha fet és furtar un debat parlamentari. L'essència de la democràcia és el debat de pressupostos, que és el més important que té un país. Per tant, la ciutadania no ha pogut saber què pensa fer el govern.

Però ha dit que reclamarà judicialment més ingressos de cara al 2014..

Ho ha embolicat una mica dient que farà una denuncia als tribunals per la manera que ha tingut el govern de Madrid de distribuir l'escreix que li va donar la Unió Europea. Però això ho podia haver fet fa temps. Per tant, a mi em fa l'afecte que no presentar pressupostos és un acte de covardia política.

I que hauria d'haver fet, doncs?

Jo crec que es podia haver aprofitat el moment. Un país com Catalunya, que té el pes que té podia haver aixecat la veu i la bandera a la Unió Europea per tal d'acabar amb la política d'austeritat que ens està arruïnant a tots, els catalans, els espanyols, els portuguesos, i ara sembla que també a la gent del centre d'Europa.

Per tant, sou partidari de fer els pressupostos que calen i afrontar les conseqüències?

És evident! Que hem de fer uns pressupostos austers?, segur. Però d'una austeritat com la de la meva mare. No s'ha de llençar res per la finestra, però els pressupostos han de donar cobertura a les necessitats que té la ciutadania. Cal austeritat, però que ens permeti iniciar el camí de la recuperació. Això vol dir inversió en infraestructures, crèdit per a la petita empresa. Això ens farà entrar en la senda de la recuperació. I quin dèficit suposa? el 2%, el 3% ?, doncs, el que surti..En resum, crec que cal un dèficit que ens permeti cobrir les necessitats i generar expectatives econòmiques.

Després de dues reformes laborals la sensació que pot fer és que es vol deixar desarmats jurídicament als treballadors i només abocar-los a la revolta...

Completament. S'han fet dues reformes laborals i alguns retocs, com l'últim, que no ho és tant de retoc. Finalment, totes aquestes reformes es va prometre que crearien ocupació. El resultat és que des de l'última fins ara hi ha més d'un milió d'aturats més. Per molt que digui el govern, no hi ha cap argument que expliqui que la reforma ha ajudat a evitar destrucció de treball, al contrari. La reforma és el gran instrument per destruir ocupació al nostre país!

Els retocs que diu la ministra que farà, van en la línia d'aplanar més el camí a la destrucció d'ocupació, de forma que els jutges no puguin interpretar la llei, i que quan un jutge ho intenta, el govern aplica una contrainterpretació per la via d'una modificació mateixa de la normativa: això es fer trampa!

Per tant, per aquesta via es pot fer poc?

Jo crec que per aquest camí no aconseguiran els seus objectius perquè la constitució espanyola és garantista. Per tant, abans que el Tribunal Constitucional no resolgui el recurs presentat pel sindicats contra la reforma...

Ara, amb el senyor Pérez de los Cobos presidint el Tribunal..

És que jo crec que en aquest recurs no hauria de participar el president del Constitucional, perquè ell n'és part. És un dels inspiradors d'aquesta reforma . Per tant, crec que està incapacitat per resoldre el recurs. Però tornant al tema, crec que els jutges continuaran fent la interpretació que fan de la reforma perquè és una interpretació que s'inspira en la Constitució.

Vostè ha dit algunes vegades que a més de la reforma hi ha una campanya contra els sindicats.

És que la reforma i la campanya contra les organitzacions sindicals volen acabar amb els dos instruments que tenim els treballadors per a defensar-nos. Un, la legislació i el segons les organitzacions obreres.

Això de recórrer que un magistrat del Constitucional sigui jutge i part, ho pot fer un sindicat?

No. Ho han de fer els que han presentat el recurs contra la reforma: el PSOE, Izquierda Plural i no recordo ara si algú més. Nosaltres no tenim possibilitat de fer-ho. Espero que aquestes forces polítiques si volen tenir un mínim de credibilitat recusin aquest magistrat.

Ja que sembla que les sortides legals es tanquen, que li semblaria usar l'escrache com a arma defensiva dels treballadors? escrache

Aquí s'hi arribarà. S'ha de dir que no és la primera vegada que això es fa. Igual com ha passat amb els afectats per les hipoteques, en casos d'empresaris que s'han endut tot el que hi havia a l'empresa els treballadors s'han plantat a casa seva. Altres cops, un comitè d'empresa va fer uns cartells amb les cares d'empresaris catalans o deien que si els veien pel carrer els hi donessin les gràcies, etc. Jo crec que aquest tipus de protesta anirà a més. Quan la gent no té possibilitats legals de defensar-se. Quan hi ha un govern tant descaradament defensor dels interessos d'un grup, la gent trenca barreres i fronteres. I no crec que ningú li pugui retreure amb un treballador o treballadora que en defensa dels seus legítims interessos faci escrache .

Que el PSOE no s'hagi compromès a retirar les dues reformes laborals si torna al poder, creu que li lastra credibilitat davant dels treballadors?

Totalment, En aquests moments el que nosaltres necessitem es que es comenci a visualitzar una alternativa política, que reivindiqui l'esquerra que de manera clara digui al govern i als empresaris que tot el que s'està fent trencant consensos tornarà enrere. I no només la reforma laboral, si no la reforma de les pensions. Perquè si el govern tira endavant aquesta reforma de pensions en els termes de la comissió aquesta “d'amics, experts”, la situació adquirirà una gravetat desconeguda: es trencarà el consens constitucional en el tema de les pensions. I tant per als pensionistes actuals com per als futurs. I al mateix temps el govern intentarà recapitalitzar la banca a partir dels fons de pensions privats. Per això reclamo una alternativa política.

Al nostre país que tenim només una crisi econòmica, o hi ha alguna cosa més?

Aquí no només hi ha una crisi econòmica de magnituds desconegudes. Tenim també una crisi política brutal. Amb els nous mitjans de comunicació el coneixement del què passa per part de la gent fa que els arbres no es puguin amagar i per tant que coneguem bastants més coses de les que es coneixien mai. En aquest sentit, o hi ha una renovació en profunditat i una neteja a la vida política o serà molt difícil sortir-se'n de la crisi. Si a això li sumem la manca de reconeixement de les qüestions de caràcter territorial, tenim un panorama complex. I segurament la institució que fins ara havia arbitrat, la corona, doncs té també una situació difícil ella mateixa. El panorama es complicat i no abordar-lo és la pitjor de les solucions. Amagar-se com fa el president del Govern no és solució. I això s'ha de ventilar.

La crisi afecta tothom,com ho afronten?. La UGT ha hagut de fer retallades per adaptar-s'hi?

Des del punt de vista de la resposta política a la crisi, crec que no hi ha ningú que estigui preparat per fer-la. Fem el que podem. Viure el dia a dia i solventar els problemes que se'ns pressenten ja es prou important. Ara, tenim la voluntat d'escoltar i de no allunyar-nos de la realitat i de la gent que està patint. I sobre la situació del sindicat, estem en vies de què la organització pugui funcionar bàsicament amb els recursos dels seus afiliats. Això vol dir que s'ha d'afiliar més gent. Altrament minvaran els serveis.

Sou conscients que els sindicats estan al punt de mira?

El que volen és afeblir-nos. Per això constantment fan al·lusions a les subvencions. Però en el fons el que volen és que tinguem menys advocats, menys economistes per donar respostes i alternatives. Miri, aquesta idea que ara es ven que el que s'ha de fer és treure'ns el sou als dirigents, són paparutxes. Els dirigents cobrem de les nostres empreses! Per tant, el meu futur i el meu sou depenen del que passi a la Alstom, no a UGT.

Heu dit que hi ha en marxa campanyes per desacreditar els sindicats?

Igual com va passar a Anglaterra de la senyora Tatcher, s'intenta desacreditar els parats i també es vol menystenir els sindicats. Això passa aquí quan des del ministeri de treball s'obre una bústia perquè la gent denunciï als aturats que incompleixen les normes, creant la Gestapo del veí. I de l'altra banda, amaga amb això dues coses a les que s'hauria de fer front. Una, la lluita contra el treball il·legal a les empreses. Com es pot condemnar una persona que cobra 400 euros al mes perquè un dia un restaurant li hagi dit que vagi a treballar unes hores? Hauràs abans de buscar al senyor que té el restaurant, que no fa un contracte legal, que està competint de manera il·licita amb el restaurant del davant...

Parlant d'hostaleria, vostè afirma que hi ha molt frau vinculat amb la restauració?

Afirmo que a Catalunya i a Espanya hi ha milers i milers d'establiments on treballen de forma irregular molts aturats. Quan es facin les estadístiques del que han crescut les pernoctacions hoteleres en aquest any turísticament bo, veurem que no hi ha relació entre aquest creixement i la contractació de treballadors. Peró d'això no es diu ni una paraula. Ni del frau fiscal. Si ens situéssim a un nivell similar a alemanya pel que fa a la lluita contra aquest frau, recaptaríem uns 40.000 milions de cop, i no s'haurien de fer retallades.

Però, ull: el cinisme de la ministra de treball no és gratuït. Es vol condemnar als aturats, es fa entendre que són ganduls per així marginar-los més fàcilment. I l'altra campanya obvia és la que hi ha contra els sindicats. Fa anys que es parla de fraus i encara no hi ha cap sindicalista processat. Potser n'hi haurà algun finalment, però la imatge que es tansmet des de la premsa més dretana és que això és Alí Baba i els 40 lladres . Però en realitat després no hi ha res de res.

UGT sobre la qüestió nacional té les idees molt clares. Això sobta quan altres organitzacions com partits polítics davant l'eclosió del dret a decidir s'han dividit i discutit.

Primer he d'agrair a la gent d'UGT de la resta d'Espanya la seva moderació sobre Catalunya. Crec que hi ha un convenciment de què a Catalunya se l'ha d'escoltar. I en això alguna cosa hi tenim nosaltres a veure! Ara bé, realment no és tan difícil perquè el sindicat és una organització confederal. Tenim, doncs, capacitat de decisió plena sobre el que passa en el nostre territori.

I en la situació interna, és tan fàcil?

És evident que som una organització molt transversal, amb afiliats i afiliades que pensen d'una manera i altres que pensen d'una altra . El que ens uneix a tots és el dret a decidir. Hi veiem una gran oportunitat per aprofundir en la democràcia. No només en relació al contenciós Catalunya-Espanya. Hem de trencar la idea de que es vota cada quatre anys i que després qui guanya pot fer el que vulgui. Fins i tot fer, com passa ara, el contrari del que es va posar en els programes electorals. Qüestionar això també és dret a decidir.

Hi ha una segona qüestió que uneix a la gent a Catalunya. Hi ha una majoria de la gent que no aguanta més la situació d'humiliació a la que ens tenen sotmesos la política i la judicatura espanyoles. Per això volem que es prengui consciencia que l'estatus de relació Catalunya i Espanya ha de canviar. I que els catalans volem decidir com ha de canviar. Per oferir aquesta alternativa s'ha d'aconseguir que es reconegui el dret a decidir. Quan això sigui una realitat, hi haurà gent que estarà per una via o per una altra, i jo estic convençut que el sindicat no farà coses diferents al que faran els escocesos, que és demanar claredat i propostes. I he de dir que nosaltres no sortirem d'aquests paràmetres!

Finalment ressaltar que en aquest tema nosaltres volem contribuir a la unitat civil d'aquest poble. Som conscients que estem a l'anella de la cadena per on es pot trencar aquesta cohesió. Farem el possible perquè això no passi.

Quan vau arribar a la secretaria general UGT tenia almenys la imatge de ser una organització de l'àrea industrial. Ara això ha canviat!

És obvi que hi ha hagut una reconversió del sindicat. Som un sindicat plural de debò i podem fer la prova. Si es mira la direcció del sindicat s'hi veu la pluralitat política del país.

Ara bé, a comarques la UGT sempre ha tingut pes. El que hem fet ara es visualitzar molt més les nostres organitzacions en el territori. A la Garrotxa sempre hem estat el sindicat majoritari, o a les Terres de l'Ebre on som el sindicat majoritari, Guanyem a la majoria de les comarques.

UGT celebra el 125 aniversari i potser molt poca gent es recorda que va ser fundada a Barcelona, a Catalunya.

La historia és la que és. Fa 125 anys el lloc on es va fundar la UGT, potser perquè aquí hi havia la majoria de les organitzacions, va ser Barcelona. L'aniversari l'hem d'aprofitar no només per recordar aquella gent. Dos anys més tard es feia la primera celebració de l'1 de maig, també a Barcelona, al Tíboli, amb manifestació posterior per les Rambles.

Dit això els joves seria bo que fossin conscients que en aquestes organitzacions, que tenen molts defectes hi entressin en massa per canviar-les. Però recordo també que són les organitzacions sindicals les que han et els canvis que permeten que tinguem vacances, o serveis de salut públics, o serveis d'ensenyament o que el fill d'un treballador pugui anar a la universitat. I que en els llocs del món on no hi ha hagut organitzacions sindicals des de fa més de 100 anys la cosa no va així. Fixa't que quan un jove d'aquí decideix emigrar no ho fa cap al Marroc si no cap al centre d'Europa, perquè allà hi ha una forta presència d'organitzacions sindicals que garanteixen l'Estat de Benestar.

Els 125 aniversari hauria de servir per reflexionar perquè, en broma i entre twitt i twitt, la gent pot estar afeblint l'instrument que té per defensar-se.

A l'últim congrés vau dir que no us tornareu a presentar a la secretaria general. Que fareu quan jo no ocupeu el càrrec?

Doncs, tinc tres anys i mig per pensar-ho. Ara m'he d'ocupar de les coses que tenim sobre la taula. Però amb tota seguretat tornaré a Alstom, tindré 61 anys i hauré de pensar en la jubilació i en tot cas estaré al servei d'aquesta organització i al servei dels treballadors d'aquest país. En això jo no canviaré mai.

Josep Maria Àlvarez, nascut a Alvariza, a Astúries, és metal·lúrgic i secretari general d'UGT de Catalunya des de 1990, fa doncs 23 anys. Aquest és, per decisió pròpia, el seu últim mandat. Ens rep al seu despatx de la Rambla del Raval. Dues fotos presideixen l'estança, una de les brigades internacionals i una altra de Pablo Iglesias, el fundador del sindicat. A l'entrevista se li nota la veterania. De vegades concís, de vegades amb un discurs-riu, se li nota que sap donar titulars.

Que n'opina de la pròrroga pressupostària i com pot afectar als treballadors de Catalunya?