El luxe amenaça la Barceloneta
Tots els barris de Barcelona tenen la seva personalitat, però possiblement cap la tingui tant ben definida com la Barceloneta. Els seus carrers i places estan plens de vida i és impossible no sentir-hi la presència del mar Mediterrani. Algunes imatges i sobretot alguns personatges recorden encara a la Barcelona dels anys 80, però seria un error dir que el temps s’ha aturat a la Barceloneta. Com tots els barris de Ciutat Vella, a la Barceloneta les noves realitats socials s'hi manifesten tossudament i, ara que ve el bon temps, es tornarà a veure l’estranya barreja entre veïns (autòctons o immigrants) que han de fer meravelles per arribar a final de mes i turistes despreocupats que només pensen en platja i passar-ho bé.
L’equilibri no sempre és fàcil però, tret d’algun cas concret, s’ha aconseguit. La Barceloneta manté el seu encant i la vida de barri mentre els turistes, aliens a tot aquest debat, gaudeixen de les seves vacances. Encara hi ha veïns que recorden el canvi que va suposar obrir Barcelona al mar, abans dels Jocs Olímpics del 1992 i el gran impuls que aquesta transformació va suposar per a la Barceloneta. Fins i tot hi ha veïns que recorden el barri abans del 1966, quan va conviure amb les barraques del Somorrostro. Gràcies a aquestes transformacions, i al tarannà dels seus veïns, la Barceloneta és avui dia el que és.
Una vegada més, el barri pescador de Barcelona té sobre la taula un nou projecte que permetrà “incentivar l’activitat econòmica i garantir la qualitat de vida de les persones que hi viuen”, segons paraules del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives. L’experiència ha demostrat que les transformacions urbanístiques han ajudat a la Barceloneta, en particular, i a la ciutat, en general; però aquest cop, el projecte ha aixecat grans recels. Una part del popular barri de la Barceloneta se sent amenaçada i no només perquè el barri corri el risc de perdre la seva personalitat, sinó perquè els veïns temen no poder pagar els lloguers dels pisos i botigues que mereix l’entorn d’un port de luxe.
Nous edificis amb spa i restaurants de luxe
La nova transformació del Port Vell inclou diferents projectes. I tots ja han estat aprovats, gràcies als vots de CiU, al Govern municipal, i PP, el seu principal soci. El principal canvi que s’ha aprovat és el de convertir el Moll de la Barceloneta i el del Rellotge en un port on puguin atracar iots de gran eslora, és a dir, de més de 30 metres. Fins ara hi havia 410 amarratges per a embarcacions petites i mitjanes, alguns dels quals servien com a habitatge, que ja s’han anat traslladant a la Vila Olímpica. Per donar serveis als nous usuaris dels molls, l’Ajuntament de Barcelona també ha aprovat la construcció de dos edificis. Un se situarà entre el Moll de la Barceloneta i el del Rellotge i oferirà serveis de luxe com un spa, un restaurant d’alt nivell i altres activitats recreatives. Serà de planta baixa més un pis. L’altre edifici de nova construcció s’ubicarà a l’alçada del Museu d’Història de Catalunya i tindrà una recepció i un espai per donar servei a les tripulacions. Cal tenir en compte que alguns d’aquests iots, que es passaran mesos atracats en aquest port, necessiten fins a 70 treballadors.
El port és un espai públic explotat per una empresa privada en règim de concessió. L'empresa que hi ha al darrere és el grup d’inversió Salamanca Group, una multinacional amb seu a Xipre (almenys fins ara) que recentment va comprar Marina del Port Vell, l'empresa concessionària, és a dir, la que paga diners a l’Ajuntament per poder explotar un servei cada cop més lucratiu.
Iots més grans que els pisos
El projecte ha generat polèmica per diferents motius. En primer lloc per una qüestió ètica: convertir el port de la Barceloneta, un dels barris més humils de la ciutat, en un espai elitista al servei dels multimilionaris de tot el món no sembla el més encertat. Alguns veïns que viuen en pisos de menys de 30 metres quadrats veuen des del seu balcó el famós Eclypse, el iot més gran del món, propietat del magnat rus Roman Abramovic, que té 170 metres d’eslora, dues piscines, discoteca i dos heliports a coberta, entre d’altres serveis. El iot està atracat a les installacions de Marina Barcelona 92, que treballa pel seu manteniment.
Però independentment de l'ètica i la moral, el projecte ha provocat moltes crítiques perquè privatitza clarament un espai públic, i aposta per un model de ciutat més que discutible. “Un lloc de tothom passarà a ser un lloc exclusiu”, lamenta la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que recorda que el Port “és un espai públic al servei de la ciutadania”. Des del seu punt de vista, una transformació d’aquest nivell “requereix un major procés participatiu o una consulta ciutadana”. Però no ha estat així.
Inversió per a la ciutat
El projecte reportarà ingressos a la ciutat, en impostos gràcies a totes les activitats que s’hi desenvoluparan, i en llocs de treball, perquè cal reformar el port i perquè el manteniment dels iots, que es farà de Marina Barcelona 92, també necessitarà més mà d’obra. Els defensors del projecte diuen que, a més a més, les tripulacions i els amos dels iots també es gastaran diners a la zona i els veïns en trauran un benefici. A més, l’acord també preveu que les empreses privades Marina Barcelona 92 i Marina del Port Vell i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB) destinaran recursos per a la constitució del Barcelona Clúster Nàutic, una agrupació d’empreses i entitats públiques que fomentarà el coneixement del sector marítim i farà de pol d’atracció per a inversions en aquest sector.
Gala Pin, membre de l’Associació de Veïns de l’Òstia, està convençuda que el clúster es farà esperar més del compte i no veu tant clar que els milionaris que vindran al port es gastin els seus diners en les botigues de la Barceloneta. És més, Pin recorda que l’any vinent s’acaben les rendes antigues de molts comerços i els preus es dispararan. Algunes botigues de tota la vida hauran de tancar i els veïns temen que el seu lloc l’ocupin botigues de luxe que tirin per terra el teixit comercial de tota la vida. En resum, temen que el barri sigui tan bonic i tan elitista que ells ja no hi puguin viure.
“La transformació generarà un pol d’atracció i un mercat nou s’interessarà i el preu del lloguer dels locals i dels habitatges es dispararà”, preveu aquesta portaveu veïnal. Pin, que des que sap que el barri es transformarà s’ha convertit en gairebé una experta en iots i els hàbits dels multimilionaris, assegura que “els rics consumeixen en circuits tancats”. Finalment, també critica la privatització de l’espai públic i el concepte de “ciutat aparador” pel qual aposta Barcelona. Entre els comerciants hi ha diferents punts de vista. L’Antonio Lozano, que té una petita bodega on l’olor de fusta es barreja amb l’aroma del vi, ha perdut clients des que les embarcacions petites i mitjanes s’han traslladat a la Vila Olímpica. Alguns mariners, que vivien als vaixells, li compraven litres i litres de vi. Aquest comerciant no té cap esperança que els nous inquilins del Port visitin la seva bodega. “És una altre tipus de gent. Tenen un altre nivell. Aquests truquen a un magatzem i els hi porten tot. Els petits comerciants ni els veurem”. Lozano afegeix: “Després dels Jocs Olímpics la Barceloneta va millorar molt però ja està tornant a canviar... Jo prefereixo la d’abans”.
No molt lluny d’aquesta petita bodega, hi ha una altra botiga nova i bonica. Sense olors. El seu amo prefereix no idenfiticar-se perquè tem que l’assenyalin. Ell està a favor del port de luxe perquè està convençut que vendrà més i perquè els canvis sempre han ajudat al barri. Ningú no sap molt bé quin serà el resultat final d’aquesta gran transformació que li espera a la Barceloneta.
Existeix el precedent de la reforma del Born, però aquest cop el canvi no busca un mercat benestant. Busca multimilionaris i, per tant, és un mal exemple. L’impacte serà molt més fort. Tot està per veure i les obres ja han començat.
