Els partits airegen les seves línies vermelles sobre pactes postelectorals pel 27-S
A la tradicional fragmentació del mapa polític català se li suma, en la recta final cap al 27-S, un panorama més polaritzat del que és habitual en el terreny sobiranista. Abans fins i tot de presentar les seves llistes completes o els programes amb què concorreran a les urnes, els partits han començat a airejar les seves línies vermelles pel que fa a pactes postelectorals, conscients que les enteses per assolir la majoria absoluta podrien no ser tasca fàcil depenent del resultat, i que les especulacions durant la campanya podrien minvar els seus suports.
Segons dibuixen les enquestes la candidatura que es troba més a prop dels anhelats 68 diputats és 'Junts Pel Sí', amb Artur Mas com aspirant a president, però els mateixos sondejos apunten que és probable que per aconseguir-ho necessitin els vots de la CUP. Per part de la candidatura de l'esquerra independentista no donen res per fet i reconeixen tant que s'asseuran a la taula com que demanaran requisits. “La CUP no s'aixeca de les taules, sinó que s'asseu, no marxa i no falla. Dir que posarem condicions és exactament el mateix que dir que farem política”, va assegurar el seu candidat, Antonio Baños, en una entrevista a Público.
Diverses veus han especulat amb la possibilitat que la CUP pugui exigir que s'investeixi al cap de llista de 'Junts Pel Sí', Raül Romeva, com a president a canvi del seu suport. Sobre aquest escenari s'ha pronunciat Lluís Rabell, candidat de 'Catalunya Sí Que Es Pot', qui en una entrevista amb Catalunya Ràdio ha insinuat que la seva formació no veuria amb mals ulls un candidat com Romeva. No obstant això, unes hores després, Rabell s'ha decidit, descartant que els diputats de la llista d'ICV-EUiA i Podem facin president a cap integrant de 'Junts pel sí'.
L'activista veïnal i expresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona ha apuntat que en el 27-S estan en joc dues opcions: l'articulació d'un govern “neoliberal” liderat per Mas, o un nou executiu català progressista, que segons el seu parer hauria d'estar encapçalat per la seva formació. Rabell tancava així la porta a pactes de govern amb la llista que lidera Romeva.
La negativa a la llista d'ERC i CDC també ha arribat des de les files de l'exsoci dels últims, Unió. El seu candidat, Ramon Espadaler, va rebutjar investir un president que vulgui declarar la independència de forma unilateral, en referència a Artur Mas, cosa que va fer extensible als que “estiguin en contra dels interessos de Catalunya”. A la presentació de la seva llista, el candidat d'Unió va acusar Ciutadans, PSC i PP d'haver “deixat a Catalunya de banda” i es va postular com “l'única força no independentista que té a Catalunya com a prioritat”.
A Ciutadans totes les enquestes li atorguen un bon resultat, condició que la seva candidata, Inés Arrimadas, ha utilitzat per demanar a PP i PSC que se sumin a la formació d'un govern “no secessionista”. La líder de Ciutadans ha instat aquest dijous a Miquel Iceta i a Xavier García Albiol a una aliança en unes eleccions en què, segons ha explicat, Ciutadans podria guanyar-li les eleccions per primera vegada al nacionalisme. Arrimadas ha criticat Podem per presentar a un candidat independentista, en referència a Lluís Rabell, qui en el seu moment va fer campanya a favor de Sí-Sí a la consulta del 9-N.
