Els treballadors d'atenció a la infància en risc de Barcelona alerten que estan “desbordats”
Els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de Barcelona han alertat a través d’una carta que han fet arribar a l’Ajuntament que es troben amb una situació de desbordament que implica, segons els treballadors, “una desatenció greu”. El motiu, diuen, és el sobrcàrrgea de feina i la manca de recursos.
Els EAIA són equips multidisciplinaris de professionals que treballen amb els menors en risc i són els que s’encarreguen d’avaluar els possibles casos de desemparament i decretar les mesures de tutela administrativa quan és necessari.
A Barcelona hi ha 13 equips EAIA amb 71 professionals i 13 administratius. És el consistori el que contracta els treballadors, atès que té competències delegades de la Generalitat, que és qui finança bona part del servei a través de contractes programa. Els equips, però, responen a la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència).
Els treballadors es queixen en aquesta carta dirigida al consistori, tal i com avançava en un article El País aquest dimarts, que les ràtios de personal estan molt per sobre dels màxims que marca la cartera de Serveis Socials. Aquest és un extrem que confirmen fonts municipals, conscients que en alguns casos treballen amb més famílies de les que els pertocaria.
En algunes ocasions, l'incompliment de les ràtios, asseguren, es deu al cobriment insuficient de les baixes. “No es cobreixen les baixes mèdiques ni les baixes en comissió de serveis –quan es desplaça un professional a un altre departament dins del mateix servei-. Hi ha equips amb baixes sense cobrir des de fa mesos”, asseguren.
Això implica, diuen, treballar amb un nivell d’estrès considerable que ha provocat l’augment de baixes per estrès i ansietat entre els equips. “No es pot donar un bon servei a la infància, no es pot treballar des d’una perspectiva més preventiva i s’ha d’intentar prioritzar dintre de la mateixa urgència aquelles situacions on els casos són més vulnerables”, asseguren.
A banda de fer el seguiment de casos, els EAIA desenvolupen el paper de prevenció, a través del qual treballen amb les famílies per intentar millorar la situació. La falta de personal i recursos és la que impedeix fer això, asseguren els treballadors. “El treball amb les famílies es fa, però es fa amb poc temps i pocs recursos i no et permet fer una planificació. A vegades els tècnics prenen decisions encertades però no són útils perquè no es pot fer el seguiment adient”, explica una de les portaveus a aquest diari. Tot i així aquesta treballadora assegura que les últimes mesures, com separar un nen de la seva família, es duen a terme de forma curosa i adequada.
Educadors i treballadors dels serveis socials també s’han queixat a l’Ajuntament de la falta de personal i de les condicions dels treballadors. Per la seva banda l’Ajuntament assegura que té pensat incorporar 40 persones després de l’estiu, sobretot educadors. Però quedarien al marge d’aquesta decisió els EAIA, ja que el seu finançament depèn de la Generalitat i s’ha de renegociar el contracte programa entre les dues institucions. Fonts municipals expliquen que la renovació del contracte programa culminarà aquest 2016 amb una ampliació de la plantilla.
En un article a El Diari de l’Educació experts i familiars denunciaven el model de protecció a la infància català i asseguraven que es treballa massa poc amb les famílies.
El perfil professional
A banda d’aquesta queixa, els treballadors dels EAIA també asseguren en aquesta carta que és necessari que els professionals que s’incorporin a aquests equips comptin amb, o se’ls hi ofereixi abans d’entrar, una especificitat professional més acotada pel servei que han d’oferir. “A vegades hi ha professionals que arriben a aquests equips sense tenir aquesta formació específica, a vegades ni han passat per serveis socials”, assegura una de les portaveus.
Si és cert, assegura, que mentre estan treballant reben formació interna específica, no tots els professionals arriben al servei preparats com ho haurien de fer. “Per atendre la infància en alt risc fa falta més especificitat en aquest perfil”, assegura.
