Les cites electorals tenen una litúrgia que s'ha anat consolidant al compàs de la prova i error. Un dels moments crucials de la cerimònia té lloc durant la campanya, quan els socis de facto que concorren amb diferents marques representen un distanciament, amb diferents graus de virulència. Els partits intenten amb això diferenciar-se dels competidors propers per, d'una banda, polaritzar el vot entre tots dos i, de l'altra, esmorteir la penalització que podria tenir l'aliança.
Artur Mas és bon coneixedor de la tàctica electoral. El president ha representat aquest dimarts un cop d'autoritat en posar en dubte el pacte subscrit amb ERC per celebrar eleccions el 27 de setembre, culpant d'això als de Junqueras. Segons el parer del president, que ha concedit una entrevista a El Punt Avui televisió, el pacte d'estabilitat amb Esquerra “no s'està complint al 100% ni en tot moment” ja que “alguna votació parlamentària es perd”. Malgrat això, ha assegurat el líder de CiU, “si es manté tot tal com està no hi ha cap raó per plantejar alguna cosa diferent al que es va acordar”.
CiU marca perfil, torna a ficar el debat independentista a l'agenda i recorda que és portador de la clau electoral. No és la primera vegada que els dubtes planegen sobre la intenció de Mas de convocar eleccions. El mes passat Junqueras va assegurar que la convocatòria electoral, i per tant el compliment del pacte mitjançant el qual ERC va aprovar els pressupostos, era “un element d'incertesa”. “Nosaltres esperem que sí que n'hi hagi”, ha apuntat l'independentista sobre els comicis del 27-S, “però encara no estan convocades oficialment”.
En aquella ocasió Esquerra va sortir en tromba a desmentir els dubtes del seu president. Però a un mes de les eleccions municipals en què els socis parlamentaris competeixen pel vot independentista als municipis, tornar a recordar que és el president qui porta la batuta d'un cada dia més oblidat procés sobiranista és una eina que Mas utilitza al seu favor.
Friccions després de l'aprovació dels pressupostos
Les paraules de Mas recorden alguns dels capítols que més maldecaps han ocasionat als convergents des del pacte de gener, pel qual Esquerra es va comprometre a donar suport als pressupostos a canvi d'eleccions al setembre. Un cop aprovats els comptes anuals, els diputats de Junqueras s'han permès gestos de rebel·lia poc freqüents en l'anterior etapa.
A finals de gener els independentistes van forçar la compareixença del president en la comissió d'investigació arran del cas Pujol, cosa que va ser vista com una deslleialtat intolerable per CiU. La Comissió sobre el Frau, on el representant d'ERC és Oriol Amorós, ha estat motiu de fricció entre els socis. La diputada convergent Meritxell Borràs va acusar ERC de ser “el portaveu de la fiscalia i del ministre Férnandez Díaz” en la comissió, al que Amorós va respondre irat, qüestionant la voluntat de CiU d'aclarir els casos de corrupció.
Una discrepància similar entre CiU i ERC va tornar a tenir lloc amb motiu d'una moció presentada per ICV-EUiA en què es proposava recusar el conseller de Salut, Boi Ruiz, per les seves polítiques de retallades sanitàries. ERC va salvar Ruiz de la recusació, però va censurar les seves polítiques i va reclamar paralitzar el consorci sanitari de Lleida, cosa de la qual el conseller va fer cas omís.
També ha estat motiu de discrepàncies entre els dos principals partits catalans la confecció de candidatures per municipals. Mentre ERC ha signat pactes amb diferents agrupacions de crítics del PSC a la majoria del territori, a Girona CiU ha aconseguit birlarles a Avancem, el corrent que agrupa la majoria de excàrrecs del PSC a la capital gironina.