El Govern de la Generalitat articularà mecanismes legals perquè empreses, particulars i ajuntaments de Catalunya que així ho desitgin puguin pagar els seus tributs a l'Executiu autonòmic i no a l'Agència Tributària estatal a partir del proper estiu. En una entrevista a Catalunya Ràdio recollida per Europa Press el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha assegurat aquest divendres que el Govern d'Artur Mas treballa perquè “aquelles empreses, persones i ajuntaments que vulguin, amb garanties, puguin pagar els impostos” directament a la Generalitat.
Per complir amb la legislació vigent, el Govern català no pot quedar-se amb aquests diners, sinó que els remetrà a Hisenda, encara que, segons Homs, el fet que la Generalitat assumeixi aquesta funció és important perquè li donarà “volum, coneixement i informació estadística” de cara a articular una futura Hisenda catalana. Precisament, la creació d'un òrgan que s'ocupi de recaptar, inspeccionar i gestionar tots els impostos que es generen a Catalunya és una de les reivindicacions del Govern català i que figura en l'acord de legislatura que al desembre van signar CiU i ERC.
De fet, l'Executiu d'Artur Mas ja va mantenir aquesta setmana una trobada amb representants de l'Associació de Municipis Independentistes (AMI), que inclou entre les seves reivindicacions la demanda de poder pagar al Govern de la Generalitat i no a l'Estat directament els seus tributs.
Interès internacional
Quant a l'objectiu d'internacionalitzar les demandes catalanes, que és una altra de les prioritats del Govern autonòmic, Homs -de qui depèn l'àrea d'acció exterior- ha assenyalat que “en el terreny de l'oficialitat, el tema català no existeix” . “En les cancelleries i organismes internacionals, diuen que és un tema intern de l'Estat espanyol, però cada setmana, al Palau de la Generalitat ens vénen un, dos o tres ambaixadors o cònsols” que s'interessen per la demanda del Govern català de celebrar una consulta.
Homs ha insistit que hi ha plena unitat en el Govern d'Artur Mas al voltant de la necessitat de convocar la consulta, i ha defensat treballar més sobre aquest tema i “parlar menys”, com dijous va expressar el president Artur Mas. Segons el conseller, “els fets són inequívocs” i demostren el ple compromís del Govern català amb la consulta, i ha citat les dues declaracions de sobirania aprovades el passat trimestre al Parlament, la constitució del Consell de Transició i l'informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics.
També ha assenyalat que si l'Executiu autonòmic no ha presentat encara els Pressupostos és per fer “pressió” per tal d'aconseguir un increment del sostre de dèficit, una demanda que ha assegurat que és totalment legítima. “No podria gastar menys en defensa i no haver de retallar en escoles i hospitals?”, Ha reiterat Homs, que ha assegurat que l'Estat hauria de prioritzar la despesa social, una competència que correspon a les autonomies.