El run-run que va fer famós Ada Colau en campanya s'ha convertit avui en una banda sonora multilingüe i multicultural. Un terretrèmol que ha carregat amb força contra el bipartidisme i que s'ha compromès a allargar “la revolució democràtica” sorgida el 24-M. Prop de 2000 persones han vist com aquesta tarda, enmig d'una crisi humanitària sagnant, aflorava una xarxa de ciutats agermanades “per la rebel·lia i la solidaritat”. Alt, clar, en català, gallec, euskera i en un castellà de múltiples accents, s'ha escrit el primer de molts capítols d'uns municipis que, més enllà d'esdevenir refugis, esperen ser la palanca d'un canvi polític “que només ha fet que començar ”
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha signat el seu míting més enèrgic des que és alcaldessa, ha estat contundent: “Refugiats i refugiades: sigueu benvingudes!”. Un guant que han recollit els alcaldes i alcaldesses de Madrid, Iruña, A Coruña, Santiago de Compostela, Cadis i Saragossa. Colau ha llegit cartes de ciutadans barcelonins que s’han dirigit a l’Ajuntament per oferir casa seva de forma voluntària per acollir refugiats. Després de llegir les missives de solidaritat de la ciutadania, l’alcaldessa s’ha preguntat que com era possible que, si ho feien elles, no ho pogués fer l’Estat. I ha cridat: “Vergonya!”, entre crits de “Si que es pot, si que es pot”.
Mentre a dins del recinte transcorria l’acte; a l'entorn de l'Estació del Nord centenars de persones s’han aplegat amb espelmes reclamant una política d’acollida als refugiats més sensible i contundent. La plataforma Stop Mare Mortum havia convocat la marxa i està previst que demà lideri una mobilització sota el lema “Aquí sí, Catalunya acull”. La concentració popular ha tingut el seu ressò en l’acte, amb al·lusions constats als refugiats, i que ha servit per impulsar la xarxa de ciutats refugi, tal i com va suggerir Barcelona aquesta setmana davant la crisi humanitària que viu Europa.
Per la seva part, l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha animat als ajuntaments d’arreu de l’Estat a penjar una bandera de les cases consistorials com a senyal de ciutats d’acollida. “Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, ens ha donat l’exemple en declarar-se com una ciutat d’acollida internacional, i l’hem seguit”. La representat de Madrid ha explicat que la precedien 25 anys de governs de dretes “en què s’ha menyspreat l’administració i s’ha donat la falsa idea que l’única eficàcia rau en la propietat privada”. “És fals! El més bonic que hi ha per treballar és per allò públic”.
L’alcaldessa de la capital de l’Estat ha explicat que se sentia molt emocionada d’estar a Barcelona, la ciutat que la va acollir de jove, en plena lluita contra el franquisme. “Vam aprendre a estimar la ciutat, els barcelonins i els catalans, i ho segueixo fent”. Carmena ha posat en valor l’aturada dels desnonaments que havia oficiat la seva predecessora, Esperanza Aguirre, i ha insistit en què la seva ciutat vol ser “la de l’abraçada”.
Des de terres gallegues, l’alcalde de Santiago de Compostela, Martiño Noriega, que ha fet part de la seva intervenció íntegrament en català, ha contraposat la “competitivitat d’alguns” per davant de la fraternitat dels altres“. ”Som l’esperança de milions de ciutadans del sud d’Europa que estan sent brutalment agredits“, ha explicat, abans de cridar a formar una xarxa de ciutats rebels. El seu homòleg a l’alcaldia de A Coruña, Xulio Ferreiro, a afegit que ”no cediran a cap pressió i que seguiran sent fidels a ells mateixos“.
L’alcalde de Saragossa, Pedro Santiesteve, ha carregat contra el bipartidisme i els seus decrets lleis anticonstitucionals i ha defensat el 15-M com l’escola que els va permetre arribar a les institucions. “Ens hem trobat uns ajuntaments envellits, amb funcionaris desmotivats, amb clientelismes molt arrelats”. Santiesteve ha insistit en acabar amb els privilegis d’una casta política que ha “deixat minat el territori” i ha posat alguns exemples de la seva intervenció política, com l’eliminació dels cotxes oficials i l’abaixada de sous.
Badalona, tercera ciutat més important de Catalunya en població, també ha tingut un pes important en la cimera. Dolors Sabater ha posat en valor “la mediterrània com a bressol de cultures” i ha lamentat el drama dels refugiats davant “la manca de resposta d’Europa”. “Avui la Mediterrània ens ensenya la part més crua de la fallida del món econòmic-polític”, ha dit. Sobre la crisi humanitària, Sabater ha dit que “un cop més és el poble qui pren la iniciativa, qui mana i qui ha de dirigir els canvis”. L’alcaldessa de Guanyem Badalona En Comú, que ha tingut unes paraules de record, molt aplaudides, “pel xenòfob” Xavier Garcia Albiol, ha demanat també el compromís de la ciutadania en el dret a l’autodeterminació dels pobles, que ha estat igualment aplaudit pels assistents i per la resta d’alcaldes.
Des d’Andalucia, l’alcalde de Cadis, José María González, ha recordat que els gaditans van aconseguir la victòria després de 20 anys de governs del PP. 42% d’atur o 275 milions de deuda. “A les polítiques els fa falta sud, perquè han perdut el nord”, ha dit Kichi que ha recollit el guant d’adherir-se a la xarxa de ciutats refugi. “Tenim dret a treballar sense que això sigui sinònim d’esclavitud”, ha dit un dels alcaldes més aclamats de la tarda, que amb un constant to poètic, ha demanat un nou contracte social a Cadis.
Des d’Iruña, Joseba Asiron, ha parlat en nom dels “euskalduns minoritzats” durant anys a la capital navarresa. L’alcalde d’EH Bildu s’ha referit explícitament al 27-S com un horitzó il·lusionant i ha assegurat que “la llibertat de Catalunya és la llibertat d’Euskal Herria i la llibertat de tots els pobles”.
Les alcaldesses i alcaldes han visitat Barcelona en el marc de la primera trobada municipalista de ciutats que aposten per un canvi en les polítiques públiques i que la ciutat acull entre avui i demà. Tal i com han recordat els diferents alcaldes convidats, l'objectiu de la trobada és liderar un canvi de polítiques per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i combatre la pobresa i les desigualtats, “apostant per una administració més transparent i amb participació ciutadana i per un model econòmicament, social i ambiental sostenible”.
L’acte ha acabat igual que ha començat, amb Ada Colau parafrasejant Jaume Sisa, com abans havia fet el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello: “Casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”.. El tinent d’alcalde, que ha parlat en català, en gallec, euskera, català i castellà per rebre els anomenats “alcaldes del canvi”, ha obert un acte emotiu i ple de simbolisme en què hi ha assistit prop de 200 perones. “La vella Rosa de foc us rep amb els braços oberts, amigues i amics”, ha conclòs.
Recupera la jornada en vídeo: