La majoria independentista es materialitza amb el seu primer acord al nou Parlament
Les diferències que mantenen els diferents grups independentistes, sobretot -però no només- a compte de la investidura d'Artur Mas, no han impedit que la sessió d'obertura del Parlament hagi estat escenari de la primera decisió que ha unit l'independentisme. Els vots dels 62 diputats de Junts pel Sí al costat dels 10 del CUP han permès convertir en presidenta del legislatiu a Carme Forcadell, a més de reproduir a la Mesa la majoria independentista del ple.
“Posem-nos a caminar, fem un procés constituent”, ha reclamat Forcadell un cop nomenada en un discurs que ha acabat amb un visca al poble sobirà i a la República catalana. Malgrat l'inèdit d'aquestes paraules, que venien a marcar l'enèsima jornada històrica en l'esdevenir institucional català, el lèxic de la nova presidenta del Parlament estava molt mesurat. Tant la referència al procés constituent, com el l'exclamació a la “República catalana”, així com no citar directament la secessió, són del gust de l'esquerra sobiranista que no es declara independentista, a la qual es pretén atraure.
Poc abans del discurs d'obertura de Forcadell, als 72 diputats independentistes se li havien sumat 5 de Catalunya Sí que es Pot, una decisió que Lluís Rabell ha qualificat de “tècnica” i “sense lectura política”, però que ha sorprès a alguns dels presents. “S'havia de pactar una Mesa equilibrada, no hi ha més recorregut d'aquesta votació que la constitució de la Mesa”, ha assegurat el líder de Catalunya Sí que és Pot. També el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha circumscrit la decisió al moment puntual d'aquest dilluns, justificant-la per permetre “que el Parlament funcioni”. Segons Iglesias, això no significa en absolut que hi hagi possibilitats de recolzar un Govern on estigui Convergència, però sí que ha subratllat que a Catalunya són ells “els únics que podrem parlar amb tots”.
A més de la presidència per Forcadell i de mantenir la majoria independentista a la Mesa, els grups havien pactat donar una cadira amb visibilitat a Ciutadans, com a principal partit de l'oposició, a més de deixar fora al PP, un fet que ha estat rebut amb enuig pels conservadors. Així, presidència i vicepresidència primera han estat per dos membres de Junts Pel Sí, Carme Forcadell i Lluís Corominas (CDC), la vicepresidència segona per José María Espejo-Saavedra (C's), i les secretaries per Anna Simó (JxSí), David Pérez (PSC), Joan Josep Nuet (CSQEP) i Ramona Barrufet (JxSí).
Mostra d'unitat en clima de bloqueig
Junts pel Sí havia proposat cedir un dels seus seients a la CUP, oferta que la formació ha declinat sense demanar res a canvi. Aquest joc de gestos amb què s'ha acabat configurant la mesa té molt a veure amb les converses que es mantenen en paral·lel entre Junts pel Sí i la CUP, on es negocien dues qüestions.
En primer lloc, la investidura del president. La CUP es manté ferma en la seva negativa de reelegir Artur Mas i, encara que la gran coalició independentista va acceptar l'esquema negociador de la CUP per començar a avançar en aspectes concrets sobre la ruptura i el programa social, les negociacions avancen de forma dificultosa. La paràlisi és tal que en els últims dies diferents càrrecs de la primera fila de Convegència i de la CUP s'han significat per avisar que una repetició electoral al març no es pot descartar.
L'assumpte que negocien en segon lloc és la declaració d'inici de procés independentista. A diferència de l'altre carril i segons fonts de les dues formacions, les converses sí que avancen en aquest àmbit, i la presentació del text podria produir-se abans de la primera jornada d'investidura, que podrà ser convocada com a molt tard el 9 de novembre. Malgrat l'amenaça velada de Convergència en parlar de noves eleccions, el partit de la dreta independentista manté l'esperança de poder constituir un Govern amb Mas al capdavant en els propers mesos, per la qual cosa veu estratègicament positiu anar tancant acords més petits amb la CUP que cimentin un clima de bones relacions.
La mostra d'unitat donada per l'independentisme aquest dilluns per triar l'òrgan rector de la Cambra durant la XI legislatura és potser l'única en un escenari on la unitat gairebé unànime amb la qual va concórrer al 27-S comença a desmanegar-se. Aquest cap de setmana el Consell Nacional d'ERC va posar de manifest la seva voluntat de concórrer amb una llista diferent a la de CDC, una situació contrària als desitjos transmesos per Convergència. En aquesta decisió ha estat crucial l'operació judicial que va detenir el tresorer i extresorer de la formació, a més d'alts càrrecs de la Generalitat i diversos empresaris, la passada setmana en el marc de la investigació de suposats cobraments de comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública.
