Les dones només ocupen un 30% dels llocs directius de l'administració pública catalana
Qui mana a l'administració pública catalana, els homes o les dones? Clarament ells. Tot i que hi ha més dones que homes treballant al sector públic, només un 32% dels òrgans superiors, alts càrrecs o directius estan ocupats per elles, i gairebé un 70% els ocupen ells.
En total, segons el Banc de Dades del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat, i prenent com a data les dades d'1 de gener de 2016, hi ha 55 dones en òrgans superiors i alts càrrecs, enfront a 105 homes que ocupen aquests càrrecs. Alhora, només 331 dones estan al capdavant d'altres llocs directius, en canvi hi ha 713 directius públics homes. Les dades fan referència al total de persones que treballen a l'administració pública catalana, tant els que ho fan directament per la Generalitat, com els que treballen per altres sectors públics, com a les universitats o a l'administració local.
La raó per la qual les dones estan infravalorades en els llocs de poder no és precisament la manca de personal femení ja que les dones suposen un 60% del total de la plantilla del sector públic català. En conjunt, treballen a l'administració més de 300.000 persones: 190.000 són dones i la resta homes. En resum, elles representen més d'un 60% del total de treballadors però només un 30% dels llocs de direcció.
Amb tot, la situació ha millorat des del 2004 (l'any a partir del qual s'ofereixen les dades més antigues), quan només el 23% dels directius i alts càrrecs els executaven dones, però tot i així la situació està lluny de ser igualitària, tal i com preveu la llei d'Igualtat aprovada l'any passat al Parlament.
Un exemple clar d'aquesta manca de paritat es troba entre els membres del Govern de Carles Puigdemont. Al capdavant ell, un home, un càrrec que fins al moment no ha ocupat cap dona. D'ell depenen els consellers, 13 en total. Només 5 són dones, la resta, 8, són homes, el que suposa que només un 36% del total dels membres del Govern són dones.
Per què no arriben als llocs més alts de poder?
“Les dones tot i que tinguin formació i experiència sempre han de demostrar molt més que els homes per accedir a aquests òrgans de poder”, afirma la diputada del PSC, Marta Moreta.
Per això, segons aquesta diputada, és imprescindible desplegar la llei 17/2015 per a la igualtat de gènere que va aprovar el Parlament l'any passat. Aquesta llei preveu coses com l'elaboració d'una norma sobre la inclusió de clàusules relacionades amb la igualtat pels contractes i subvencions públics o analitzar els llocs de treball públics per veure si es compleix el principi d'igualtat i si no prendre mesures. No obstant, el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el maig passat alguns punts de la llei de forma cautelar després d'atendre un recurs del Govern central que considerava que la norma invadia competències estatals.
Tot i això, Moreta assegura que del total de punts que inclou la llei més de 50 es podrien dur a terme malgrat la resolució del TC, però segons ella no s'està fent gairebé res per falta de “voluntat política”.
No obstant, la vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, va assegurar durant una intervenció parlamentària al juliol en resposta a Moreta que el Govern manté el seu compromís de desplegar tota la llei d'Igualtat tot i la suspensió d'articles per part del TC.
Més dones treballant però poques dirigint
La poca presència de dones és similar si s'analitza tan sols l'administració de la la Generalitat, que no inclou les universitats ni el món local. Al juny d'aquest any 247 persones estaven al capdavant d'òrgans superiors i alts càrrecs i altres directius i només 92 eren dones, tot i que de les 160.000 persones que treballaven directament per la Generalitat, 106.000 eren dones i només 54.000 homes. És a dir només el 36% de dones ocupa càrrecs superiors, encara que elles representen gairebé el 70% de la plantilla total.
I què passa a nivell comarcal? La situació encara és molt pitjor. A Catalunya hi ha 40 demarcacions comarcals. En 29 dels consells comarcals no hi ha cap dona al capdavant, quan a més es tracta d'organismes que solen tenir més d'una persona a la direcció. De les 57 persones que ocupen càrrecs directius en els consells comarcals, només 14 són dones. És a dir, només el 24% dels llocs més alts els ocupen elles. I un cop més, la manca de dones no és precisament el problema, ja que elles representen gairebé el 70% de la plantilla.
Les diputacions no són tampoc el millor exemple de paritat. De les quatre que hi ha a Catalunya només una està presidida per una dona: Mercè Conesa, que és presidenta de la Diputació de Barcelona. És de fet el govern provincial amb més paritat dels quatre. A Tarragona el president és un home, Josep Poblet i Tous, i el seu vicepresident també és home. A Lleida el president és un home, encara que compta amb dues vicepresidentes i dos vicepresidents. Finalment a Girona no hi ha cap dona que ocupi el càrrec de presidenta o vicepresidenta d'aquest òrgan.
Encara que la diferència sigui menor, el mateix passa amb un dels ens més importants de la Generalitat, l'Insitut Català de la Salut (ICS), el proveïdor sanitari 100% públic. Aquest organisme compta amb 45 directius, dels quals 26 són homes i 19 dones.
