En els cercles independentistes, molta gent nega el caràcter de nació a Espanya. Es diu que Espanya és un ens administratiu, fals i postís. Que Catalunya -o els Països Catalans- el País Basc, Galícia i després tota la resta conformen una realitat plurinacional. Cal anar amb compte perquè si ens allunyem de la realitat, serà més difícil aconseguir els objectius. Penso que d'ençà de l'establiment del règim democràtic a Espanya -i ja n'han passat gairebé quaranta anys- en molts milions de persones nascudes ja en aquest període ha anat quallant un sentiment nacional espanyol indubtable.
La democràcia, en molts casos, ha contribuït a deixar enrere la caspa i la vergonya fruit d'un sentiment d'inferioritat característic i a fixar un nou sentiment nacional espanyol, orgullós i modern. Això és així en les zones espanyoles per se, però atenció, també ho és a les altres. A Catalunya, sense anar més lluny, hi ha molts milers de persones que, estimant el país -Catalunya- s'han trobat bé amb l'Espanya de les autonomies. I per tant, per primer cop en molts anys, s'han pogut sentir espanyols amb una certa comoditat. Són catalans (en el sentit restrictiu de la constitució actual espanyola) i espanyols. Majoritàriament són els hereus de la immigració, però atenció perquè també n'hi ha molts d'arrel catalana.
Només cal mirar els vots del PP a Girona, per exemple. Remarquem-ho, són uns quants centenars de milers de catalans que ja es troben bé amb l'actual estat políticoadministratiu perquè a més, se senten espanyols sense complexos. I tal com s'ha vist de manera espectacular en aquestes eleccions, voten en clau espanyola. El canvi de color del Baix Llobregat farà vergonya a més d'un sindicalista. Si tota la vida havia votat socialista, ara, si volia remarcar i defensar la seva espanyolitat, l'únic que havia de fer la comarca, el famós cinturó roig, era votar l'esquerra no independentista que es presentava sota el nom de “Catalunya sí que es pot”. Però no, increïblement, en bloc, han votat la nova dreta. Sembla que el Baix Llobregat ni tan sol prefereix l'Espanya “antes roja que rota”.
L'espectacular resultat de Ciutadans al Baix Llobregat indica clarament que el vot d'aquesta comarca és espanyol i en clau espanyola. L'avenç de les opcions catalanistes, atenció, és inqüestionable, els vots també ho indiquen, però el seu progrés és lent. I per què? Senzillament, i legítimament, perquè al Baix Llobregat la majoria d'electors se senten espanyols. I cal actuar partint d'aquesta premissa i també de l'evidència que són molt més conservadors, moltíssim més conservadors del que el seu vot, fins ara, deixava veure. Vam intuir-ho fa uns quants anys quan, mentre el col·lapse del servei de rodalies els torturava dramàticament a diari, van ser incapaços de castigar qui era responsable de no fer-hi res i van votar massivament Carme Chacón. Ara, aquest conservadorisme s'ha confirmat sense cap ombra de dubte.
Quines coses té la vida, Convergència, partit tradicionalment conservador, de poc a poc i pair bé, catalanista d'“el peix al cove”, es presenta a unes eleccions després de separar-se d'Unió amb un programa independentista que, per tant, és rupturista. I resulta que continua tenint una fidelitat electoral altíssima. La imatge del botiguer català, que mira per la pela, que no es fica en política, salta pels aires, després de les mobilitzacions dels onze de setembre, del 9N de l'any passat i de les eleccions d'enguany. Per contra, el cinturó roig no es refia de la nova esquerra, fa una giragonsa, i vota la nova dreta. Els vots tenen això, que cauen com flocs de neu o com una pedregada, però escampen el ressò dels xerraires i et posen a lloc, de cop, dràsticament.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
