El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
El desprestigi d’Europa davant els ciutadans dels països que formen part de la Unió Europea difícilment pot empitjorar. Mariano Rajoy va fer malament ajornant retallades i la presentació de pressupostos generals fins després de les eleccions a Andalusia o Galícia per no sortir perjudicat per les notícies desagradables que comportaven per l’electorat. I des d’Europa li van caure moltes recriminacions per aquesta actitud indecorosa.
Ara, Europa baixa la persiana fins després de les eleccions generals alemanys de la tardor. Ho ha anunciat el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, aquests dies, fent, com fa sovint, de portaveu indirecte dels interessos de la dreta alemanya que dirigeix Europa desde fa uns quants anys. La seva coreligionària Merkel té eleccions i no vol que l’amoïnin amb propostes que podrien fer front a la crisi social que es viu al sud d’Europa per culpa de les seves decisions. Diguem-ne imposicions?
Ni Unió Bancària, ni control dels bancs i caixes alemanys en fallida dissimulada, ni més diners per una Unió Europea que permetin combatre els efectes més terribles de l’austeritat que genera atur i retallades en els drets socials. Ni pensar en mutualitzar el deute, la qual cosa permetria que tots els països es financessin al mateix cost i no com ara a interessos abusius els uns mentre a Alemanya i algun altre espavilat els regalen els diners.
No. Europa no funcionarà els propers mesos. Si més no, a l’hora de prendre decisions. Es podran discutir qüestions de menor rang. Però cap proposta que suposi que la CDU d’Angela Merkel pugui perdre un vot nacionalista. Catalunya vol ser un nou Estat d’aquesta Europa que estarà tancada per vacances electorals un any sencer?
Posats a fer precisions en la pregunta que es formularà als catalans algun dia caldria aclarir a quin tipus d’Europa ens proposen que ens incorporem. O, si més no, ser conscients que si s’hi entra és per canviar-la des de dins. Per salvar el sud d’Europa és evident que cal fer una política diferent de l’actual. I cal fer-la ja. Si Merkel, van Rompuy o Jean Claude Juncker, un vividor que porta 17 anys com a primer ministre de Luxemburg i que es permet el luxe de donar consells ètics als polítics del sud d’Europa, no tenen pressa per canviar de política, es poden quedar en “stand by” durant els propers mesos. Que es dediquin als seus negocis i electorats però que no entrebanquin la feina dels que treballen per una Europa més justa i millor.
Els que creuen en aquesta Europa socialment justa i solidària no poden asseure’s un any a esperar unes solucions urgentíssimes.
I el primer que cal fer és evitar, de totes totes, que el senyor Juncker torni al seu paradís fiscal i deixi el càrrec, com sembla que està pactat, a mans d’un altre dels grans responsables de la crisi europea: el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schauble, justament acusat de crims contra la Humanitat en la querella presentada per ciutadans grecs i que comparteix amb Merkel, van Rompuy, el president de la Comissió Europea, Manuel Durao Barrosso i la directora gerent del Fons Monetari Internacional. Cristine Lagarde..
Europa, l’euro, la salut dels ciutadans europeus no es mereixen ni aquestes polítiques ni aquests governants miops i egoistes. No es pot permetre que es baixi la persiana del futur davant els nassos d’aquests ciutadans pels interessos espuris d’uns quants.
El desprestigi d’Europa davant els ciutadans dels països que formen part de la Unió Europea difícilment pot empitjorar. Mariano Rajoy va fer malament ajornant retallades i la presentació de pressupostos generals fins després de les eleccions a Andalusia o Galícia per no sortir perjudicat per les notícies desagradables que comportaven per l’electorat. I des d’Europa li van caure moltes recriminacions per aquesta actitud indecorosa.